Popeye, Paret de la Figuereta, Collegats

La paret de la Figuereta ens ofereix escalades ràpides per a l'hivern, a tocar de l'Àrea de la Figuereta (carretera de la Pobla de Segur a Sort). Hi ha vies de tot tipus, en aquest cas és una fissura semiequipada que surt a la dreta del sostre dominant. Oberta per J. Amengol "Baró", A. Ballart, S.Parcerisas, en terreny conglomerat delicat on caldrà dominar l'autoprotecció. Cinc expansions en els dos primers llargs, i algun parabolt al darrer. 

Via Popeye (100m, 6b) Semiequipada amb burins, espits, i un plom. Exposada i obligada.

Material: tascons, friends i aliens, baga savinera i cordinos per merlets. Casc imprescindible. 
Data d'ascensió: octubre 2010

L1 (V+, 35m, 1 parabolt, 1 plom i 2 burins): Ens situem just sota el sostre dominant de dalt de tot de la paret, una mica a la dreta. Una petita rampa ens situa damunt un bloc (V+), a plom d'una fissura vertical, on hi ha un parabolt a uns 5m de terra. Seguim la fissura (Vº/V+), amb roca trencada però amb possibilitats d'assegurar (trobem un plom original). A uns 12/15metres hi ha un parell de burins, i poc més amunt trobarem la reunió (2 espits).

L2 (6b, 35m, 3 espits): Sortim seguint la fissura amb tendència a la dreta, quan es desploma trobem 2 espits (6b), en sortim per terreny més fàcil (placa Vº) en diagonal a l'esquerra, fins un altre espit (6a) del qual sortim a la dreta per una vira fàcil (IVº) però trencada (melons per endur-te a casa), amb algun merlet apte. Reunió de 2 espits, sota un diedre a la dreta del gran sostre dominant.

L3 (IV+, 30m, 3 parabolts): Sortim recte a buscar el diedre franc (IV/Vº) assegurat amb parabolts (via Popeye original neta) i en sortim per l'esperó de l'esquerra per terreny fàcil (II/III) fins una alzina on muntem reunió.

 

 

 

 

Obrint el primer llarg de la Popeye

Performance, (V+, 200m) Moles del Pessó, Collegats

Quan seguim la paret del Pessó a l'esquerra, la paret perd alçada però guanya tranquil·litat. Les Moles del Pessó tenen itineraris de 2 a 5 llargs, amb equipament variable, i les vies destaquen per la seva sinuositat i lògica. La Performance és la més ben equipada i el seu grau assequible i bona roca la fan l'opció més repetida amb diferència. Un cop feta la via, s'entén.

Les Moles del Pessó, amb l'agulla de la Performance al centre.

Ressenya aproximada, molt aproximada.

Accés: Del pàrquing entre els 2 túnels entre Pobla de Segur i Sort, seguim el mateix camí que ens duu a la Cosmos, pugem fins al coll marcat, seguim per peu de parets, fins passar per davant la Cova de la Serpent (curiosa formació digna de cop d'ull, on es veu l'espinada de la serp gravada al sostre) i el camí ens duu fins el pany de paret orientat al Sud, amb terreny cremat fa una quinzena d'anys. Aquí ja veiem l'agulla adosada d'uns 50m arrepenjada a la paret, on progressa el primer llarg. Hi anem per senderó i grimpada fins R0. Parabolts visibles.

Orientació: sud. Primer llarg a l'ombra.
Equipament: parabolts. Gens exposada. Poc compromís.
Material: cintes exprés, alguna baga.
Data ascensió: setembre'10

La via comença per la gran xemeneia que dibuixa l'agulla adosada a la paret. IV+ i V, anant de la placa a la xemeneia fins que s'acaba. Seguim amb tendència a l'esquerra per unes balmetes i fem reunió. A partir d'aquí, tres llargs de placa compacta de IV/V disfrutón i emparabolat (originalment la via era molt Expo -A.Ballart, però ha estat reequipada generosament per César P. Hurtado). Arribem a una feixa (escapatòria a mà dreta caminant) que ens espera l'últim llarg, potser el més bonic. Una placa de Vº bonic, té un parell de passos de V+ i és més mantingut, arribant al cim. Molt recomanable.

Descens pel camí equipat de tota la paret del pessó i voltants: seguint al Nord amb tendència a l'Est fins l'esperó marcat on hi ha la baixada de cadenes (reequipada el novembre'10, recomanable arnés i bagues).

Primer llarg, acabant la xemeneia.

Tercer llarg: IV/V de plaques de bon conglomerat grisós.

En Marc Vila desfent el tercer llarg.

Cosmos, Paret del Pessó, Collegats. (V+/Ae, 6b, 380m)

Una perla de Collegats, la primera via oberta a la paret del Pessó (10-1986). Reequipada de dalt a baix, oferint un traçat lògic i molt assegurat. Els dos primers llargs concentren les majors dificultats. L'últim llarg té un pas de V+ en diedre. La resta és un seguit de plaques fàcils i diedres fissurats, generalment de IV/IV+. Bona roca, dificultat assequible, bon traçat, relativament ràpida, motius pels quals és una de les més famoses i repetides de Collegats.

Via nº12, del llibre Collegats (Marc Ollé, Mariona Orfila i A. Ballart)

Dificultat: 6b (MD-) Dif. obligada: V+/Ae
Material: cintes, bagues i friends #0,75,1,2, tascons 4,5,6,7. Estrep opcional.
Equipament: parabolts i claus. Orientació: est
Exposició: baixa-mitjana (1er llarg: mitjana-alta)
Data d'ascensió: 26-10-10

Accés: el mateix que per la via Tànger. De Pobla de Segur cap a Sort, aparcarem entre els 2 túnels, sota la paret del Pessó. Seguim el caminet que puja a la paret, passem sota l'agulla del Gos en direcció S-SO, i veiem un gran sostre amb un bloc gegant al terra. La via comença just sobre el bloc, que grimparem pel seu llom S-SO (IIIº), i on trobarem 2 espits per fer la R0.

Flanqueig del primer llarg, IV+/V expo.

L1. (V, 30m) - Sortim del bloc on fem reunió cap a la dreta, (veiem un cordino blanc en un pont de roca i 3 parabolts). Aquest flanqueig és fàcil però la roca vermellosa i l'exposició exigeixen concentració. Es xapa el pont de roca (difícil de substituir el cordino de corda estàtica, però encara està en bon estat), i trobem una fissureta on el #0,75 ens treurà tensió. Aviat arribem a les xapes, i es puja cap al diedre de roca gris, amb claus i parabolts. Ens posem sobre la repisa, i al costat d'un sabinot fem reunió. Roca a observar en tot el llarg.

La Sílvia als últims metres del L2.

L2. (6b/A0 (V+), 45m) - Damunt la reunió pugem per la xemeneia-diedre (IV+), ens situa en una repisa on hi ha un niu de voltors. La seguim a l'esquerra (I-IIº), on xapem un parabolt i comença el mur vertical de 6b. Es pot fer en A0, però un estrep ajuda en el primer pas. Fem un tram molt dret (possible pas de tascó entre 2 còdols, en un petit "aleje"). 6a mantingut. Seguim en tendència a la dreta, on un pas de diedre ens mena a la reunió (Vº). Vigilar el fregament sobretot entre el diedre inicial i l'Ae.

Començant L3, els amics Sílvia Jordan i Marc Ramos!

L3. (IV, 30m) - Acaben les dificultats, ara toca gaudir. Sortim a l'esquerra per una vira bona, en un esperó fàcil anem a cercar la reunió a l'esquerra, per damunt uns herbots. Possible merlet a llaçar.

L4, L5. (Vº, IVº, IIIº, 70m) - Sortim a la dreta, a seguir les expansions. Tònica de diedres assequibles, sortim per esperó a la dreta en els últims metres... No empalmar els llargs, i menys cordada de 3!

L6. (Ae, V, 30m) - Pugem a la dreta, a cercar una fissura vertical amb claus, que podem passar en Ae (en lliure també surt, ¿6a+/b?), aviat escalem en V fins la reunió. Llarg força mantingut.

L7, L8. (IV/IV+, 70m) - Segueix la tònica de diedres fàcils i esperons amb cantell. Força ràpid i bonic. Fem reunió sota un diedre taronjós ben marcat.

La Sílvia acabant l'últim llarg, diedre vertical amb pas de V+.

L9. (V+, 45m) - Llarg que recorre un diedre fissurat vertical, mantingut en Vº i amb un pas de V+ més impressionant que difícil, ja que té els cantells amagats... Ens situem a l'esquerra del diedre, damunt una repisa que en uns metres fàcils ens mena al cim, al costat d'una alzina vistosa. Potser la tirada més bonica. Sortida en grimpada evident.

Corona de rei a l'últim llarg. Diàmetre de 25cm!

En Marc a l'últim llarg, abans del pas de V+.

Descens: seguim caminant fins al cim (direcció Oest) i molt aviat trobem el camí que seguim a l'esquerra. Trobem una gran fita i les cadenes que ens ajudaran a baixar assegurats per la canal equipada. Des d'aquí baixem fins la torre d'alta tensió, i baixem a buscar el camí d'ascens, molt evident. 20/30min. (Mirar descripció via Tànger per més detalls)

Tànger, Paret del Pessó, Collegats (400m, V+/Ae (6b))

Aquesta és una de les vies més repetides de Collegats, per l'equipament generós (parabolts i claus), pel traçat bonic, roca molt bona, la lògica, la llargada, per l'emplaçament... en fi, una via molt maca que està entre les millors de la zona. Dificultat de V/A0, amb alguns passos aïllats apurats fins a 6b. Tot i el jardí a mitja paret, l'encant és indiscutible i permet gaudir de 400 metres del conglomerat gros i vertical que caracteritza Collegats.

Material: cintes, alguna baga i friends opcionals. Estreps innecessaris.
Orientació: Est. Evitar els dies ventosos/freds.
Equipament: totalment reequipada amb parabolts i claus. Rapelable.
Data d'ascensió: octubre 2010

Accés: Entre la Pobla de Segur i pujant cap a Sort, just passat el primer túnel, deixem el cotxe en un petit pàrquing per 3/4 cotxes. Complicat d'entrar i de sortir, per la immediatesa de la carretera. Algun cop els Mossos han multat per aparcar aquí: si voleu estalviar-vos el patiment caldrà deixar el vehicle a la Font de la Figuereta, vorejar el túnel per la carretera vella i accedir al pàrquing abans esmentat (afegir 15min).
Des del pàrquing surt un sender direcció Sud-Oest que aviat enfila cap a la paret, on destaca l'Agulla del Gos, adosada. La Tànger comença just a la dreta d'aquesta mole, per una placa on es distingeixen les assegurances (començament ombrívol a causa de l'agulla). 5min des del pàrquing.

Descripció:
La via es pot dividir en 3 parts: 4 llargs de placa, 3 fins al bosc, i 3 de diedres fins dalt.

Àlvaro Rey, L4 (Vº). Placa genial.

L1/L4 (V): Magnífica placa vertical i abundant d'assegurances, amb tirades curtes (25/30m). Domina el IV+/V, amb algun pas de V+. Bonics 120m disfrutons i impecables.

L'Àlvaro al cinquè llarg (6b/A0). Diedres fins dalt .

L5/L6/L7 (V, pas de 6b): Comencen ara els diedres fissurats de dificultat assequible, on podem autoprotegir-nos (si gaudim posant ferros), encara que és totalment innecessari. Al 5è llarg hi ha un pas de 6a+/6b, no obligat; la resta sobre el IV+/V. Especialment bonics els L5 i L6. El setè llarg surt a la dreta a buscar una fissureta, i aviat es posa a l'esperó fins grimpar.

Desfent el cinquè llarg.

Estem davant el bosc penjat, cal pujar amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un senderó que ens condueix al peu d'un evident diedre que ratlla la paret del damunt. Evident i lògic. Compte amb les pedres soltes, millor seguir encordats.

Vuitè llarg, IV+. Els darrers 3 llargs són molt bonics.

L8/L9/L10 (IV+/V, pas de 6b): Ens situem sota el diedre fissurat, on es veu un clau. Bonica tirada de IV+, que ens mena al novè llarg, el més difícil. Aquest té passos de Vº i un pas de 6b de bloc, ben assegurat i no obligat. Consisteix en un cop de gas per un muret damunt d'una repisa, amb cantell escadusser però evident. El darrer llarg és un bonic IV que ens duu al cim. Aquests 3 llargs recorren un diedre-fissura que permet autoprotegir-nos, si volem. Es recomana no empalmar aquests llargs.

Últims metres de la via (IV).
Al fons, la Roca del Diable i a la seva dreta el barranc de l'Infern.

Descens: un cop dalt, pugem una mica fins trobar un senderó que seguim a mà esquerra (sud). Anem vorejant l'abisme fins trobar una gran fita i unes cadenes que ens ajudaran a baixar. La referència és la torre d'alta tensió i el barranc de l'Infern, just a l'altra banda del congost. Ens podem assegurar amb una baga, tipus ferrada. Desgrimpada i canal, tot equipat. Un cop baix, arribem a la torre d'alta tensió situada al coll i tirem a l'esquerra (Nord) fins passar sota la paret, l'Agulla del Gos i fins al pàrquing.

Val a dir que fins fa poc la instal·lació era vella, inadequada i penosa, per prendre mal; a finals d'octubre de 2010 en Marc Ollé va reequipar la baixada, rentant-li la cara i deixant-hi cadenes i parabolts. Noble i meritòria tasca, ja que feia temps que calia canviar aquell equipament envellit i angoixant.

Multiplà, Barranc de sant Pere, Collegats (90m, V+/Ae)

Aquesta via és la més estrambòtica d'aquest petit sector de Collegats. Dos llargs que són força diferents, el primer on predomina l'artificial, i el segon, d'escalada lliure i bona roca. La part inferior té trams amb sorreta, que ens faran netejar alguna presa, i alguna pedra que es fa mirar. En canvi, el llarg de dalt és bo i divertit. Oberta per Remi Brescó. Via recomanable més aviat per a clàssics, cal anar bé de coco, té trams exposats; tot i així, és xula.

Material: alien groc i friends 0.75, 1 i 2, tascons opcionals, cordinos, bagues llargues i estrep.

Accés: aparquem a la Font de la Figuereta, entre la Pobla de Segur i Sort. Prenem a peu la carretera cap al túnel, sense entrar-hi. La via es troba uns 70m a l'esquerra de la boca sud del túnel, a la mateixa paret. Caldrà travessar la carretera, pujar per un talús que ens mena a peu de paret, i flanquegem per una vira. Veiem 3 spits en un desplomet. Aprofitar la balmeta per refugiar-se l'assegurador.

ressenya: la via Multiplà és la 5, el túnel és a la dreta.

L1. 45m. (A1, V+).- El primer llarg comença amb passos durs sobre roca amb sorreta, però es poden fer en artificial. Després d'uns quants passos, es torna fàcil (IV-IV+) i no hi ha seguros, caldrà anar a mà dreta pel millor terreny fins un desplomet amb spits, on hi ha l'A1. Algun pas llarg, intercalant-se amb passos en lliure (V+), on caldrà vigilar amb les pedres soltes.

En Marc Vila als primers metres.

L2. 45m (V+).- Sortim de la reunió amb passos molt finets en roca polsosa, sota un sostret. El pas clau del llarg es troba aquí, ja que està molt polit per l'aigua i és un pas estrany. Un cop superat, ens situem sota un diedre-xemeneia vertical i de roca suprema (IV+), on hi cap el Camalot#2, i llacem una sabina. Sortim a un replà, anem a la dreta cercant la millor roca, en uns ressalts fàcils però exposats (III-IV). En una repisa amb vegetació, anem a buscar un mur vertical i atractiu. Xapem l'espit amb baga molt llarga pel fregament, i amb passos explosius (V+) superem una panxa de còdols grans i de magnífica adherència, posant un pont de roca i un alien groc. Es pot llaçar algun merlet.

Passat el diedre-xemeneia del segon llarg. Roca de primera.

Descens: es pot rapelar, però les pedres soltes i la vegetació ho fan desaconsellable. El millor és pujar uns metres fins trobar un corriol amb fites, seguir-lo a mà dreta, direcció Est, fins trobar el petit pas equipat del "tap de xampany" roca característica amb aquesta forma. Fites i cadenes per assegurar-se, i uns metres més de sender fins arribar a la carretera. 20/25min.