Aquest sector de Montserrat encarat al sud i perfecte per a l'hivern va ser impulsat als 90, i per això en la majoria d'itineraris caldrà dur friends i tascons. L'autoprotecció i la lògica són la tònica del Serrat de Monjos i Garrigoses, i la roca i les feixes ens faran estar alerta en tot moment. Els germans Masó van encertar una línia en lliure força equipada amb espits i alguns claus (any 2000), que serpenteja per ressalts i algun diedre.
Alta Fidelitat: 150m, V+. Bastant exposada en terreny "fàcil".
Material utilitzat: friends del #00 al 2, tascons, cordinos, bagues savineres.
Ascensió feta el 28-11-2010
L1.- Prenem l'esperó en una llastreta, (spit) i cap a la dreta, per terreny fàcil. Un ressalt ens condueix a una fissureta on trobem algun clau (Vº), i en sortim a l'esquerra per posar-nos damunt l'esperó per terreny herbós.
En Pep començant el segon llarg.
Vistes a l'Oest i a l'Est de la 3a reunió. L'Aleix a la R3 de la via Picnic.
L4.- Sortim amunt a posar-nos damunt un esperó a la dreta (clau i espit), seguim amunt per placa mantinguda i equipada, lleugerament a la dreta fins una placa ajaguda molt característica (Vº). Un sostret de bon cantu (V/V+) ens mena per un diedre a unes plaques de bona roca (IV), fins reunió final (espit + pitó).
En Pep Coll al quart llarg.
L4.- Un ocellet contemplatiu ha escollit el foradet de sota per viure-hi. Aquest sí que ens fa enveja, quines albades montserratines més maques que deu tenir!! Quin niuet!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada