Popeye, Paret de la Figuereta, Collegats

La paret de la Figuereta ens ofereix escalades ràpides per a l'hivern, a tocar de l'Àrea de la Figuereta (carretera de la Pobla de Segur a Sort). Hi ha vies de tot tipus, en aquest cas és una fissura semiequipada que surt a la dreta del sostre dominant. Oberta per J. Amengol "Baró", A. Ballart, S.Parcerisas, en terreny conglomerat delicat on caldrà dominar l'autoprotecció. Cinc expansions en els dos primers llargs, i algun parabolt al darrer. 

Via Popeye (100m, 6b) Semiequipada amb burins, espits, i un plom. Exposada i obligada.

Material: tascons, friends i aliens, baga savinera i cordinos per merlets. Casc imprescindible. 
Data d'ascensió: octubre 2010

L1 (V+, 35m, 1 parabolt, 1 plom i 2 burins): Ens situem just sota el sostre dominant de dalt de tot de la paret, una mica a la dreta. Una petita rampa ens situa damunt un bloc (V+), a plom d'una fissura vertical, on hi ha un parabolt a uns 5m de terra. Seguim la fissura (Vº/V+), amb roca trencada però amb possibilitats d'assegurar (trobem un plom original). A uns 12/15metres hi ha un parell de burins, i poc més amunt trobarem la reunió (2 espits).

L2 (6b, 35m, 3 espits): Sortim seguint la fissura amb tendència a la dreta, quan es desploma trobem 2 espits (6b), en sortim per terreny més fàcil (placa Vº) en diagonal a l'esquerra, fins un altre espit (6a) del qual sortim a la dreta per una vira fàcil (IVº) però trencada (melons per endur-te a casa), amb algun merlet apte. Reunió de 2 espits, sota un diedre a la dreta del gran sostre dominant.

L3 (IV+, 30m, 3 parabolts): Sortim recte a buscar el diedre franc (IV/Vº) assegurat amb parabolts (via Popeye original neta) i en sortim per l'esperó de l'esquerra per terreny fàcil (II/III) fins una alzina on muntem reunió.

 

 

 

 

Obrint el primer llarg de la Popeye

Alta Fidelitat (V+, 150m) Serrat de Monjos, Montserrat

Aquest sector de Montserrat encarat al sud i perfecte per a l'hivern va ser impulsat als 90, i per això en la majoria d'itineraris caldrà dur friends i tascons. L'autoprotecció i la lògica són la tònica del Serrat de Monjos i Garrigoses, i la roca i les feixes ens faran estar alerta en tot moment. Els germans Masó van encertar una línia en lliure força equipada amb espits i alguns claus (any 2000), que serpenteja per ressalts i algun diedre.

 
Alta Fidelitat: 150m, V+. Bastant exposada en terreny "fàcil".
Material utilitzat: friends del #00 al 2, tascons, cordinos, bagues savineres.
Ascensió feta el 28-11-2010

L1.- Prenem l'esperó en una llastreta, (spit) i cap a la dreta, per terreny fàcil. Un ressalt ens condueix a una fissureta on trobem algun clau (Vº), i en sortim a l'esquerra per posar-nos damunt l'esperó per terreny herbós.

 

L2.- Sortim a l'esquerra fins uns blocs que superem (IV), seguint un diedre poc marcat (algun clau). Quan tenim l'ocasió, ens posem damunt l'esperonet de la dreta (espits visibles); un passet finet (V+) que ens condueix a una rampa on hi ha la R.

En Pep començant el segon llarg.

 

L3.- Superem el mur fissurat dominant, fins una feixa, que seguim a la dreta i amunt per una canal herbosa. Cal prendre el diedret (clau visible) de Vº que tenim a la dreta. Pugem al ressalt per terreny descompost, on hi ha la reunió.

 Vistes a l'Oest i a l'Est de la 3a reunió. L'Aleix a la R3 de la via Picnic.

 
L4.- Sortim amunt a posar-nos damunt un esperó a la dreta (clau i espit), seguim amunt per placa mantinguda i equipada, lleugerament a la dreta fins una placa ajaguda molt característica (Vº). Un sostret de bon cantu (V/V+) ens mena per un diedre a unes plaques de bona roca (IV), fins reunió final (espit + pitó).
     

En Pep Coll al quart llarg.

 

L4.- Un ocellet contemplatiu ha escollit el foradet de sota per viure-hi. Aquest sí que ens fa enveja, quines albades montserratines més maques que deu tenir!! Quin niuet!!

Tàrrega, (200m, V) Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

La via pionera de la paret (any 1974), la Tàrrega és una via que no ha perdut l'encant d'una ascensió lògica, astuta i exposada. Cercant en tot moment el punt més dèbil, dibuixa una sinuosa línia que venç la Roca dels Arcs de la manera més senzilla. Dos primers llargs més drets ens duen a trams ajaguts que surten entre vegetació fins al cim. Tot i la relativa facilitat, cada llarg exigeix navegar encertant l'itinerari i saber autoprotegir-se com més ens plagui. Pot ser una via exposada en la mesura que l'escalador sigui més o menys destre, o més o menys agosarat, però Vilanova de Meià és generosa i podem jugar amb els ferros fins que en quedem tips.

ressenya escalatroncs 
Tàrrega: 200m, V
Equipament: 2 claus. Totes les reunions en sabines ben parides.
Material: friends (micro#0 fins #2), tascons, bagues savineres, cordino, plaqueta recuperable útil en cas de navegació a la deriva.
Data ascensió: gener-2011

Descripció: Grimpem fins la R0, la via comença en bons cantus de placa amb tendència a la dreta, fins uns blocs grans en diedre que ens duen a una sabina, d'on flanquegem a la dreta per la mateixa vira fins una altra sabina on fem reunió. 
D'aquí sortim i ens posem a la placa de la dreta (pitó visible), vertical però amb cantu. Sortim amb tendència a la dreta fins unes sabines, on seguim en una placa vertical (pas Vº) fins reunió en sabina.
Sortim de R2 serpentejant per la placa de IV/IV+, i quan s'ajau anem en diagonal a la dreta fins una bona sabina. El darrer llarg esquiva els sostrets del damunt, descriu un arc a la dreta per la placa més fàcil (IIIº/IVº) amb un darrer ressalt més vertical però fàcil. Reunió en sabina.  

 

Navarro (V, 200m) Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

La Roca dels Arcs es debilita a la zona de la via Tàrrega i fins la Necronomicón ofereix moltes vies assequibles que resten poc equipades, permetent-nos així un terreny de joc per autoprotegir-nos, endevinar itineraris, i gaudir de la roca vilanovina. En essència, recordar el regust més clàssic i honrar la història de la vertadera escalada. La Navarro és una d'aquestes línies, cercant la lògica i assequible.
Navarro: 200m, Vº
Equipament: poc equipada amb alguns claus, burins i espits.
Material: joc de friends (del #00 al #3), tascons, cordinos, bagues llargues, alguna plaqueta recuperable, 4 cintes exprés i algunes més de llargues.
Data ascensió: 13-11-10
 ressenya escalatroncs aquí

L1.- Superem un mur amb bons cantells, (2 pitons) amb tendència a la dreta, per un diedre. Ens situem a la dreta d'aquest, damunt uns blocs. Reunió de 3 burins i un espit.

L2: Sortim recte amunt, amb lleugera tendència a la dreta, on veiem una expansió. Superem verticalment (pitó), ens fiquem en un diedre força facilet i sortim en una feixa on hi ha un sabinot gegant, on fem reunió. Quan arriben els companys, canviem de reunió fins una sabina situada 20m més a l'esquerra (flanqueig de III fàcil de protegir).

Flanqueig en el canvi de reunions.

L3: sortim recte amunt per un muret vertical però cantus d'espant (1 spit). Seguim amunt, però no ens hem de confondre anant a l'esquerra hi ha un parabolt que no és nostre (6a/6b??). Hem d'anar fins una feixa a muntar reunió a una sabina.

Començant L3, pas de V.

L4.- Sortim per terreny ajagut cap a l'esquerra, després pel centre i sortim per la dreta de la gran placa que tenim davant, esquivant un sostret de mala roca. La via original encara flanqueja més a la dreta fins trobar un punt dèbil de IV/IV+.

Pas de cinquè de l'últim llarg.

Descens per la carena de la dreta, seguint un caminet que baixa decidit (i relliscós) fins el torrent de darrere, deixant-nos a la carretera.

Performance, (V+, 200m) Moles del Pessó, Collegats

Quan seguim la paret del Pessó a l'esquerra, la paret perd alçada però guanya tranquil·litat. Les Moles del Pessó tenen itineraris de 2 a 5 llargs, amb equipament variable, i les vies destaquen per la seva sinuositat i lògica. La Performance és la més ben equipada i el seu grau assequible i bona roca la fan l'opció més repetida amb diferència. Un cop feta la via, s'entén.

Les Moles del Pessó, amb l'agulla de la Performance al centre.

Ressenya aproximada, molt aproximada.

Accés: Del pàrquing entre els 2 túnels entre Pobla de Segur i Sort, seguim el mateix camí que ens duu a la Cosmos, pugem fins al coll marcat, seguim per peu de parets, fins passar per davant la Cova de la Serpent (curiosa formació digna de cop d'ull, on es veu l'espinada de la serp gravada al sostre) i el camí ens duu fins el pany de paret orientat al Sud, amb terreny cremat fa una quinzena d'anys. Aquí ja veiem l'agulla adosada d'uns 50m arrepenjada a la paret, on progressa el primer llarg. Hi anem per senderó i grimpada fins R0. Parabolts visibles.

Orientació: sud. Primer llarg a l'ombra.
Equipament: parabolts. Gens exposada. Poc compromís.
Material: cintes exprés, alguna baga.
Data ascensió: setembre'10

La via comença per la gran xemeneia que dibuixa l'agulla adosada a la paret. IV+ i V, anant de la placa a la xemeneia fins que s'acaba. Seguim amb tendència a l'esquerra per unes balmetes i fem reunió. A partir d'aquí, tres llargs de placa compacta de IV/V disfrutón i emparabolat (originalment la via era molt Expo -A.Ballart, però ha estat reequipada generosament per César P. Hurtado). Arribem a una feixa (escapatòria a mà dreta caminant) que ens espera l'últim llarg, potser el més bonic. Una placa de Vº bonic, té un parell de passos de V+ i és més mantingut, arribant al cim. Molt recomanable.

Descens pel camí equipat de tota la paret del pessó i voltants: seguint al Nord amb tendència a l'Est fins l'esperó marcat on hi ha la baixada de cadenes (reequipada el novembre'10, recomanable arnés i bagues).

Primer llarg, acabant la xemeneia.

Tercer llarg: IV/V de plaques de bon conglomerat grisós.

En Marc Vila desfent el tercer llarg.

Inversió Tèrmica, Àger (6b/Ae 250m)

Nem als puntals d'Àger (5-2-11) recordant el bon regust que ens havia deixat la Tope Clàssic la primavera passada. Per no afegir més ressenyes quan ja n'hi ha de molt ben parides, com les ressenyes de l'Eduard d'escalatroncs, només afegir que és una via divertida, recomanable i completa.

Comença a l'esquerra de l'esperó Badalona.
Semi-equipada amb espits i parabolts.
Cal portar-hi un joc de friends i tascons. Estrep útil.
El primer i l'antepenúltim llarg són els claus. 3r i 4rt de pel·lícula.

El primer tram comença per placa vertical (6a) fins L2 (diedre fàcil), que ens situa a un mur que superem amb dos llargs verticals (V/V+) tipus Vilanova. Molt bonic i amb ambientillo.

Arribem a una feixa (R4) on esquivem un sostret per l'esquerra, roca cutre (6b o Ao) i seguim fins feixa. El mur de davant té una fissura, després d'un pas d'Ae (6b+), ens posem a equipar-la i sortim per una sabina vistosa, fins feixa. Muntem reunió d'un parabolt al costat d'una bona fissura on entren Camalots de l'1 al caxo 3. Llarg amb una mica de terra, els tascons entren bé.

2 següents llargs de tràmit, cercant la lògica i sortint per una xemeneia fàcil a la dreta.

Descens per la dreta seguint fita que duu a la feixa, fins canal-tartera fins pista.

Esperó Badalona, Àger (6b, Ae - V+obl. 250m)

Àger és un bon lloc per escalar a l'hivern. Plaques tipus Vilanova, algun diedre, alguna fissura, fins i tot algun sostret... També hi ha algunes feixes que hi ha roca solta, però és el preu a pagar, i val la pena. L'esperó Badalona és visible i atrau la mirada: doncs sí, sí, va per allí. És una via molt guapa, força aèria i mantinguda en els 4 primers llargs. Després les feixes tallen la continuitat, però no li resten interès ja que cada llarg té lu seu.

Ressenya: http://indretsdescalada.files.wordpress.com/2008/11/espero-badalona-ok.jpg

Roca bona fins i tot en els trams que es veu trencat.
Mantinguda en V+/6a i cosida, ben protegida.
Equipada amb parabolts i espits, hem posat algun friend del 0,75 i 1, bagues. 1 Estrep molt útil pel sostret del quart llarg, i per l'últim ressalt (6b estrambòtic, pas d'A0 molt lluny).
Ascensió el 12-2-11.

L1+L2: 50m (V+/6a) Sortida un pèl dura (6a+ amb un pas d'A0 que ni provem) però molt equipada que ens situa sota un diedre, amb tendència a la dreta. Ens saltem la primera R i el diedre és vertical pero amb canto. Passada la savina (cordino vell) trobem la R.

En Pep al diedre, empalmant L1 i L2.

L3: 40m (V) Seguim el diedre amb fissura que es va fent bona, quan se'ns tanca sortim a dreta sobre uns blocs.

L4: 50m (6b, V+) Sortim cap a la dreta i amunt, hi ha el pas de 6b, surt bé en A0. Seguim una mica a la dreta, i ens posem al fil de l'esperó, V+/6a mantingut i ambientassu!! L'esperó s'ajau massa aviat i arribem a una feixa on vam fer reunió a una alzineta viva pel fregament, després vam arribar a la R de la paret. Aquest és el llarg estrella de la via, molt bonic.

Començant el llarg de l'esperó.

L5: 20m (Ae, V) Tenim un sostret damunt, i ens enfilem fins pescar les expansions. Recomenable posar cintes moolt llargues pel fregament, fins xapar la de sortida. L'estrep ens va anar de perles, de fet en lliure ni ens ho vam plantejar. La sortida de l'Ae és d'equilibri perquè surts a una altra feixa, més ampla. Llarg divertit!

Al sostret del L5.

L6: 50m (V+/6a): Surts amunt per una placa ajaguda que es redreça, a buscar l'esperó de roca boníssima. Gairebé dalt, passes per un petit diedre a l'esquerra i superes l'últim ressalt. Llarg molt guapo.

Placa guapa del sisè llarg.

L7: 50m (V, IV, Ae): Amunt per una fissura regalada que es fa curtíssima, surts a una feixa, que segueixes a buscar el següent pany de paret, a l'esquerra (pas de IV+ en flanqueig a la dreta) i arribes a l'últim ressalt de la via, una placa llisa amb un passarracu de 6b que ni amb A0 xapava la següent. Així que trec l'estrep i manxant-li a quarts d'estrep a 2 metres del terra. Que trist, o que divertit alhora!! segueix pel diedre fàcil i reunió al cim.

Sortint de la fissura regalada, últim llarg.

Una via molt guapa, cada llarg té lu seu, recomanable i equipada per no patir gens.

Descens per la dreta, seguint la fita que ens porta per una feixa fins una canal tartera que ens deixa a la pista on aparquem.

Vistes durant el descens. Quina tranquilitat!

Bikini (170m, 6b) Serrat de Monjos, Montserrat

Aprofitem aquest dia genial amb en Sergi per anar a la Bikini, una de les recomanades per la guia Montserrat Sud. És una línia ben trobada per l'Armand Ballart i en F. Parera, i la firma de la cordada es nota per l'elegància i l'exposició. Cal anar bé en 6a, ja que és obligat, i escalar entre assegurances escasses. On hi ha possibilitat d'autoprotegir-se no trobarem res, i les plaques de V/V+ són compromeses. La roca de les plaques i el diedre és molt bona, excepte algun tram herbós i roca a observar. Molt guapa i recomanable.


Dificultat: MD+ 6b (6a obligat) Llargada: 170m (4 llargs)
Exposició: mitjana-alta passos clau protegits
Compromís: mitjà-baix Orientació: Sud
Equipament: 24 espits i 1 clau
Material: 12/15 cintes, bagues, friends del C3 #00 al Camalot #3, tascons.
Data d'ascensió: 11-12-10

Accés: des de Collbató pugem a l'aparcament de les Coves del Salnitre. Seguim a peu i un cop a les coves seguim el camí que surt a la dreta, en lleuger descens i que segueix sense perdre alçada. Resseguim tot el serrat de Garrigoses, passem un torrent marcat i ja falten 5min per trobar el pany de paret de Serrat de Monjos. El passem gairebé del tot, i quan estem al peu de la via Picnic pugem en tendència a l'esquerra, 3 espits visibles. La via immediatament a l'esquerra és l'Alta Fidelitat. (20/30min).

Primer llarg.

L1. (6a+, 45m.) - Començem per una placa llisa i un mur vertical on anem a caçar els 3 primers espits de la via. Moviments tècnics i precisos, 6a+. Aprofitar bé els descansos de peus. Seguim en tendència a l'esquerra (pitó), ja més assequible però mantingut i poques assegurances.




L2. (6a, 40m) - Seguim la columna fàcil amunt (V-), sortim a la vira herbosa de la dreta, i aconseguim pujar a l'esquerra (spit) a la gran bola dominant amb passos verticals (6a obligat). Bona roca. Ens situem damunt la bola i pugem recte amunt (V+). Llarg molt bonic, amb passos estètics.

L3. (IV+/V, 45m.) - Tirada fàcil que esquiva dificultats i ens situa sota el marcat diedre que domina. Ens creuem amb la via Alta Fidelitat, que puja per un petit diedre (pitó) a la dreta. Cal parar atenció a la roca, i quan trobem un burí pujar a la dreta per una vira asecendent que ens mena a la reunió. Nosaltres ens vam equivocar i muntar reunió del burí, un friend #1, i una arbust, i també serveix.


L4. (6b, 40m) - El llarg més bonic i més dur. Se'l va currar en Sergi i va encadenar com un bou. Anem a caçar els 3 espits molt junts (perquè serà?) que hi ha sota el diedre. Aquests són els passos més finets de la via, molt concentrats i de moviments precisos (6b no obligat però quasi). Un cop sota el diedre, podem equipar al gust, ja que hi ha fissura i forats a les bandes. Trobem una sabina prou bona, un friend encastat, un espit i la reunió, en un tram vertical però amb més cantell del que sembla (6a, Vº). Sortim a la dreta i fem reunió en una repisa. Bona roca excepte primers i últims metres.

En Sergi al diedre (6a) del quart llarg.

Descens: Grimpem uns metres i baixem paral·lels a la paret, cercant la traça que ens fa baixar cap al torrent. Aviat ens desviem a la dreta fins trobar un passamà i el ràpel de 45m que ens deixa al camí per on hem vingut. (20/30min).