via Lapònia a la Portella Gran, Agulles, Montserrat (V+/Ae, 150m)

Amb aquesta calor cal cercar llocs ombrívols i airejats (o anar a la cara nord) per poder escalar a Montserrat. Buscant ressenyes, vaig trobar aquesta via a la web d'escalatroncs, on la recomanava pels dies calorosos...: CERT. Via prou ben trobada, en un entorn tranquil, amb un primer llarg especialment divertit. Equipament esportiu, en tindrem prou amb 15 cintes i un estrep (opcional), però si volem podrem col·locar friends (0.4 - 0.75) i alguna baga savinera pel quart llarg.


Aproximació: pel camí d'Agulles, 100m abans d'arribar al coll de les Portelles, ens desviem per un senderó que baixa en diagonal cap a la falda de la Portella Gran. Podem agafar de referència el sostre de la berruga característica. Un cop sota el sostre, arran de paret anem a la dreta fins topar amb el profund avenc/cova/xemeneia.

Primer llarg, sortint de l'avenc després del ramonage.

L1.(V+/Ae, 35m.) - Ens endinsem uns metres a l'avenc, i a la paret de l'esquerra ja trobem les primeres assegurances. Ens enfilem alternant ramonage fàcil i placa polsosa, cap a l'esquerra. Trobem un pas obligat en una petita canaleta taronja, i la sortida per l'esperó gris es pot fer en A0, encara que surt sobre 6a+. L'estrep no és imprescindible, les xapes estan juntes. Sortim de l'avenc/xemeneia en lliure sobre roca franca, en un diedre de IV+/V. Reunió a la dreta, compte amb el fregament. Un llarg especial, el que li dóna caràcter a la via.


L2. (V, 45m.) - Sortim per la dreta de la reunió, cercant la millor roca i seguint les xapes. Un passet en una panxeta (V+) que es pot esquivar pel diedre de la dreta. Aviat s'ajeu, i grimpem fàcilment fins la reunió en una còmoda repisa (pedruscam sòlt!). Llarg sobre-equipat..


L3. (V+/Ae (6a+), 30m.) - Bonic i sostingut llarg, sortim a la dreta per la canal (possible escapatòria). Ens enfilem per la placa (IV+) molt equipada (hi entra algun friend, més suquillo). Uns metres més amunt es redreça, trobant un pas de bloc (6a?) en una petita balma, fins pescar una presa blanca molt bona. Pugem ambós peus a la presa, i per placa molt fina pugem a mà dreta, on hi ha la reunió. Tot aquest llarg sense A0 surt sobre 6a+/6b. L'equipament permet provar-ho.

En Pep començant el bonic L3.

L4. (IV, 30m.) + L5. (IV+, 20m.) - Sortim per la dreta, cercant les assegurances, aviat es torna una rampa (compte amb la roca, millor per l'esquerra, a buscar l'aresta). Ens situem a la repisa sota l'últim ressalt, que és vertical però amb un canto que espanta (IV/IV+). Recomanable empalmar aquestes dues tirades, així surt un llarg més maco. Friend 0.4 o tascó mitjà-petit opcional pel diedre del tram final. Reunió al cim.

Aquest espectacle de menhirs erectes com un caprici diví és un gaudi per tothom, sigui el primer cop que el veus o no...

Les vistes són precioses sobre la regió d'Agulles, un bonic mirador per prendre-s'ho amb calma. Un ràpel de 50m pel Nord-est ens deixa al coll de les Portelles. Un sol punt de ràpel reenviat a un savinot. Possible reunió intermitja per fer 2 ràpels de 20 i 30m.


En resum, via ben trobada, amb un primer llarg sorprenent i fresc, tercer llarg molt guapo, i últim ressalt amb una roca immillorable. L2 i L4 de tràmit. Pedres sòltes a R2!

Pic Veteranos i Gemelos, Massís de Posets, Pirineus

La vall de la Cinqueta d'Añescruces és un bonic racó per perdre's. I si l'excusa és ascendir al coll de Chistau, remuntar les faldes del senyor Posets pel seu vessant Nord-oest i grimpar per l'aresta dels cims Veteranos i Gemelos, tot plegat forma una combinació perfecta. Si el dia hagués estat bo, encara millor. Però potser també gràcies a les boires i el vent la jornada va tenir un regust més bo, la cresta va tenir més "ambientillu" i l'esforç va merèixer una millor recompensa.
Tota una colla de veterans es dirigeix a la vall de Biadós el 16 de Juliol 2010, per fer el pic Veteranos. Un grup de 5 llorencencs, uns altres 4 de Reus, un de la Costa Brava i un tinerfeny. Déu n'hi dó!

El vessant Oest del massís de Posets-Llardana-Espades a primera hora.

L'excursió és molt maca, i el terreny força agraït. Sortim per la pista del refugi de Biadós (1700m), remuntant la Cinqueta d'Añescruces pel GR-11. Farem uns 5 km guanyant 300m de desnivell, suaument. Les vistes són precioses ja des de baix: veiem el vessant oest de les Espades, el pic de Posets (3369m) i més al Sud, els Eristes.

Arribats a la Pleta d'Añescruces (2000m), travessem el riu i comencem la forta pujada cap al coll de Chistau (o Gistaín). Després d'uns 600m de desnivell, arribem al coll, a 2650m aprox. Fem un descans i comencem a remuntar cap al Sud/Sud-oest seguint algunes fites.

Pujant cap al Veteranos, amb la vall d'Estós al fons. Darrere els núvols hi ha el Gourgs Blancs, els Portillons d'Ôo, Seil dera Baquo, Perdiguero, etc.

La pendent es redreça, i anem a cercar un collet ondulat (2900m). A partir d'aquí l'aresta ja es fa més clara, i la caminada esdevé grimpadeta fàcil. Guanyem alçada i el vent és més fort, però els passos són prou francs i amples (com a molt, IIº).

L'Àngels i en Vicenç gaudint del dia.

Ascendint la cresta del Veteranos. Al fons, massís de Bachimala.

Fem un parell de ressalts que semblen el cim, per arribar finalment al pic de Veteranos (3124m).

Muns pares al cim de Veteranos. Darrere, el Gemelos i el Posets.

Si continuem per la cresta cap al Sud-oest, arribem fàcilment al pic Gemelos, una mica més elevat. Tan sols trobarem un parell de passos de II+: el primer per salvar una petiteta bretxa (nosaltres vam trobar-hi neu) i uns blocs fàcils tot seguit. Hi ha un cert pati, però la roca és prou bona i l'aresta prou ampla com per no patir.


Pels més valents: si volem arribar al Posets, haurem de baixar la profunda bretxa Carrive, delicada desgrimpada de III+ per terreny descompost pel vesant Oest. Hem vist alguna baga de ràpel. La remuntada cap al Posets Nord també es fa pel vessant Oest en un terreny poc agradable de blocs petits i tartera (III+ descompost i exposat).


La baixada la fem pel mateix itinerari, gaudint d'allò més de la bonica vall d'Añescruces.

Punsola-Reniu al Cavall Bernat, Montserrat

Dia 11 Juliol 2010, amb en Pep Coll nem a la famosa Punsola al Cavall Bernat. Feia bon dia, hem enganxat bon sol però tampoc massa calor. La via és una meravella, i amb l'equipament que hi ha tan sols pots fer que gaudir d'una aresta que es redreça amb una roca molt bona.

Hem grimpat el primer llarg, ens hem encordat i hem empalmat els llargs 2 i 3 (IVº/IV+, 50m) i els llargs 4 i 5 (IV+/Vº, 65m!!) situant-nos sobre la llastra característica.

A partir d'aquí la roca és estupenda excepte la sortida del 6è llarg (V+/Ae, 20m). L'aresta es redreça i ofereix preses disperses, però es pot anar fent bé gràcies a la confiança de les assegurances a mode d'esportiva.. (Llargs 7, 8 i 9: 6b, 6b+, 6a+). En A0 es passa gairebé només en Vº.

L'últim llarg és preciós, flanqueig a mà dreta i sortida a una placa immaculada de IVº. El paisatge, l'ambient, la roca, tot acaba convergent en un plaer indescriptible. Una via preciosa.