via Lapònia a la Portella Gran, Agulles, Montserrat (V+/Ae, 150m)

Amb aquesta calor cal cercar llocs ombrívols i airejats (o anar a la cara nord) per poder escalar a Montserrat. Buscant ressenyes, vaig trobar aquesta via a la web d'escalatroncs, on la recomanava pels dies calorosos...: CERT. Via prou ben trobada, en un entorn tranquil, amb un primer llarg especialment divertit. Equipament esportiu, en tindrem prou amb 15 cintes i un estrep (opcional), però si volem podrem col·locar friends (0.4 - 0.75) i alguna baga savinera pel quart llarg.


Aproximació: pel camí d'Agulles, 100m abans d'arribar al coll de les Portelles, ens desviem per un senderó que baixa en diagonal cap a la falda de la Portella Gran. Podem agafar de referència el sostre de la berruga característica. Un cop sota el sostre, arran de paret anem a la dreta fins topar amb el profund avenc/cova/xemeneia.

Primer llarg, sortint de l'avenc després del ramonage.

L1.(V+/Ae, 35m.) - Ens endinsem uns metres a l'avenc, i a la paret de l'esquerra ja trobem les primeres assegurances. Ens enfilem alternant ramonage fàcil i placa polsosa, cap a l'esquerra. Trobem un pas obligat en una petita canaleta taronja, i la sortida per l'esperó gris es pot fer en A0, encara que surt sobre 6a+. L'estrep no és imprescindible, les xapes estan juntes. Sortim de l'avenc/xemeneia en lliure sobre roca franca, en un diedre de IV+/V. Reunió a la dreta, compte amb el fregament. Un llarg especial, el que li dóna caràcter a la via.


L2. (V, 45m.) - Sortim per la dreta de la reunió, cercant la millor roca i seguint les xapes. Un passet en una panxeta (V+) que es pot esquivar pel diedre de la dreta. Aviat s'ajeu, i grimpem fàcilment fins la reunió en una còmoda repisa (pedruscam sòlt!). Llarg sobre-equipat..


L3. (V+/Ae (6a+), 30m.) - Bonic i sostingut llarg, sortim a la dreta per la canal (possible escapatòria). Ens enfilem per la placa (IV+) molt equipada (hi entra algun friend, més suquillo). Uns metres més amunt es redreça, trobant un pas de bloc (6a?) en una petita balma, fins pescar una presa blanca molt bona. Pugem ambós peus a la presa, i per placa molt fina pugem a mà dreta, on hi ha la reunió. Tot aquest llarg sense A0 surt sobre 6a+/6b. L'equipament permet provar-ho.

En Pep començant el bonic L3.

L4. (IV, 30m.) + L5. (IV+, 20m.) - Sortim per la dreta, cercant les assegurances, aviat es torna una rampa (compte amb la roca, millor per l'esquerra, a buscar l'aresta). Ens situem a la repisa sota l'últim ressalt, que és vertical però amb un canto que espanta (IV/IV+). Recomanable empalmar aquestes dues tirades, així surt un llarg més maco. Friend 0.4 o tascó mitjà-petit opcional pel diedre del tram final. Reunió al cim.

Aquest espectacle de menhirs erectes com un caprici diví és un gaudi per tothom, sigui el primer cop que el veus o no...

Les vistes són precioses sobre la regió d'Agulles, un bonic mirador per prendre-s'ho amb calma. Un ràpel de 50m pel Nord-est ens deixa al coll de les Portelles. Un sol punt de ràpel reenviat a un savinot. Possible reunió intermitja per fer 2 ràpels de 20 i 30m.


En resum, via ben trobada, amb un primer llarg sorprenent i fresc, tercer llarg molt guapo, i últim ressalt amb una roca immillorable. L2 i L4 de tràmit. Pedres sòltes a R2!

Pic Veteranos i Gemelos, Massís de Posets, Pirineus

La vall de la Cinqueta d'Añescruces és un bonic racó per perdre's. I si l'excusa és ascendir al coll de Chistau, remuntar les faldes del senyor Posets pel seu vessant Nord-oest i grimpar per l'aresta dels cims Veteranos i Gemelos, tot plegat forma una combinació perfecta. Si el dia hagués estat bo, encara millor. Però potser també gràcies a les boires i el vent la jornada va tenir un regust més bo, la cresta va tenir més "ambientillu" i l'esforç va merèixer una millor recompensa.
Tota una colla de veterans es dirigeix a la vall de Biadós el 16 de Juliol 2010, per fer el pic Veteranos. Un grup de 5 llorencencs, uns altres 4 de Reus, un de la Costa Brava i un tinerfeny. Déu n'hi dó!

El vessant Oest del massís de Posets-Llardana-Espades a primera hora.

L'excursió és molt maca, i el terreny força agraït. Sortim per la pista del refugi de Biadós (1700m), remuntant la Cinqueta d'Añescruces pel GR-11. Farem uns 5 km guanyant 300m de desnivell, suaument. Les vistes són precioses ja des de baix: veiem el vessant oest de les Espades, el pic de Posets (3369m) i més al Sud, els Eristes.

Arribats a la Pleta d'Añescruces (2000m), travessem el riu i comencem la forta pujada cap al coll de Chistau (o Gistaín). Després d'uns 600m de desnivell, arribem al coll, a 2650m aprox. Fem un descans i comencem a remuntar cap al Sud/Sud-oest seguint algunes fites.

Pujant cap al Veteranos, amb la vall d'Estós al fons. Darrere els núvols hi ha el Gourgs Blancs, els Portillons d'Ôo, Seil dera Baquo, Perdiguero, etc.

La pendent es redreça, i anem a cercar un collet ondulat (2900m). A partir d'aquí l'aresta ja es fa més clara, i la caminada esdevé grimpadeta fàcil. Guanyem alçada i el vent és més fort, però els passos són prou francs i amples (com a molt, IIº).

L'Àngels i en Vicenç gaudint del dia.

Ascendint la cresta del Veteranos. Al fons, massís de Bachimala.

Fem un parell de ressalts que semblen el cim, per arribar finalment al pic de Veteranos (3124m).

Muns pares al cim de Veteranos. Darrere, el Gemelos i el Posets.

Si continuem per la cresta cap al Sud-oest, arribem fàcilment al pic Gemelos, una mica més elevat. Tan sols trobarem un parell de passos de II+: el primer per salvar una petiteta bretxa (nosaltres vam trobar-hi neu) i uns blocs fàcils tot seguit. Hi ha un cert pati, però la roca és prou bona i l'aresta prou ampla com per no patir.


Pels més valents: si volem arribar al Posets, haurem de baixar la profunda bretxa Carrive, delicada desgrimpada de III+ per terreny descompost pel vesant Oest. Hem vist alguna baga de ràpel. La remuntada cap al Posets Nord també es fa pel vessant Oest en un terreny poc agradable de blocs petits i tartera (III+ descompost i exposat).


La baixada la fem pel mateix itinerari, gaudint d'allò més de la bonica vall d'Añescruces.

Punsola-Reniu al Cavall Bernat, Montserrat

Dia 11 Juliol 2010, amb en Pep Coll nem a la famosa Punsola al Cavall Bernat. Feia bon dia, hem enganxat bon sol però tampoc massa calor. La via és una meravella, i amb l'equipament que hi ha tan sols pots fer que gaudir d'una aresta que es redreça amb una roca molt bona.

Hem grimpat el primer llarg, ens hem encordat i hem empalmat els llargs 2 i 3 (IVº/IV+, 50m) i els llargs 4 i 5 (IV+/Vº, 65m!!) situant-nos sobre la llastra característica.

A partir d'aquí la roca és estupenda excepte la sortida del 6è llarg (V+/Ae, 20m). L'aresta es redreça i ofereix preses disperses, però es pot anar fent bé gràcies a la confiança de les assegurances a mode d'esportiva.. (Llargs 7, 8 i 9: 6b, 6b+, 6a+). En A0 es passa gairebé només en Vº.

L'últim llarg és preciós, flanqueig a mà dreta i sortida a una placa immaculada de IVº. El paisatge, l'ambient, la roca, tot acaba convergent en un plaer indescriptible. Una via preciosa.

Via Tope Clàssic, Puntals d'Àger, Montsec.

Ens dirigim a aquesta zona que encara no coneixem amb en Pep Coll, el dia 23/5/10. La intenció és fer la via Redrum -potser la més assequible/famosa- però ens trobem tres cordades al davant, que tot just comencen... Un d'ells ens passa la ressenya de la via Tope Clàssic, uns metres més a la dreta, i que també era una de les que ens havíem mirat; ens hi posem ben decidits, ja que es veu maca i força equipada. Al final del dia els agraïm de veres la recomanció, ja que la via és molt guapa, i a més vam poder acabar abans que plogués (segurament, fent cua a la Redrum, haguéssim "pillat"!).

Aquest cop no hi ha fotografies... però faré la piada igualment per si a algú li serveix. Ressenya de la web de l'escalatroncs.


1er llarg: IV, 40m. És un llarg que es pot esquivar per una vira de l'esquerra (algun pas de grimpada). És el que vam fer, ja que des de la via Redrum la repisa és còmoda (uns 25/30m a la dreta).

2on llarg: 6a, 35m. Bonica tirada de placa molt ben assegurada, amb algun pas, però tampoc gaire exigent. Un llarg força dret, tipus Vilanova de Meià.

3er llarg: V+, 35m. Sortim de la reunió amunt a cercar una petita fissura i després flanquejar a la dreta (pitó a mig aire, amagadot), per terreny "rampa" però poc canto, força finet. Diagonal a la dreta, buscant els pitons i un diedre amb roca força bona. Una mica exposat.

4rt llarg: V+, 45m. Sortim de la reunió amunt amb tendència a l'esquerra, per terreny fàcil però descompost (savina, camalot nº2, pont de roca...) fins que la roca millora, es torna una placa molt maca on trobem un pas de llastra seguit d'una sortideta de decisió. Aquest pas està molt ben assegurat, i potser és més difícil aquest que el 6a del segon llarg. Ens saltem una reunió (buril+espit) i seguim a l'esquerra per terreny descompost (repisa amb pedra sòlta, ull!).

5è llarg: III, 25m. Llarg de tràmit per un ressalt fàcil fins una altra repisa, cerquem a mà dreta la reunió. Compte amb la roca acumulada a les repises, les cordades de sota ho agrairan...

6è llarg: 6b+/Ae, 35m. Un llarg preciós, una placa "Vilanovina" per treure's el barret. Comencem a mà dreta per unes llastres compactes que ens faran fer passos atlètics fins un repòs, on caldrà seguir amunt amb decisió. Abans d'arribar a l'Ae hi ha algun pas que em va semblar 6a, però està molt ben assegurat. El tram de 6b+ consta d'un petit diedre amb roca dolenta amb una placa de poca presa a la dreta. La qualitat de la roca del diedre et fa passar les ganes de provar-ho. Passat els 4 o 5 passos d'A0 arribem a una bona repisa/balma on fem reunió.

7è llarg (+8è): A1/V, 35m. Sortim a l'esquerra de la reunió i trobem la xapa per fer l'A0. L'artificial està equipat, de fet no vaig necessitar l'estrep.. Una altra xapa, un clau, i posem un tasconet més amunt, ja pescarem la següent xapa, i ja està. Seguim per un diedre fàcil però dret, i arribem a una reunió en una repisa. Recomano fer-la aquí, ja que ens la vam saltar i després el fregament i el vent ens van molestar una mica.
Sortim de la reunió per una sabinota que pugem, arribem a una gran repisa on, caminant, tirem a mà dreta fins trobar una placa assegurada. Fem reunió al parabolt arran de terra. Es pot reforçar molt bé a la fissura de l'esquerra: un àlien vermell i el camalot nº2 invertit van quedar de conya.

9è llarg: V+, 25m. Bonic llarg de placa per rematar la jornada. Sortida un pèl estranya de la reunió, però amb truquillo (fissura-canaleta) fins trobar el primer seguro. A partir d'aquí Vè fins dalt, amb roca una mica descomposta.

Baixada per la dreta, uns 10min arran de paret fins trobar una fita gran que ens baixa per feixes inclinades fins una canal-tartera que ens duu a la pista on tenim al cotxe.


El que més m'ha agradat:
· Llargs 2, 4, 6 i 9 per unes plaques molt bones, passos macos sobre bona roca i molt ben assegurats. Per disfrutar del V/V+.
· Lògica de la via. La segona part (llargs 6,7,8,9) és la que val més la pena.
· Ben assegurada, potser massa i tot. De fet no cal dur ni estrep si portem friends i tascons.

El que no m'ha agradat:
· Llarg 3 un pèl descompost i exposat en comparació amb la resta.
· Repises amb molta roca sòlta, s'ha de vigilar constantment les cordes per no apedregar el company o cordades que vagin per sota. Si hi ha algú davant nostre, plantejar-se canviar de via.

La Maladeta (3306m), Pirineus Centrals

L'Aleix, en Pep i jo anem a Benás (14 de Juny'08) i prenem la pista fins la Besurta. Ens equipem, encara és fosc, comencem a pujar cap al refugi de la Renclusa. Aquí ja ens posem els grampons, perquè hi ha moltíssima neu.


La progressió és ràpida perquè les condicions són boníssimes, i amb tres hores som al peu de la rimaia (tapada per la neu).

Pujant la canal del Coll de la Rimaia.

Deixem les motxilles a baix i ens encarem a la canal nevada, uns metres de carena i ja som al cim! Vistes impressionants, sobretot al·lucinem amb la muralla de 400m del pic Maldito...

L'Aleix i en Pep al cim. Aneto al fons esquerra i Maldito a la dreta.

Clarabides i Pic de Gías, Pirineus Centrals

En Pep Coll i jo ens dirigim a la Val d'Estós el dia 22 de Juliol de 2008.
Bonica excursió que separada en 2 jornades és molt plàcida, apta per famílies -comptant una grimpada al Pic de Gías-. Vistes a 360º molt boniques, espectacle geològic als Cims de Clarabides, llacs d'aigües transparents... què més podria dir? Animeu-vos a visitar aquest racó de cims amigables!


Arribem al refugi d'Estós (1800m), i fem un tranquil bivac més amunt. Al matí, la visió cap al Sud és un espectacle damunt les arestes dels contraforts del Posets:



Pugem al Nord per anar als Ibons de Gías (2400 i 2500m aprox), remuntem a l'esquerra dels Gorgs Blancs i arribem al coll de Clarabide (2900m). Grimpem fàcilment a l'Oest fins el Cim Oriental de Clarabide, de tonalitats marronoses. Baixem uns metres a l'Oest i pugem al cim central de Clarabide (3028m), de tonalitats vermelloses.

Pic de Gías des del Clarabide central. Al fons, les Maladetes.

El Pic de Gías (3011m) se'ns mostra al Sud, desplaçat per un llom pedregós. Deixem les motxilles al peu de la congesta de neu i grimpem (II/III) uns 20/25m fins al cim, una mica escarpat. La vista és molt bona al conjunt Gorgs Blancs-Perdiguero, Maladetes-Aneto, Ballibierna, el massís de Posets, Bachimala...

Cara Nord del massís de Posets, des del Pic de Gías.

Baixem pel dret a ull per la congesta de neu, i aviat som als Ibones de Gías. Tornem cap al refugi d'Estós, i desfem la llarga vall fins al cotxe. Fins la següent!

Cresta de Cregüenya - Pic Maldito (3355m) Pirineus Centrals

Estiu de 2009, l'Aleix, en Pep, en David, en Jordi i jo anem cap a Benás carregats com a beneits. Intenció de fer la cresta de Cregüenya, però ja veurem el què. Només d'acampar 2 nits aquí dalt ja sóc feliç.


1er dia.- Agafem les motxilles, cordes i tendes, pugem a l'autocar que ens porta a la Val de Vallibierna. Des del refugi pugem en unes 2 hores als llacs de Coronas. Muntem les tendes i l'Aleix, en Pep i jo anem a pujar l'Aragüells (3033m), descarregats i motivats. Contemplem la cresta del Maldito, i baixem al "camp base" per sopar.
Foto: Cim d'Aragüells, amb la cresta de Cregüeña i el Maldito a l'esquerra, i l'Aneto a la dreta.



2on dia.- Amunt a primera hora! Prenem ferros i cordes, menjar, roba... Ens dirigim al coll d'Aragüells, pugem grimpant l'Agulla Juncadella (3028m), la baixem en un ràpel de 25m. Esmorzem, mirem el rellotge i concloem que no ho podrem fer tot... Ens saltem les dues agulles del mig i ens dirigim a la "ruta normal" del Pico Maldito. Pedregam immens, tartera de blocs.

Ruta Normal al Maldito: Ens acostem a la canal descomposta, la remuntem fins dalt, ja som a la cresta. Ens encordem, passos aeris, de II/III. Un petit mur de 10m fissurat de III+, i el pas clau de la cresta: una desgrimpada de III grau. Treiem el cap, només l'Aleix s'ho veu clar: tira ell davant, diu que hi ha una repisa més avall... Collons!! Collons amb el pas! Les vistes a banda i banda impressionen. La repisa hi és, però molt avall. Et poses d'esquena, t'arries suaument, quedes penjat de braços, i encara et falten 2 pams. Et deixes caure a plom, confiant que hi ha una repisa de 40cm. Uf!! Acollonant.

Foto: en Jordi és l'últim a fer el pas. Llac de Cregüeña al fons.

Passat aquest tram, grimpada fàcil fins al cim. Ens donem manya perquè està molt ennuvolat damunt l'Aneto... Travessem cap a la Punta Astorg (3355m) i fem un ràpel de 60m i un altre de 30m, ja som fora de la cresta-muralla, ens arrecerem tots 5 en una balconada. La tempesta no vol començar, i baixem xino-xano cap als llacs de Coronas. Arribant a les tendes, calamarsada fulminant, tempesta de llamps i trons que s'allarga 2 hores i mitja... Xops com ànecs, aguantem dins, quan s'acaba sortim i ho estenem tot. Sopar i bona nit.


3er dia.- En David, Jordi, Aleix i Pep van a la cresta de Llosás, jo els acompanyo fins el coll intermig i torno a les tendes perquè estic cansat i tot està estès per allà fora com un mercadillo. Els companys fan la Punta Argarot, rapelen però davant la muralla de la Tchihatcheff prefereixen deixar-ho estar per la següent. Ens reunim, mengem, desmuntem camp base i cap avall, que el bus marxa a les 6!! Fins la següent, estimats Pirineus...

Cerdà-Riera a la Bandereta (Agulles, Montserrat)

En Miquel Alegre em duu a "una de les vies més maques d'Agulles i fins i tot de Montserrat". Quatre llargs que ens duran a la glòria, a l'èxtasi, a l'orgasme. Recomanable 100%. Clàssica, lògica, una línia clarivident. Portar friends, tascons, plaquetes recuperables, bagues llargues per arbres i algún cordino. Setembre 2009.

L1.- IV, 25m. Desequipada. Curta grimpada per un diedre de 10m, després prenem la canal en diagonal esquerra fins els arbres més grans, on muntem reunió.


L2.- V, 35m. Prenem el diedre que ratlla la paret en forma de S. Només començar trobem un spit que balla, i tot seguit ja trobem pitons fins la reunió. Una tirada molt bonica, un pèl polida però ben assegurada amb claus. Reunió de parabolts damunt un bloc-repisa. Foto: segon llarg de la Cerdà-Riera.

L3.- V+, 30m. Sortim de la reunió cap a l'esquerra, reprenent el diedre, que ara es redreça força. Passos alternats de V i A0, ajudant-nos dels claus. Algun pas en lliure de V+, potser tota la tirada en lliure és 6a. En tot cas, és un llarg que posa les piles i és molt bonic, amb unes vistes precioses. Reunió en una repisa.

L4.- IV, 40m. Bonic llarg on ens endinsem literalment a la xemeneia arbrada que domina. Trobem un cap de burí a pocs metres de la R, i aviat ja podem llaçar savines i arbres gegants. És un llarg selvàtic, progresses per oposició entre parets i arbres, et poses d'empeus en un i ja pesques l'altre. Quan s'acaben els arbres, només manca seguir xemeneia amunt (III) amb tendència a la dreta, on trobem uns caps de burí. La reunió es pot fer en una sabina gairebé al cim.

Descens per darrere, anant a cercar la canal-xemeneia (possibilitat de muntar ràpels) en tendència a la dreta (SE). Aviat arribem al camí d'Agulles.