Performance, (V+, 200m) Moles del Pessó, Collegats

Quan seguim la paret del Pessó a l'esquerra, la paret perd alçada però guanya tranquil·litat. Les Moles del Pessó tenen itineraris de 2 a 5 llargs, amb equipament variable, i les vies destaquen per la seva sinuositat i lògica. La Performance és la més ben equipada i el seu grau assequible i bona roca la fan l'opció més repetida amb diferència. Un cop feta la via, s'entén.

Les Moles del Pessó, amb l'agulla de la Performance al centre.

Ressenya aproximada, molt aproximada.

Accés: Del pàrquing entre els 2 túnels entre Pobla de Segur i Sort, seguim el mateix camí que ens duu a la Cosmos, pugem fins al coll marcat, seguim per peu de parets, fins passar per davant la Cova de la Serpent (curiosa formació digna de cop d'ull, on es veu l'espinada de la serp gravada al sostre) i el camí ens duu fins el pany de paret orientat al Sud, amb terreny cremat fa una quinzena d'anys. Aquí ja veiem l'agulla adosada d'uns 50m arrepenjada a la paret, on progressa el primer llarg. Hi anem per senderó i grimpada fins R0. Parabolts visibles.

Orientació: sud. Primer llarg a l'ombra.
Equipament: parabolts. Gens exposada. Poc compromís.
Material: cintes exprés, alguna baga.
Data ascensió: setembre'10

La via comença per la gran xemeneia que dibuixa l'agulla adosada a la paret. IV+ i V, anant de la placa a la xemeneia fins que s'acaba. Seguim amb tendència a l'esquerra per unes balmetes i fem reunió. A partir d'aquí, tres llargs de placa compacta de IV/V disfrutón i emparabolat (originalment la via era molt Expo -A.Ballart, però ha estat reequipada generosament per César P. Hurtado). Arribem a una feixa (escapatòria a mà dreta caminant) que ens espera l'últim llarg, potser el més bonic. Una placa de Vº bonic, té un parell de passos de V+ i és més mantingut, arribant al cim. Molt recomanable.

Descens pel camí equipat de tota la paret del pessó i voltants: seguint al Nord amb tendència a l'Est fins l'esperó marcat on hi ha la baixada de cadenes (reequipada el novembre'10, recomanable arnés i bagues).

Primer llarg, acabant la xemeneia.

Tercer llarg: IV/V de plaques de bon conglomerat grisós.

En Marc Vila desfent el tercer llarg.

Esperó Badalona, Àger (6b, Ae - V+obl. 250m)

Àger és un bon lloc per escalar a l'hivern. Plaques tipus Vilanova, algun diedre, alguna fissura, fins i tot algun sostret... També hi ha algunes feixes que hi ha roca solta, però és el preu a pagar, i val la pena. L'esperó Badalona és visible i atrau la mirada: doncs sí, sí, va per allí. És una via molt guapa, força aèria i mantinguda en els 4 primers llargs. Després les feixes tallen la continuitat, però no li resten interès ja que cada llarg té lu seu.

Ressenya: http://indretsdescalada.files.wordpress.com/2008/11/espero-badalona-ok.jpg

Roca bona fins i tot en els trams que es veu trencat.
Mantinguda en V+/6a i cosida, ben protegida.
Equipada amb parabolts i espits, hem posat algun friend del 0,75 i 1, bagues. 1 Estrep molt útil pel sostret del quart llarg, i per l'últim ressalt (6b estrambòtic, pas d'A0 molt lluny).
Ascensió el 12-2-11.

L1+L2: 50m (V+/6a) Sortida un pèl dura (6a+ amb un pas d'A0 que ni provem) però molt equipada que ens situa sota un diedre, amb tendència a la dreta. Ens saltem la primera R i el diedre és vertical pero amb canto. Passada la savina (cordino vell) trobem la R.

En Pep al diedre, empalmant L1 i L2.

L3: 40m (V) Seguim el diedre amb fissura que es va fent bona, quan se'ns tanca sortim a dreta sobre uns blocs.

L4: 50m (6b, V+) Sortim cap a la dreta i amunt, hi ha el pas de 6b, surt bé en A0. Seguim una mica a la dreta, i ens posem al fil de l'esperó, V+/6a mantingut i ambientassu!! L'esperó s'ajau massa aviat i arribem a una feixa on vam fer reunió a una alzineta viva pel fregament, després vam arribar a la R de la paret. Aquest és el llarg estrella de la via, molt bonic.

Començant el llarg de l'esperó.

L5: 20m (Ae, V) Tenim un sostret damunt, i ens enfilem fins pescar les expansions. Recomenable posar cintes moolt llargues pel fregament, fins xapar la de sortida. L'estrep ens va anar de perles, de fet en lliure ni ens ho vam plantejar. La sortida de l'Ae és d'equilibri perquè surts a una altra feixa, més ampla. Llarg divertit!

Al sostret del L5.

L6: 50m (V+/6a): Surts amunt per una placa ajaguda que es redreça, a buscar l'esperó de roca boníssima. Gairebé dalt, passes per un petit diedre a l'esquerra i superes l'últim ressalt. Llarg molt guapo.

Placa guapa del sisè llarg.

L7: 50m (V, IV, Ae): Amunt per una fissura regalada que es fa curtíssima, surts a una feixa, que segueixes a buscar el següent pany de paret, a l'esquerra (pas de IV+ en flanqueig a la dreta) i arribes a l'últim ressalt de la via, una placa llisa amb un passarracu de 6b que ni amb A0 xapava la següent. Així que trec l'estrep i manxant-li a quarts d'estrep a 2 metres del terra. Que trist, o que divertit alhora!! segueix pel diedre fàcil i reunió al cim.

Sortint de la fissura regalada, últim llarg.

Una via molt guapa, cada llarg té lu seu, recomanable i equipada per no patir gens.

Descens per la dreta, seguint la fita que ens porta per una feixa fins una canal tartera que ens deixa a la pista on aparquem.

Vistes durant el descens. Quina tranquilitat!

Trempat t'empaito (120m, 6b), la Palleta, Artiga Alta, Montserrat

L'últim dia del megapont anem amb en Pep Coll a la Palleta, influïts per bones crítiques. Escollim l'itinerari Trempat t'empaito, que recorre la magnífica placa d'aquesta paret. Equipada amb espits, amb dificultat obligada de 6a, ens farà apretar des de l'inici, sempre ben assegurats. El segon llarg és de somni, i la roca és immillorable. Un cop feta, entenem perquè aquest sector té tanta fama: impressionant.

Dificultat: 6b (6a obligat) Equipament: espits
Exposició: baixa Compromís: baix
Data d'ascensió: 8-12-2010
Després de pluges, hem trobat mullades la Pere Segura i la Tomàquets d'amagatotis.

El bonic Pollegó Est mentre pugem per l'Artiga Alta.

Accés: seguim la pista que marxa a la dreta de la Vinya Nova, i aviat trobem un camí que s'endinsa al Nord (just davant d'una porta vallada i un mur). Deixem el cotxe en algun racó, i seguim a peu. El camí es posa a la llera del torrent de l'Artiga, i el seguim amunt. Aviat trobem un cartell "via Ferrada" que és el de l'Artiga Baixa. Aquí seguirem el torrent de l'esquerra, remuntant ressalts. Hi ha alguna marca verda. Ens endinsem i s'engorja, i el camí va paral·lel, enganxat a l'esquerra, uns metres per damunt del torrent. Després d'un pas de cadena fixa, estem al peu de via (una mica penjat). La millor referència serà la placa de la via Pere Segura, a uns 3 metres del terra. (25/30min)

Vertical i mantingut primer llarg.

L1 (6b, 40m): En Pep es curra aquest llarg vertical i de presa menuda a l'inici. Les 3 primeres expansions concentren uns moviments tècnics, que en fred ens obliguen a reposar. Més amunt hi ha més presa, amb algun pas més complicat. Els braços s'inflen!

Segon llarg, vertical i bona presa.

L2 (6a, 40m): Llarg molt bonic, vertical però amb més presa que l'anterior. Té uns passos només sortir de la reunió, en un desplomet, i després puja recte per la placa. Abans de la reunió fa un gir a l'esquerra (via Grito Primal molt a prop, la seva reunió visible) i tornem a la dreta per fer la reunió en una repisa.

Tercer llarg assequible i molt bonic. Al darrere, l'aresta de la Terra de Nòmades.

L3 (V+, 40m): Tirada bonica que només té un parell de passos de V+, la resta és Vº per gaudir. Reunió abans d'un bony, però és possible empalmar fins a dalt (10m més). Si es vol fer algun altre itinerari, millor estalviar-se l'últim llarg i rapelar abans del bony. Llarg comú amb la via Pere Segura?

L4. (IV+ 10/15m): Llarg de tràmit per arribar al cim. Es pot empalmar amb l'anterior, però si es té la intenció de fer una altra via, millor evitar aquest llarg.

Descens: en ràpel per la via Pere Segura (una mica a la dreta, comparteixen les 2 últimes reunions). 1er ràpel de 50m, i el 2on de 60m. Compte a l'arribar a baix, ens va faltar 1 metre per arribar bé al terra.

Cosmos, Paret del Pessó, Collegats. (V+/Ae, 6b, 380m)

Una perla de Collegats, la primera via oberta a la paret del Pessó (10-1986). Reequipada de dalt a baix, oferint un traçat lògic i molt assegurat. Els dos primers llargs concentren les majors dificultats. L'últim llarg té un pas de V+ en diedre. La resta és un seguit de plaques fàcils i diedres fissurats, generalment de IV/IV+. Bona roca, dificultat assequible, bon traçat, relativament ràpida, motius pels quals és una de les més famoses i repetides de Collegats.

Via nº12, del llibre Collegats (Marc Ollé, Mariona Orfila i A. Ballart)

Dificultat: 6b (MD-) Dif. obligada: V+/Ae
Material: cintes, bagues i friends #0,75,1,2, tascons 4,5,6,7. Estrep opcional.
Equipament: parabolts i claus. Orientació: est
Exposició: baixa-mitjana (1er llarg: mitjana-alta)
Data d'ascensió: 26-10-10

Accés: el mateix que per la via Tànger. De Pobla de Segur cap a Sort, aparcarem entre els 2 túnels, sota la paret del Pessó. Seguim el caminet que puja a la paret, passem sota l'agulla del Gos en direcció S-SO, i veiem un gran sostre amb un bloc gegant al terra. La via comença just sobre el bloc, que grimparem pel seu llom S-SO (IIIº), i on trobarem 2 espits per fer la R0.

Flanqueig del primer llarg, IV+/V expo.

L1. (V, 30m) - Sortim del bloc on fem reunió cap a la dreta, (veiem un cordino blanc en un pont de roca i 3 parabolts). Aquest flanqueig és fàcil però la roca vermellosa i l'exposició exigeixen concentració. Es xapa el pont de roca (difícil de substituir el cordino de corda estàtica, però encara està en bon estat), i trobem una fissureta on el #0,75 ens treurà tensió. Aviat arribem a les xapes, i es puja cap al diedre de roca gris, amb claus i parabolts. Ens posem sobre la repisa, i al costat d'un sabinot fem reunió. Roca a observar en tot el llarg.

La Sílvia als últims metres del L2.

L2. (6b/A0 (V+), 45m) - Damunt la reunió pugem per la xemeneia-diedre (IV+), ens situa en una repisa on hi ha un niu de voltors. La seguim a l'esquerra (I-IIº), on xapem un parabolt i comença el mur vertical de 6b. Es pot fer en A0, però un estrep ajuda en el primer pas. Fem un tram molt dret (possible pas de tascó entre 2 còdols, en un petit "aleje"). 6a mantingut. Seguim en tendència a la dreta, on un pas de diedre ens mena a la reunió (Vº). Vigilar el fregament sobretot entre el diedre inicial i l'Ae.

Començant L3, els amics Sílvia Jordan i Marc Ramos!

L3. (IV, 30m) - Acaben les dificultats, ara toca gaudir. Sortim a l'esquerra per una vira bona, en un esperó fàcil anem a cercar la reunió a l'esquerra, per damunt uns herbots. Possible merlet a llaçar.

L4, L5. (Vº, IVº, IIIº, 70m) - Sortim a la dreta, a seguir les expansions. Tònica de diedres assequibles, sortim per esperó a la dreta en els últims metres... No empalmar els llargs, i menys cordada de 3!

L6. (Ae, V, 30m) - Pugem a la dreta, a cercar una fissura vertical amb claus, que podem passar en Ae (en lliure també surt, ¿6a+/b?), aviat escalem en V fins la reunió. Llarg força mantingut.

L7, L8. (IV/IV+, 70m) - Segueix la tònica de diedres fàcils i esperons amb cantell. Força ràpid i bonic. Fem reunió sota un diedre taronjós ben marcat.

La Sílvia acabant l'últim llarg, diedre vertical amb pas de V+.

L9. (V+, 45m) - Llarg que recorre un diedre fissurat vertical, mantingut en Vº i amb un pas de V+ més impressionant que difícil, ja que té els cantells amagats... Ens situem a l'esquerra del diedre, damunt una repisa que en uns metres fàcils ens mena al cim, al costat d'una alzina vistosa. Potser la tirada més bonica. Sortida en grimpada evident.

Corona de rei a l'últim llarg. Diàmetre de 25cm!

En Marc a l'últim llarg, abans del pas de V+.

Descens: seguim caminant fins al cim (direcció Oest) i molt aviat trobem el camí que seguim a l'esquerra. Trobem una gran fita i les cadenes que ens ajudaran a baixar assegurats per la canal equipada. Des d'aquí baixem fins la torre d'alta tensió, i baixem a buscar el camí d'ascens, molt evident. 20/30min. (Mirar descripció via Tànger per més detalls)

Tànger, Paret del Pessó, Collegats (400m, V+/Ae (6b))

Aquesta és una de les vies més repetides de Collegats, per l'equipament generós (parabolts i claus), pel traçat bonic, roca molt bona, la lògica, la llargada, per l'emplaçament... en fi, una via molt maca que està entre les millors de la zona. Dificultat de V/A0, amb alguns passos aïllats apurats fins a 6b. Tot i el jardí a mitja paret, l'encant és indiscutible i permet gaudir de 400 metres del conglomerat gros i vertical que caracteritza Collegats.

Material: cintes, alguna baga i friends opcionals. Estreps innecessaris.
Orientació: Est. Evitar els dies ventosos/freds.
Equipament: totalment reequipada amb parabolts i claus. Rapelable.
Data d'ascensió: octubre 2010

Accés: Entre la Pobla de Segur i pujant cap a Sort, just passat el primer túnel, deixem el cotxe en un petit pàrquing per 3/4 cotxes. Complicat d'entrar i de sortir, per la immediatesa de la carretera. Algun cop els Mossos han multat per aparcar aquí: si voleu estalviar-vos el patiment caldrà deixar el vehicle a la Font de la Figuereta, vorejar el túnel per la carretera vella i accedir al pàrquing abans esmentat (afegir 15min).
Des del pàrquing surt un sender direcció Sud-Oest que aviat enfila cap a la paret, on destaca l'Agulla del Gos, adosada. La Tànger comença just a la dreta d'aquesta mole, per una placa on es distingeixen les assegurances (començament ombrívol a causa de l'agulla). 5min des del pàrquing.

Descripció:
La via es pot dividir en 3 parts: 4 llargs de placa, 3 fins al bosc, i 3 de diedres fins dalt.

Àlvaro Rey, L4 (Vº). Placa genial.

L1/L4 (V): Magnífica placa vertical i abundant d'assegurances, amb tirades curtes (25/30m). Domina el IV+/V, amb algun pas de V+. Bonics 120m disfrutons i impecables.

L'Àlvaro al cinquè llarg (6b/A0). Diedres fins dalt .

L5/L6/L7 (V, pas de 6b): Comencen ara els diedres fissurats de dificultat assequible, on podem autoprotegir-nos (si gaudim posant ferros), encara que és totalment innecessari. Al 5è llarg hi ha un pas de 6a+/6b, no obligat; la resta sobre el IV+/V. Especialment bonics els L5 i L6. El setè llarg surt a la dreta a buscar una fissureta, i aviat es posa a l'esperó fins grimpar.

Desfent el cinquè llarg.

Estem davant el bosc penjat, cal pujar amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un senderó que ens condueix al peu d'un evident diedre que ratlla la paret del damunt. Evident i lògic. Compte amb les pedres soltes, millor seguir encordats.

Vuitè llarg, IV+. Els darrers 3 llargs són molt bonics.

L8/L9/L10 (IV+/V, pas de 6b): Ens situem sota el diedre fissurat, on es veu un clau. Bonica tirada de IV+, que ens mena al novè llarg, el més difícil. Aquest té passos de Vº i un pas de 6b de bloc, ben assegurat i no obligat. Consisteix en un cop de gas per un muret damunt d'una repisa, amb cantell escadusser però evident. El darrer llarg és un bonic IV que ens duu al cim. Aquests 3 llargs recorren un diedre-fissura que permet autoprotegir-nos, si volem. Es recomana no empalmar aquests llargs.

Últims metres de la via (IV).
Al fons, la Roca del Diable i a la seva dreta el barranc de l'Infern.

Descens: un cop dalt, pugem una mica fins trobar un senderó que seguim a mà esquerra (sud). Anem vorejant l'abisme fins trobar una gran fita i unes cadenes que ens ajudaran a baixar. La referència és la torre d'alta tensió i el barranc de l'Infern, just a l'altra banda del congost. Ens podem assegurar amb una baga, tipus ferrada. Desgrimpada i canal, tot equipat. Un cop baix, arribem a la torre d'alta tensió situada al coll i tirem a l'esquerra (Nord) fins passar sota la paret, l'Agulla del Gos i fins al pàrquing.

Val a dir que fins fa poc la instal·lació era vella, inadequada i penosa, per prendre mal; a finals d'octubre de 2010 en Marc Ollé va reequipar la baixada, rentant-li la cara i deixant-hi cadenes i parabolts. Noble i meritòria tasca, ja que feia temps que calia canviar aquell equipament envellit i angoixant.

via dels Rodríguez, la Peluda, Agulles (Montserrat)

La via dels Rodríguez és una via força ràpida donada la seva aproximació curta (similar a la Ven-Suri-Ven però més a la dreta, 20 min), el bon equipament (parabolts i spits) i la poca llargada (quatre llargs, uns 100m). Ens permet gaudir d'un dels pocs traçats hiper-equipats a la cara Oest d'Agulles, bonic racó que ens guarda bones vistes i ambient.

Per tant, és una via ideal per principiants, per practicar amb estreps, molt segura i sense compromís, que es pot fer en mitja jornada i ens permet apurar en lliure tot el que vulguem.

ressenya de l'escalatroncs: http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/07/lapeluda.jpg

Material: 15 cintes (20 si es xapen totes al L2, però innecessàries) i estrep opcional.

L1.- 6a+/Ae 25m

Comencem a caçar un spit a 5m de terra, a la placa de la dreta d'una canal-xemeneia. Aviat ens posem a la canal, amb oposició, seguint la línia de xapes. Travessem a la paret pròpiament dita, i aconseguim una fissura marcada que és vertical i amb alguna pedra a observar. Les xapes estan juntetes i es pot passar quasi tota en A0, encara que en lliure surt força bé (bavaresa) i un "saque" no fa patir. La roca ha millorat amb les ascensions, però cal anar amb compte amb alguna crosta. Algun buril en bon estat entre parabolts.

L'Aleix al primer llarg: fissura vertical i assegurada.

L2.- Ae/V, 25m

Tirada molt vertical, presa minúscula i roca amb crosteta... Està tant equipada per fer amb estreps, que amb A0 es passa bé i estalviarem temps. En lliure deu rondar el 6c/7a amb algun pas més difícil i un flanqueig de 6a/6b. Ens condueix a una reunió prou còmode, després d'algun pas en lliure. Parabolts a dojo, fins i tot sap greu la cosida.

L3.- V+, 20m

Una panxeta ens mena a un diedre tombat a l'esquerra, on cal parar atenció a la roca. Quan tenim la possibilitat, ens posem damunt l'esperó de la dreta, aprofitant una vira. Un sol pas equipat per A0, en lliure 6a/6a+, cop de decisió i equilibri.

L4.- III, 30m

Bonica tirada d'aresta que ens duu al cim de la Peluda, sense massa complicació ni assegurances. Compte amb les pedres soltes al cim.

La posta de sol al cim de la Peluda ens desperta l'enginy...

Descens: Es baixa en un ràpel de 20m a l'est, que ens deixa a una canal que baixem, i trobem les marques vermelles del bonic camí d'Agulles.


Opinió: via ben trobada, amb un primer llarg de bavaresa ben equipada difícil de trobar a Montserrat. El tercer llarg també és prou bonic, i l'últim és un regal de l'escalada montserratina... El segon llarg és exageradament fàcil, híper-trepanat i poc elaborat, però té el seu ambient. Roca escamosa però prou bona en general.

via Lapònia a la Portella Gran, Agulles, Montserrat (V+/Ae, 150m)

Amb aquesta calor cal cercar llocs ombrívols i airejats (o anar a la cara nord) per poder escalar a Montserrat. Buscant ressenyes, vaig trobar aquesta via a la web d'escalatroncs, on la recomanava pels dies calorosos...: CERT. Via prou ben trobada, en un entorn tranquil, amb un primer llarg especialment divertit. Equipament esportiu, en tindrem prou amb 15 cintes i un estrep (opcional), però si volem podrem col·locar friends (0.4 - 0.75) i alguna baga savinera pel quart llarg.


Aproximació: pel camí d'Agulles, 100m abans d'arribar al coll de les Portelles, ens desviem per un senderó que baixa en diagonal cap a la falda de la Portella Gran. Podem agafar de referència el sostre de la berruga característica. Un cop sota el sostre, arran de paret anem a la dreta fins topar amb el profund avenc/cova/xemeneia.

Primer llarg, sortint de l'avenc després del ramonage.

L1.(V+/Ae, 35m.) - Ens endinsem uns metres a l'avenc, i a la paret de l'esquerra ja trobem les primeres assegurances. Ens enfilem alternant ramonage fàcil i placa polsosa, cap a l'esquerra. Trobem un pas obligat en una petita canaleta taronja, i la sortida per l'esperó gris es pot fer en A0, encara que surt sobre 6a+. L'estrep no és imprescindible, les xapes estan juntes. Sortim de l'avenc/xemeneia en lliure sobre roca franca, en un diedre de IV+/V. Reunió a la dreta, compte amb el fregament. Un llarg especial, el que li dóna caràcter a la via.


L2. (V, 45m.) - Sortim per la dreta de la reunió, cercant la millor roca i seguint les xapes. Un passet en una panxeta (V+) que es pot esquivar pel diedre de la dreta. Aviat s'ajeu, i grimpem fàcilment fins la reunió en una còmoda repisa (pedruscam sòlt!). Llarg sobre-equipat..


L3. (V+/Ae (6a+), 30m.) - Bonic i sostingut llarg, sortim a la dreta per la canal (possible escapatòria). Ens enfilem per la placa (IV+) molt equipada (hi entra algun friend, més suquillo). Uns metres més amunt es redreça, trobant un pas de bloc (6a?) en una petita balma, fins pescar una presa blanca molt bona. Pugem ambós peus a la presa, i per placa molt fina pugem a mà dreta, on hi ha la reunió. Tot aquest llarg sense A0 surt sobre 6a+/6b. L'equipament permet provar-ho.

En Pep començant el bonic L3.

L4. (IV, 30m.) + L5. (IV+, 20m.) - Sortim per la dreta, cercant les assegurances, aviat es torna una rampa (compte amb la roca, millor per l'esquerra, a buscar l'aresta). Ens situem a la repisa sota l'últim ressalt, que és vertical però amb un canto que espanta (IV/IV+). Recomanable empalmar aquestes dues tirades, així surt un llarg més maco. Friend 0.4 o tascó mitjà-petit opcional pel diedre del tram final. Reunió al cim.

Aquest espectacle de menhirs erectes com un caprici diví és un gaudi per tothom, sigui el primer cop que el veus o no...

Les vistes són precioses sobre la regió d'Agulles, un bonic mirador per prendre-s'ho amb calma. Un ràpel de 50m pel Nord-est ens deixa al coll de les Portelles. Un sol punt de ràpel reenviat a un savinot. Possible reunió intermitja per fer 2 ràpels de 20 i 30m.


En resum, via ben trobada, amb un primer llarg sorprenent i fresc, tercer llarg molt guapo, i últim ressalt amb una roca immillorable. L2 i L4 de tràmit. Pedres sòltes a R2!

Punsola-Reniu al Cavall Bernat, Montserrat

Dia 11 Juliol 2010, amb en Pep Coll nem a la famosa Punsola al Cavall Bernat. Feia bon dia, hem enganxat bon sol però tampoc massa calor. La via és una meravella, i amb l'equipament que hi ha tan sols pots fer que gaudir d'una aresta que es redreça amb una roca molt bona.

Hem grimpat el primer llarg, ens hem encordat i hem empalmat els llargs 2 i 3 (IVº/IV+, 50m) i els llargs 4 i 5 (IV+/Vº, 65m!!) situant-nos sobre la llastra característica.

A partir d'aquí la roca és estupenda excepte la sortida del 6è llarg (V+/Ae, 20m). L'aresta es redreça i ofereix preses disperses, però es pot anar fent bé gràcies a la confiança de les assegurances a mode d'esportiva.. (Llargs 7, 8 i 9: 6b, 6b+, 6a+). En A0 es passa gairebé només en Vº.

L'últim llarg és preciós, flanqueig a mà dreta i sortida a una placa immaculada de IVº. El paisatge, l'ambient, la roca, tot acaba convergent en un plaer indescriptible. Una via preciosa.

Orgullo Mapuche (Serrat d'en Muntaner, Clot de la Mònica, Montserrat Sud)

Diumenge 2 de maig de 2010 el Vicenç Mestre em duu a aquest racó perquè el dia està ennuvolat i aquí les vies són curtetes i rapelables. Anem amb la intenció de fer la "Petit Guifré", però ja hi ha una cordada. Així que ens decantem per la Orgullo Mapuche, saltant-nos el primer llarg (IV+/V descompost), rapelem i en fem una del costat esquerre (Ceba Traïdora, 25m 6a/6a+), després anem a la dreta i a les plaques ajagudes fem la "Alberto González", 80m, IV+.


Orgullo Mapuche: via equipada i rapelable.

L1.- IV+/V descompost i poc agradable, es pot evitar per una vira/feixa per la dreta.

L2.- 6b/Ae (V) 35m. Inici en un diedre vertical i amb poca presa, caldrà col·locar-nos bé i cercar bons peus. Es pot fer en A0. Passat aquest tram, el diedre es torna més franc (V+), i després aprofitem una vira a la dreta. D'empeus a la vira, petites preses (6a) ens menen a la R.

L3.- 6a, 20m. Sortim de la reunió i un petit desplom amb bona presa i ben equipat concentra la dificultat del llarg. Un cop superat, assequible fins la R.

Estrets d'Arnes: Setmana santa 2010

Aconsegueixo festa per tota la Setmana Santa i truco als companys: què tal passar-la sencera als Ports de Beseit, amb camp base a Horta de Sant Joan i nucli d'escalades als Estrets d'Arnes? Tothom s'ho trampeja com pot, i anem trobant-nos.
En total, passo 5 dies per les terres del Sud: silenci, roca, aigua i zona feréstega.
L'equipament dels Estrets és molt bo (exceptuant alguna via concreta - Skorpios, Sam Belluga, Perill d'extinció...), comparat amb la resta dels Ports (Roques d'en Benet, Masmut, etc.). Per tant, com a primer contacte amb el massís, penso que és millor començar als Estrets que a altres zones.
Crònica-resum de l'activitat. Fotos dels companys.


Dia 0: arribo sol a Horta, em dirigeixo al convent de Santa Bàrbara i faig una excursió circular amb unes vistes molt maques sobre els Ports, especialment les Roques d'en Benet. La zona cremada també es veu perfectament i convida a la reflexió... A la nit arriben la Txell i el Jordi al bar Grau d'Horta. Ja hi som! Birretes, ressenyes i gresca.


1er dia: La Txell Petit, en Jordi Bages i jo anem a la famosa "Pasión por la birra", una via molt xula mantinguda en el V/V+. Cintes exprés i R. Algun friend mitjà opcional per L3 i cordino per L4.
Primer llarg de V, amb un pas en un sostret més impressionant que difícil. Segon i tercer llargs de V+ de placa, amb passos finets. Arribant a R3 hi ha un pas de balma/panxeta una mica estrany. Últim llarg de tràmit (III). Jordi, Txell, després de fer la Pasión por la Birra.


2on dia: Molt de vent, ens decidim per l'arxiconeguda "Tintín a les Moles del Don", així la Txell podrà anar de primera i barallar-se amb el vent. Via molt equipada, cintes exprés i bagues.
Primer llarg de III+ pel costat esquerre d'una llastra. Podem posar algun friend/tascó. Reunió original en una sabina. Segon i tercer llargs empalmables, de IV molt bonic. Últim llarg d'intuïció per la dreta de la Berruga.

El Jordi i la Txell marxen, i arriben el Pep Coll, l'Aleix Borrell (del Penedès) i en Pol Macià i en Marc Ramos (del Montseny). Birres, gresca, ressenyes.



3er dia: En Pep i l'Aleix fan la Tintín, baixen i fan la bonica via Itaca (IV+).
En Pol, en Marc i jo anem a la Betelgueuse, paral·lela a la Tintín, amb xapes blanques. Primer llarg de IV+, segon de V- amb algun "aleje" guapo (cordino per pont de roca i tascó petit). Tercer llarg de tràmit per l'esquerra de la Berruga.
Sortint de R1 a la Betelgueuse.




4rt dia: L'Aleix, en Pep i jo ens dirigim a la Gronsa Sud a fer la via "Salshishes Tibetanes", ressenyada al Vèrtex. Una via de 300m que no passa de IV+? I equipada? Doncs sí. Només cal dur cintes exprés i bagues. Nosaltres vam passejar els friends i tascons tota la via...

Aproximació: Per trobar el peu de via: des del camí dels Estrets ens desviarem "a ull" cap a la dreta, cercant una gran i ampla rampa que s'adreça. La via va per aquí. Ens situem a baix de tot de la rampa de pedra i grimpem metres amunt amb tendència a l'esquerra fins trobar la R0, parabolts lluents, i ja veurem els seguros cada 5-8m.

Els 4 primers llargs (III/III+ de placa) es poden empalmar en 2. A partir d'aquí IV de placa, reunió en una repisa amb un arbre. Les vistes són precioses: el riu a baix, les Moles del Don a l'altra banda, la paret de la Gronsa Sud al nostre costat...
El llarg següent (IV+) és un diedre/xemeneia molt i molt i molt maco (foto), que per si sol val la pena tota la via. Un altre llarg (IV+/V-) i encara un últim ressalt (compte amb la roca de dalt de tot) fins a l'aresta.

El descens es fa resseguint l'aresta direcció N, fins al cim de la Gronsa Sud. D'aquí una petita desgrimpada ens duu a una sabina amb bagues d'on fem un ràpel de 35m cap al N, fins un coll. D'aquí baixem una canalota montserratina -alguna corda fixa- que ens mena altre cop al riu dels Estrets. Sortim molt a prop del sector d'esportiva "estrets del Sol".


5è dia: ens despertem i el dia és rúfol. Estem molt enteranyinats per la gresca d'anit, i decidim acabar de fumar i beure el que ens queda, menjar amb tranquilitat i tornar cap a casa amb moltes ganes de fotre'ns la mona de Pasqua. Salut i motivació per tots!!

Via Boy-Roca a l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)

Feia dies que volia anar a aquesta via i per fi amb en Pep vam encaminar-nos-hi (24-4-2010). Via moooolt guapa. Ara entenc el renom que té, és una via preciosa.
Tipus aresta brucs però mirant a l'Est, amb la Mòmia vigilant-nos durant tota l'ascensió... Roca molt bona de baix fins dalt. Assegurances allà on toca, reequipament ben fet. Potser al tram d'Ae no calia un parabolt cada metre, però la FEEC diu "canviar expansió vella per expansió nova", i així ho han fet.
En fi, deixarem les discussions als entesos...

Ressenya extreta de
http://1.bp.blogspot.com/_VEUwkwqniew/SHR7VKzCu_I/AAAAAAAAH8I/V6N6a7flAec/s1600-h/Ressenya+bona+Masso.jpg





L1.- 55m, III/III+. Llarg assequible per a situar-nos a l'aresta. Trobarem un parell de caps de buril a uns 10m de terra, i un parabolt poc abans d'arribar a la reunió.





L2.- 25m. IV/IV+. Bonic llarg de bona presa i ben assegurat. Trobem dues xapes i reunió en una repiseta.



L3.- 30m. V/Ae (6a d'època). El famós tram d'artificial de la Boy-Roca és un mur vertical amb bona presa on els seguros estan molt junts. Es pot forçar perquè ara l'equipament és molt nou i a prova de bombes, però suposo que abans no convidava a fer cap "saque". Vas veient algun buril vell i realment fa iuiu. La R3 conserva també l'equipament antic, val la pena fer-li una ullada!
Val a dir que el reequipament li ha canviat la cara, no vaig tenir ocasió de fer-la quan estava "intacta" però la majoria d'escaladors coincidien dient-me que la ferralla que hi havia feia una mica de por. No ho sabré mai, perquè he nascut massa tard...

L4.- 30m. IV. Bonic llarg on la dificultat disminueix i trobarem 3 xapes, bons merlets i foradets al gust. És un tirada típica d'intuïció montserratina que ens menarà a una còmoda reunió. Podem saltar-nos-la i anar a la següent, que es troba uns 15m més amunt (III+):

L5.- 15m. III+. Petit ressalt de bona presa i arribem al cim. Podem empalmar les dues últimes tirades en una.

En Pep arribant a l'última reunió, amb la Mòmia sempre vigilant-nos...

Un cop dalt, el dia és força rúfol, així que no ens encantem gaire i baixem per la petita canal tot desgrimpant. Una bona jornada, és una via que et deixa un bon regust de boca. Fins la següent!!