Via Tope Clàssic, Puntals d'Àger, Montsec.

Ens dirigim a aquesta zona que encara no coneixem amb en Pep Coll, el dia 23/5/10. La intenció és fer la via Redrum -potser la més assequible/famosa- però ens trobem tres cordades al davant, que tot just comencen... Un d'ells ens passa la ressenya de la via Tope Clàssic, uns metres més a la dreta, i que també era una de les que ens havíem mirat; ens hi posem ben decidits, ja que es veu maca i força equipada. Al final del dia els agraïm de veres la recomanció, ja que la via és molt guapa, i a més vam poder acabar abans que plogués (segurament, fent cua a la Redrum, haguéssim "pillat"!).

Aquest cop no hi ha fotografies... però faré la piada igualment per si a algú li serveix. Ressenya de la web de l'escalatroncs.


1er llarg: IV, 40m. És un llarg que es pot esquivar per una vira de l'esquerra (algun pas de grimpada). És el que vam fer, ja que des de la via Redrum la repisa és còmoda (uns 25/30m a la dreta).

2on llarg: 6a, 35m. Bonica tirada de placa molt ben assegurada, amb algun pas, però tampoc gaire exigent. Un llarg força dret, tipus Vilanova de Meià.

3er llarg: V+, 35m. Sortim de la reunió amunt a cercar una petita fissura i després flanquejar a la dreta (pitó a mig aire, amagadot), per terreny "rampa" però poc canto, força finet. Diagonal a la dreta, buscant els pitons i un diedre amb roca força bona. Una mica exposat.

4rt llarg: V+, 45m. Sortim de la reunió amunt amb tendència a l'esquerra, per terreny fàcil però descompost (savina, camalot nº2, pont de roca...) fins que la roca millora, es torna una placa molt maca on trobem un pas de llastra seguit d'una sortideta de decisió. Aquest pas està molt ben assegurat, i potser és més difícil aquest que el 6a del segon llarg. Ens saltem una reunió (buril+espit) i seguim a l'esquerra per terreny descompost (repisa amb pedra sòlta, ull!).

5è llarg: III, 25m. Llarg de tràmit per un ressalt fàcil fins una altra repisa, cerquem a mà dreta la reunió. Compte amb la roca acumulada a les repises, les cordades de sota ho agrairan...

6è llarg: 6b+/Ae, 35m. Un llarg preciós, una placa "Vilanovina" per treure's el barret. Comencem a mà dreta per unes llastres compactes que ens faran fer passos atlètics fins un repòs, on caldrà seguir amunt amb decisió. Abans d'arribar a l'Ae hi ha algun pas que em va semblar 6a, però està molt ben assegurat. El tram de 6b+ consta d'un petit diedre amb roca dolenta amb una placa de poca presa a la dreta. La qualitat de la roca del diedre et fa passar les ganes de provar-ho. Passat els 4 o 5 passos d'A0 arribem a una bona repisa/balma on fem reunió.

7è llarg (+8è): A1/V, 35m. Sortim a l'esquerra de la reunió i trobem la xapa per fer l'A0. L'artificial està equipat, de fet no vaig necessitar l'estrep.. Una altra xapa, un clau, i posem un tasconet més amunt, ja pescarem la següent xapa, i ja està. Seguim per un diedre fàcil però dret, i arribem a una reunió en una repisa. Recomano fer-la aquí, ja que ens la vam saltar i després el fregament i el vent ens van molestar una mica.
Sortim de la reunió per una sabinota que pugem, arribem a una gran repisa on, caminant, tirem a mà dreta fins trobar una placa assegurada. Fem reunió al parabolt arran de terra. Es pot reforçar molt bé a la fissura de l'esquerra: un àlien vermell i el camalot nº2 invertit van quedar de conya.

9è llarg: V+, 25m. Bonic llarg de placa per rematar la jornada. Sortida un pèl estranya de la reunió, però amb truquillo (fissura-canaleta) fins trobar el primer seguro. A partir d'aquí Vè fins dalt, amb roca una mica descomposta.

Baixada per la dreta, uns 10min arran de paret fins trobar una fita gran que ens baixa per feixes inclinades fins una canal-tartera que ens duu a la pista on tenim al cotxe.


El que més m'ha agradat:
· Llargs 2, 4, 6 i 9 per unes plaques molt bones, passos macos sobre bona roca i molt ben assegurats. Per disfrutar del V/V+.
· Lògica de la via. La segona part (llargs 6,7,8,9) és la que val més la pena.
· Ben assegurada, potser massa i tot. De fet no cal dur ni estrep si portem friends i tascons.

El que no m'ha agradat:
· Llarg 3 un pèl descompost i exposat en comparació amb la resta.
· Repises amb molta roca sòlta, s'ha de vigilar constantment les cordes per no apedregar el company o cordades que vagin per sota. Si hi ha algú davant nostre, plantejar-se canviar de via.

La Maladeta (3306m), Pirineus Centrals

L'Aleix, en Pep i jo anem a Benás (14 de Juny'08) i prenem la pista fins la Besurta. Ens equipem, encara és fosc, comencem a pujar cap al refugi de la Renclusa. Aquí ja ens posem els grampons, perquè hi ha moltíssima neu.


La progressió és ràpida perquè les condicions són boníssimes, i amb tres hores som al peu de la rimaia (tapada per la neu).

Pujant la canal del Coll de la Rimaia.

Deixem les motxilles a baix i ens encarem a la canal nevada, uns metres de carena i ja som al cim! Vistes impressionants, sobretot al·lucinem amb la muralla de 400m del pic Maldito...

L'Aleix i en Pep al cim. Aneto al fons esquerra i Maldito a la dreta.

Clarabides i Pic de Gías, Pirineus Centrals

En Pep Coll i jo ens dirigim a la Val d'Estós el dia 22 de Juliol de 2008.
Bonica excursió que separada en 2 jornades és molt plàcida, apta per famílies -comptant una grimpada al Pic de Gías-. Vistes a 360º molt boniques, espectacle geològic als Cims de Clarabides, llacs d'aigües transparents... què més podria dir? Animeu-vos a visitar aquest racó de cims amigables!


Arribem al refugi d'Estós (1800m), i fem un tranquil bivac més amunt. Al matí, la visió cap al Sud és un espectacle damunt les arestes dels contraforts del Posets:



Pugem al Nord per anar als Ibons de Gías (2400 i 2500m aprox), remuntem a l'esquerra dels Gorgs Blancs i arribem al coll de Clarabide (2900m). Grimpem fàcilment a l'Oest fins el Cim Oriental de Clarabide, de tonalitats marronoses. Baixem uns metres a l'Oest i pugem al cim central de Clarabide (3028m), de tonalitats vermelloses.

Pic de Gías des del Clarabide central. Al fons, les Maladetes.

El Pic de Gías (3011m) se'ns mostra al Sud, desplaçat per un llom pedregós. Deixem les motxilles al peu de la congesta de neu i grimpem (II/III) uns 20/25m fins al cim, una mica escarpat. La vista és molt bona al conjunt Gorgs Blancs-Perdiguero, Maladetes-Aneto, Ballibierna, el massís de Posets, Bachimala...

Cara Nord del massís de Posets, des del Pic de Gías.

Baixem pel dret a ull per la congesta de neu, i aviat som als Ibones de Gías. Tornem cap al refugi d'Estós, i desfem la llarga vall fins al cotxe. Fins la següent!

Cresta de Cregüenya - Pic Maldito (3355m) Pirineus Centrals

Estiu de 2009, l'Aleix, en Pep, en David, en Jordi i jo anem cap a Benás carregats com a beneits. Intenció de fer la cresta de Cregüenya, però ja veurem el què. Només d'acampar 2 nits aquí dalt ja sóc feliç.


1er dia.- Agafem les motxilles, cordes i tendes, pugem a l'autocar que ens porta a la Val de Vallibierna. Des del refugi pugem en unes 2 hores als llacs de Coronas. Muntem les tendes i l'Aleix, en Pep i jo anem a pujar l'Aragüells (3033m), descarregats i motivats. Contemplem la cresta del Maldito, i baixem al "camp base" per sopar.
Foto: Cim d'Aragüells, amb la cresta de Cregüeña i el Maldito a l'esquerra, i l'Aneto a la dreta.



2on dia.- Amunt a primera hora! Prenem ferros i cordes, menjar, roba... Ens dirigim al coll d'Aragüells, pugem grimpant l'Agulla Juncadella (3028m), la baixem en un ràpel de 25m. Esmorzem, mirem el rellotge i concloem que no ho podrem fer tot... Ens saltem les dues agulles del mig i ens dirigim a la "ruta normal" del Pico Maldito. Pedregam immens, tartera de blocs.

Ruta Normal al Maldito: Ens acostem a la canal descomposta, la remuntem fins dalt, ja som a la cresta. Ens encordem, passos aeris, de II/III. Un petit mur de 10m fissurat de III+, i el pas clau de la cresta: una desgrimpada de III grau. Treiem el cap, només l'Aleix s'ho veu clar: tira ell davant, diu que hi ha una repisa més avall... Collons!! Collons amb el pas! Les vistes a banda i banda impressionen. La repisa hi és, però molt avall. Et poses d'esquena, t'arries suaument, quedes penjat de braços, i encara et falten 2 pams. Et deixes caure a plom, confiant que hi ha una repisa de 40cm. Uf!! Acollonant.

Foto: en Jordi és l'últim a fer el pas. Llac de Cregüeña al fons.

Passat aquest tram, grimpada fàcil fins al cim. Ens donem manya perquè està molt ennuvolat damunt l'Aneto... Travessem cap a la Punta Astorg (3355m) i fem un ràpel de 60m i un altre de 30m, ja som fora de la cresta-muralla, ens arrecerem tots 5 en una balconada. La tempesta no vol començar, i baixem xino-xano cap als llacs de Coronas. Arribant a les tendes, calamarsada fulminant, tempesta de llamps i trons que s'allarga 2 hores i mitja... Xops com ànecs, aguantem dins, quan s'acaba sortim i ho estenem tot. Sopar i bona nit.


3er dia.- En David, Jordi, Aleix i Pep van a la cresta de Llosás, jo els acompanyo fins el coll intermig i torno a les tendes perquè estic cansat i tot està estès per allà fora com un mercadillo. Els companys fan la Punta Argarot, rapelen però davant la muralla de la Tchihatcheff prefereixen deixar-ho estar per la següent. Ens reunim, mengem, desmuntem camp base i cap avall, que el bus marxa a les 6!! Fins la següent, estimats Pirineus...

Cerdà-Riera a la Bandereta (Agulles, Montserrat)

En Miquel Alegre em duu a "una de les vies més maques d'Agulles i fins i tot de Montserrat". Quatre llargs que ens duran a la glòria, a l'èxtasi, a l'orgasme. Recomanable 100%. Clàssica, lògica, una línia clarivident. Portar friends, tascons, plaquetes recuperables, bagues llargues per arbres i algún cordino. Setembre 2009.

L1.- IV, 25m. Desequipada. Curta grimpada per un diedre de 10m, després prenem la canal en diagonal esquerra fins els arbres més grans, on muntem reunió.


L2.- V, 35m. Prenem el diedre que ratlla la paret en forma de S. Només començar trobem un spit que balla, i tot seguit ja trobem pitons fins la reunió. Una tirada molt bonica, un pèl polida però ben assegurada amb claus. Reunió de parabolts damunt un bloc-repisa. Foto: segon llarg de la Cerdà-Riera.

L3.- V+, 30m. Sortim de la reunió cap a l'esquerra, reprenent el diedre, que ara es redreça força. Passos alternats de V i A0, ajudant-nos dels claus. Algun pas en lliure de V+, potser tota la tirada en lliure és 6a. En tot cas, és un llarg que posa les piles i és molt bonic, amb unes vistes precioses. Reunió en una repisa.

L4.- IV, 40m. Bonic llarg on ens endinsem literalment a la xemeneia arbrada que domina. Trobem un cap de burí a pocs metres de la R, i aviat ja podem llaçar savines i arbres gegants. És un llarg selvàtic, progresses per oposició entre parets i arbres, et poses d'empeus en un i ja pesques l'altre. Quan s'acaben els arbres, només manca seguir xemeneia amunt (III) amb tendència a la dreta, on trobem uns caps de burí. La reunió es pot fer en una sabina gairebé al cim.

Descens per darrere, anant a cercar la canal-xemeneia (possibilitat de muntar ràpels) en tendència a la dreta (SE). Aviat arribem al camí d'Agulles.

Orgullo Mapuche (Serrat d'en Muntaner, Clot de la Mònica, Montserrat Sud)

Diumenge 2 de maig de 2010 el Vicenç Mestre em duu a aquest racó perquè el dia està ennuvolat i aquí les vies són curtetes i rapelables. Anem amb la intenció de fer la "Petit Guifré", però ja hi ha una cordada. Així que ens decantem per la Orgullo Mapuche, saltant-nos el primer llarg (IV+/V descompost), rapelem i en fem una del costat esquerre (Ceba Traïdora, 25m 6a/6a+), després anem a la dreta i a les plaques ajagudes fem la "Alberto González", 80m, IV+.


Orgullo Mapuche: via equipada i rapelable.

L1.- IV+/V descompost i poc agradable, es pot evitar per una vira/feixa per la dreta.

L2.- 6b/Ae (V) 35m. Inici en un diedre vertical i amb poca presa, caldrà col·locar-nos bé i cercar bons peus. Es pot fer en A0. Passat aquest tram, el diedre es torna més franc (V+), i després aprofitem una vira a la dreta. D'empeus a la vira, petites preses (6a) ens menen a la R.

L3.- 6a, 20m. Sortim de la reunió i un petit desplom amb bona presa i ben equipat concentra la dificultat del llarg. Un cop superat, assequible fins la R.

Estrets d'Arnes: Setmana santa 2010

Aconsegueixo festa per tota la Setmana Santa i truco als companys: què tal passar-la sencera als Ports de Beseit, amb camp base a Horta de Sant Joan i nucli d'escalades als Estrets d'Arnes? Tothom s'ho trampeja com pot, i anem trobant-nos.
En total, passo 5 dies per les terres del Sud: silenci, roca, aigua i zona feréstega.
L'equipament dels Estrets és molt bo (exceptuant alguna via concreta - Skorpios, Sam Belluga, Perill d'extinció...), comparat amb la resta dels Ports (Roques d'en Benet, Masmut, etc.). Per tant, com a primer contacte amb el massís, penso que és millor començar als Estrets que a altres zones.
Crònica-resum de l'activitat. Fotos dels companys.


Dia 0: arribo sol a Horta, em dirigeixo al convent de Santa Bàrbara i faig una excursió circular amb unes vistes molt maques sobre els Ports, especialment les Roques d'en Benet. La zona cremada també es veu perfectament i convida a la reflexió... A la nit arriben la Txell i el Jordi al bar Grau d'Horta. Ja hi som! Birretes, ressenyes i gresca.


1er dia: La Txell Petit, en Jordi Bages i jo anem a la famosa "Pasión por la birra", una via molt xula mantinguda en el V/V+. Cintes exprés i R. Algun friend mitjà opcional per L3 i cordino per L4.
Primer llarg de V, amb un pas en un sostret més impressionant que difícil. Segon i tercer llargs de V+ de placa, amb passos finets. Arribant a R3 hi ha un pas de balma/panxeta una mica estrany. Últim llarg de tràmit (III). Jordi, Txell, després de fer la Pasión por la Birra.


2on dia: Molt de vent, ens decidim per l'arxiconeguda "Tintín a les Moles del Don", així la Txell podrà anar de primera i barallar-se amb el vent. Via molt equipada, cintes exprés i bagues.
Primer llarg de III+ pel costat esquerre d'una llastra. Podem posar algun friend/tascó. Reunió original en una sabina. Segon i tercer llargs empalmables, de IV molt bonic. Últim llarg d'intuïció per la dreta de la Berruga.

El Jordi i la Txell marxen, i arriben el Pep Coll, l'Aleix Borrell (del Penedès) i en Pol Macià i en Marc Ramos (del Montseny). Birres, gresca, ressenyes.



3er dia: En Pep i l'Aleix fan la Tintín, baixen i fan la bonica via Itaca (IV+).
En Pol, en Marc i jo anem a la Betelgueuse, paral·lela a la Tintín, amb xapes blanques. Primer llarg de IV+, segon de V- amb algun "aleje" guapo (cordino per pont de roca i tascó petit). Tercer llarg de tràmit per l'esquerra de la Berruga.
Sortint de R1 a la Betelgueuse.




4rt dia: L'Aleix, en Pep i jo ens dirigim a la Gronsa Sud a fer la via "Salshishes Tibetanes", ressenyada al Vèrtex. Una via de 300m que no passa de IV+? I equipada? Doncs sí. Només cal dur cintes exprés i bagues. Nosaltres vam passejar els friends i tascons tota la via...

Aproximació: Per trobar el peu de via: des del camí dels Estrets ens desviarem "a ull" cap a la dreta, cercant una gran i ampla rampa que s'adreça. La via va per aquí. Ens situem a baix de tot de la rampa de pedra i grimpem metres amunt amb tendència a l'esquerra fins trobar la R0, parabolts lluents, i ja veurem els seguros cada 5-8m.

Els 4 primers llargs (III/III+ de placa) es poden empalmar en 2. A partir d'aquí IV de placa, reunió en una repisa amb un arbre. Les vistes són precioses: el riu a baix, les Moles del Don a l'altra banda, la paret de la Gronsa Sud al nostre costat...
El llarg següent (IV+) és un diedre/xemeneia molt i molt i molt maco (foto), que per si sol val la pena tota la via. Un altre llarg (IV+/V-) i encara un últim ressalt (compte amb la roca de dalt de tot) fins a l'aresta.

El descens es fa resseguint l'aresta direcció N, fins al cim de la Gronsa Sud. D'aquí una petita desgrimpada ens duu a una sabina amb bagues d'on fem un ràpel de 35m cap al N, fins un coll. D'aquí baixem una canalota montserratina -alguna corda fixa- que ens mena altre cop al riu dels Estrets. Sortim molt a prop del sector d'esportiva "estrets del Sol".


5è dia: ens despertem i el dia és rúfol. Estem molt enteranyinats per la gresca d'anit, i decidim acabar de fumar i beure el que ens queda, menjar amb tranquilitat i tornar cap a casa amb moltes ganes de fotre'ns la mona de Pasqua. Salut i motivació per tots!!

via Lleida (Roca dels Arcs, Vilanova de Meià)

Una via que sempre em mirava al llibre i pensava "s'hi ha d'anar". Doncs el 6 de Març 2010 vam dirigir-nos cap a aquest sector. Segona via oberta a la paret després de la Tàrrega. Això significa un traçat lògic, dificultats moderades... i roca polida. Un de les vies més maques que he fet. En Pep Coll i jo vam acabar molt contents i assedegats (ens vam confiar i només dúiem mitja cantimplora pels dos i una jaqueteta...). Però en definitiva: una via pre-cio-sa, bastant equipada i lògica. Un excel·lent.



L1.- 20m, IV+. Flanqueig en diagonal a la dreta per un diedre força polit. Trobem un parell de claus però els friends entren bé. Reunió còmoda.



L2.- 40m, V. Llarg una mica estrany, en diagonal a l'esquerra. Els claus no es veuen gaire i cal anar posant "cosetes" perquè algun bloc trencat et fa patir pels pènduls. Com a referència cal prendre uns blocs grans trencats: la reunió és a sobre. Tot i així, el llarg té la seva gràcia, i hi ha algun parabolt. Foto dreta: en Pep al segon llarg.





L3.- 35m, V+. Tirada vertical de placa molt bonica, on trobem un pas una mica desplomat només sortir de la reunió, ben assegurat amb claus. La resta es fa bé, potser posem algun tascó/alien. Reunió còmoda en una bona repisa. Foto esquerra: Pep arribant a la R3.





L4.- 40m, 6b+/Ae. Un llarg preciós. Sortim de la reunió a l'esquerra i ja podem pescar el primer parabolt, podem fer A0 o bé un estrep, depèn. L'artificial són 3 xapes, hi ha un canto rom força polit que deu ser la clau del pas en lliure. Un cop superada la 3a xapa, bon canto vilanoví fins una sabina i repisa.
Ens plantem davant un diedre d'uns 20m (IV+/V). Per mi aquí està la clau del llarg: guardar forces i "coco" perquè només hi ha un pitó a 10m d'alçada i un altre gairebé dalt de tot. Tascons i friends (fins el 2) per protegir-nos al gust, i paciència per les patinades de la fissura força polida. Quan arribem al segon pitó, el diedre es tanca i cal flanquejar a l'esquerra. Reunió de conte al costat d'un sabinot (R de parabolts).
Foto: El diedre vertical després de l'Ae, un llarg molt guapo.

L5.- 40m, IV. Pugem recte per una xemeneia, però aviat en sortim a l'esquerra per una vira. Flanquegem fins un arbre (possible R), i d'aquí (compte amb el terreny descompost!) diagonal a la dreta fins trobar una R de parabolts.

L6.- 60m, III+/II. Seguim amunt amb lleugera tendència a l'esquerra, esquivant blocs i cercant la "lògica oberturista". Compte amb la roca, en alguns llocs força trencada, i com és normal, ja no trobarem cap assegurança. Ens enlairem per un esperó fins que arribem a una canalota/feixa (compte amb les cordes i les pedres, que el company és a sota). Un cop a la feixa ja trobem un caminet fressat, busquem l'arbre o arbust que ens agradi més i muntem la reunió. Sortim caminant per la feixa cap a la dreta i quan puguem una petita grimpadeta per un ressalt d'uns 8/10m. En definitiva, un llarg d'intuïció i bona lletra.

Via Boy-Roca a l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)

Feia dies que volia anar a aquesta via i per fi amb en Pep vam encaminar-nos-hi (24-4-2010). Via moooolt guapa. Ara entenc el renom que té, és una via preciosa.
Tipus aresta brucs però mirant a l'Est, amb la Mòmia vigilant-nos durant tota l'ascensió... Roca molt bona de baix fins dalt. Assegurances allà on toca, reequipament ben fet. Potser al tram d'Ae no calia un parabolt cada metre, però la FEEC diu "canviar expansió vella per expansió nova", i així ho han fet.
En fi, deixarem les discussions als entesos...

Ressenya extreta de
http://1.bp.blogspot.com/_VEUwkwqniew/SHR7VKzCu_I/AAAAAAAAH8I/V6N6a7flAec/s1600-h/Ressenya+bona+Masso.jpg





L1.- 55m, III/III+. Llarg assequible per a situar-nos a l'aresta. Trobarem un parell de caps de buril a uns 10m de terra, i un parabolt poc abans d'arribar a la reunió.





L2.- 25m. IV/IV+. Bonic llarg de bona presa i ben assegurat. Trobem dues xapes i reunió en una repiseta.



L3.- 30m. V/Ae (6a d'època). El famós tram d'artificial de la Boy-Roca és un mur vertical amb bona presa on els seguros estan molt junts. Es pot forçar perquè ara l'equipament és molt nou i a prova de bombes, però suposo que abans no convidava a fer cap "saque". Vas veient algun buril vell i realment fa iuiu. La R3 conserva també l'equipament antic, val la pena fer-li una ullada!
Val a dir que el reequipament li ha canviat la cara, no vaig tenir ocasió de fer-la quan estava "intacta" però la majoria d'escaladors coincidien dient-me que la ferralla que hi havia feia una mica de por. No ho sabré mai, perquè he nascut massa tard...

L4.- 30m. IV. Bonic llarg on la dificultat disminueix i trobarem 3 xapes, bons merlets i foradets al gust. És un tirada típica d'intuïció montserratina que ens menarà a una còmoda reunió. Podem saltar-nos-la i anar a la següent, que es troba uns 15m més amunt (III+):

L5.- 15m. III+. Petit ressalt de bona presa i arribem al cim. Podem empalmar les dues últimes tirades en una.

En Pep arribant a l'última reunió, amb la Mòmia sempre vigilant-nos...

Un cop dalt, el dia és força rúfol, així que no ens encantem gaire i baixem per la petita canal tot desgrimpant. Una bona jornada, és una via que et deixa un bon regust de boca. Fins la següent!!