via Lleida (Roca dels Arcs, Vilanova de Meià)

Una via que sempre em mirava al llibre i pensava "s'hi ha d'anar". Doncs el 6 de Març 2010 vam dirigir-nos cap a aquest sector. Segona via oberta a la paret després de la Tàrrega. Això significa un traçat lògic, dificultats moderades... i roca polida. Un de les vies més maques que he fet. En Pep Coll i jo vam acabar molt contents i assedegats (ens vam confiar i només dúiem mitja cantimplora pels dos i una jaqueteta...). Però en definitiva: una via pre-cio-sa, bastant equipada i lògica. Un excel·lent.



L1.- 20m, IV+. Flanqueig en diagonal a la dreta per un diedre força polit. Trobem un parell de claus però els friends entren bé. Reunió còmoda.



L2.- 40m, V. Llarg una mica estrany, en diagonal a l'esquerra. Els claus no es veuen gaire i cal anar posant "cosetes" perquè algun bloc trencat et fa patir pels pènduls. Com a referència cal prendre uns blocs grans trencats: la reunió és a sobre. Tot i així, el llarg té la seva gràcia, i hi ha algun parabolt. Foto dreta: en Pep al segon llarg.





L3.- 35m, V+. Tirada vertical de placa molt bonica, on trobem un pas una mica desplomat només sortir de la reunió, ben assegurat amb claus. La resta es fa bé, potser posem algun tascó/alien. Reunió còmoda en una bona repisa. Foto esquerra: Pep arribant a la R3.





L4.- 40m, 6b+/Ae. Un llarg preciós. Sortim de la reunió a l'esquerra i ja podem pescar el primer parabolt, podem fer A0 o bé un estrep, depèn. L'artificial són 3 xapes, hi ha un canto rom força polit que deu ser la clau del pas en lliure. Un cop superada la 3a xapa, bon canto vilanoví fins una sabina i repisa.
Ens plantem davant un diedre d'uns 20m (IV+/V). Per mi aquí està la clau del llarg: guardar forces i "coco" perquè només hi ha un pitó a 10m d'alçada i un altre gairebé dalt de tot. Tascons i friends (fins el 2) per protegir-nos al gust, i paciència per les patinades de la fissura força polida. Quan arribem al segon pitó, el diedre es tanca i cal flanquejar a l'esquerra. Reunió de conte al costat d'un sabinot (R de parabolts).
Foto: El diedre vertical després de l'Ae, un llarg molt guapo.

L5.- 40m, IV. Pugem recte per una xemeneia, però aviat en sortim a l'esquerra per una vira. Flanquegem fins un arbre (possible R), i d'aquí (compte amb el terreny descompost!) diagonal a la dreta fins trobar una R de parabolts.

L6.- 60m, III+/II. Seguim amunt amb lleugera tendència a l'esquerra, esquivant blocs i cercant la "lògica oberturista". Compte amb la roca, en alguns llocs força trencada, i com és normal, ja no trobarem cap assegurança. Ens enlairem per un esperó fins que arribem a una canalota/feixa (compte amb les cordes i les pedres, que el company és a sota). Un cop a la feixa ja trobem un caminet fressat, busquem l'arbre o arbust que ens agradi més i muntem la reunió. Sortim caminant per la feixa cap a la dreta i quan puguem una petita grimpadeta per un ressalt d'uns 8/10m. En definitiva, un llarg d'intuïció i bona lletra.

Via Boy-Roca a l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)

Feia dies que volia anar a aquesta via i per fi amb en Pep vam encaminar-nos-hi (24-4-2010). Via moooolt guapa. Ara entenc el renom que té, és una via preciosa.
Tipus aresta brucs però mirant a l'Est, amb la Mòmia vigilant-nos durant tota l'ascensió... Roca molt bona de baix fins dalt. Assegurances allà on toca, reequipament ben fet. Potser al tram d'Ae no calia un parabolt cada metre, però la FEEC diu "canviar expansió vella per expansió nova", i així ho han fet.
En fi, deixarem les discussions als entesos...

Ressenya extreta de
http://1.bp.blogspot.com/_VEUwkwqniew/SHR7VKzCu_I/AAAAAAAAH8I/V6N6a7flAec/s1600-h/Ressenya+bona+Masso.jpg





L1.- 55m, III/III+. Llarg assequible per a situar-nos a l'aresta. Trobarem un parell de caps de buril a uns 10m de terra, i un parabolt poc abans d'arribar a la reunió.





L2.- 25m. IV/IV+. Bonic llarg de bona presa i ben assegurat. Trobem dues xapes i reunió en una repiseta.



L3.- 30m. V/Ae (6a d'època). El famós tram d'artificial de la Boy-Roca és un mur vertical amb bona presa on els seguros estan molt junts. Es pot forçar perquè ara l'equipament és molt nou i a prova de bombes, però suposo que abans no convidava a fer cap "saque". Vas veient algun buril vell i realment fa iuiu. La R3 conserva també l'equipament antic, val la pena fer-li una ullada!
Val a dir que el reequipament li ha canviat la cara, no vaig tenir ocasió de fer-la quan estava "intacta" però la majoria d'escaladors coincidien dient-me que la ferralla que hi havia feia una mica de por. No ho sabré mai, perquè he nascut massa tard...

L4.- 30m. IV. Bonic llarg on la dificultat disminueix i trobarem 3 xapes, bons merlets i foradets al gust. És un tirada típica d'intuïció montserratina que ens menarà a una còmoda reunió. Podem saltar-nos-la i anar a la següent, que es troba uns 15m més amunt (III+):

L5.- 15m. III+. Petit ressalt de bona presa i arribem al cim. Podem empalmar les dues últimes tirades en una.

En Pep arribant a l'última reunió, amb la Mòmia sempre vigilant-nos...

Un cop dalt, el dia és força rúfol, així que no ens encantem gaire i baixem per la petita canal tot desgrimpant. Una bona jornada, és una via que et deixa un bon regust de boca. Fins la següent!!