Bikini (170m, 6b) Serrat de Monjos, Montserrat

Aprofitem aquest dia genial amb en Sergi per anar a la Bikini, una de les recomanades per la guia Montserrat Sud. És una línia ben trobada per l'Armand Ballart i en F. Parera, i la firma de la cordada es nota per l'elegància i l'exposició. Cal anar bé en 6a, ja que és obligat, i escalar entre assegurances escasses. On hi ha possibilitat d'autoprotegir-se no trobarem res, i les plaques de V/V+ són compromeses. La roca de les plaques i el diedre és molt bona, excepte algun tram herbós i roca a observar. Molt guapa i recomanable.


Dificultat: MD+ 6b (6a obligat) Llargada: 170m (4 llargs)
Exposició: mitjana-alta passos clau protegits
Compromís: mitjà-baix Orientació: Sud
Equipament: 24 espits i 1 clau
Material: 12/15 cintes, bagues, friends del C3 #00 al Camalot #3, tascons.
Data d'ascensió: 11-12-10

Accés: des de Collbató pugem a l'aparcament de les Coves del Salnitre. Seguim a peu i un cop a les coves seguim el camí que surt a la dreta, en lleuger descens i que segueix sense perdre alçada. Resseguim tot el serrat de Garrigoses, passem un torrent marcat i ja falten 5min per trobar el pany de paret de Serrat de Monjos. El passem gairebé del tot, i quan estem al peu de la via Picnic pugem en tendència a l'esquerra, 3 espits visibles. La via immediatament a l'esquerra és l'Alta Fidelitat. (20/30min).

Primer llarg.

L1. (6a+, 45m.) - Començem per una placa llisa i un mur vertical on anem a caçar els 3 primers espits de la via. Moviments tècnics i precisos, 6a+. Aprofitar bé els descansos de peus. Seguim en tendència a l'esquerra (pitó), ja més assequible però mantingut i poques assegurances.




L2. (6a, 40m) - Seguim la columna fàcil amunt (V-), sortim a la vira herbosa de la dreta, i aconseguim pujar a l'esquerra (spit) a la gran bola dominant amb passos verticals (6a obligat). Bona roca. Ens situem damunt la bola i pugem recte amunt (V+). Llarg molt bonic, amb passos estètics.

L3. (IV+/V, 45m.) - Tirada fàcil que esquiva dificultats i ens situa sota el marcat diedre que domina. Ens creuem amb la via Alta Fidelitat, que puja per un petit diedre (pitó) a la dreta. Cal parar atenció a la roca, i quan trobem un burí pujar a la dreta per una vira asecendent que ens mena a la reunió. Nosaltres ens vam equivocar i muntar reunió del burí, un friend #1, i una arbust, i també serveix.


L4. (6b, 40m) - El llarg més bonic i més dur. Se'l va currar en Sergi i va encadenar com un bou. Anem a caçar els 3 espits molt junts (perquè serà?) que hi ha sota el diedre. Aquests són els passos més finets de la via, molt concentrats i de moviments precisos (6b no obligat però quasi). Un cop sota el diedre, podem equipar al gust, ja que hi ha fissura i forats a les bandes. Trobem una sabina prou bona, un friend encastat, un espit i la reunió, en un tram vertical però amb més cantell del que sembla (6a, Vº). Sortim a la dreta i fem reunió en una repisa. Bona roca excepte primers i últims metres.

En Sergi al diedre (6a) del quart llarg.

Descens: Grimpem uns metres i baixem paral·lels a la paret, cercant la traça que ens fa baixar cap al torrent. Aviat ens desviem a la dreta fins trobar un passamà i el ràpel de 45m que ens deixa al camí per on hem vingut. (20/30min).

Trempat t'empaito (120m, 6b), la Palleta, Artiga Alta, Montserrat

L'últim dia del megapont anem amb en Pep Coll a la Palleta, influïts per bones crítiques. Escollim l'itinerari Trempat t'empaito, que recorre la magnífica placa d'aquesta paret. Equipada amb espits, amb dificultat obligada de 6a, ens farà apretar des de l'inici, sempre ben assegurats. El segon llarg és de somni, i la roca és immillorable. Un cop feta, entenem perquè aquest sector té tanta fama: impressionant.

Dificultat: 6b (6a obligat) Equipament: espits
Exposició: baixa Compromís: baix
Data d'ascensió: 8-12-2010
Després de pluges, hem trobat mullades la Pere Segura i la Tomàquets d'amagatotis.

El bonic Pollegó Est mentre pugem per l'Artiga Alta.

Accés: seguim la pista que marxa a la dreta de la Vinya Nova, i aviat trobem un camí que s'endinsa al Nord (just davant d'una porta vallada i un mur). Deixem el cotxe en algun racó, i seguim a peu. El camí es posa a la llera del torrent de l'Artiga, i el seguim amunt. Aviat trobem un cartell "via Ferrada" que és el de l'Artiga Baixa. Aquí seguirem el torrent de l'esquerra, remuntant ressalts. Hi ha alguna marca verda. Ens endinsem i s'engorja, i el camí va paral·lel, enganxat a l'esquerra, uns metres per damunt del torrent. Després d'un pas de cadena fixa, estem al peu de via (una mica penjat). La millor referència serà la placa de la via Pere Segura, a uns 3 metres del terra. (25/30min)

Vertical i mantingut primer llarg.

L1 (6b, 40m): En Pep es curra aquest llarg vertical i de presa menuda a l'inici. Les 3 primeres expansions concentren uns moviments tècnics, que en fred ens obliguen a reposar. Més amunt hi ha més presa, amb algun pas més complicat. Els braços s'inflen!

Segon llarg, vertical i bona presa.

L2 (6a, 40m): Llarg molt bonic, vertical però amb més presa que l'anterior. Té uns passos només sortir de la reunió, en un desplomet, i després puja recte per la placa. Abans de la reunió fa un gir a l'esquerra (via Grito Primal molt a prop, la seva reunió visible) i tornem a la dreta per fer la reunió en una repisa.

Tercer llarg assequible i molt bonic. Al darrere, l'aresta de la Terra de Nòmades.

L3 (V+, 40m): Tirada bonica que només té un parell de passos de V+, la resta és Vº per gaudir. Reunió abans d'un bony, però és possible empalmar fins a dalt (10m més). Si es vol fer algun altre itinerari, millor estalviar-se l'últim llarg i rapelar abans del bony. Llarg comú amb la via Pere Segura?

L4. (IV+ 10/15m): Llarg de tràmit per arribar al cim. Es pot empalmar amb l'anterior, però si es té la intenció de fer una altra via, millor evitar aquest llarg.

Descens: en ràpel per la via Pere Segura (una mica a la dreta, comparteixen les 2 últimes reunions). 1er ràpel de 50m, i el 2on de 60m. Compte a l'arribar a baix, ens va faltar 1 metre per arribar bé al terra.

Cosmos, Paret del Pessó, Collegats. (V+/Ae, 6b, 380m)

Una perla de Collegats, la primera via oberta a la paret del Pessó (10-1986). Reequipada de dalt a baix, oferint un traçat lògic i molt assegurat. Els dos primers llargs concentren les majors dificultats. L'últim llarg té un pas de V+ en diedre. La resta és un seguit de plaques fàcils i diedres fissurats, generalment de IV/IV+. Bona roca, dificultat assequible, bon traçat, relativament ràpida, motius pels quals és una de les més famoses i repetides de Collegats.

Via nº12, del llibre Collegats (Marc Ollé, Mariona Orfila i A. Ballart)

Dificultat: 6b (MD-) Dif. obligada: V+/Ae
Material: cintes, bagues i friends #0,75,1,2, tascons 4,5,6,7. Estrep opcional.
Equipament: parabolts i claus. Orientació: est
Exposició: baixa-mitjana (1er llarg: mitjana-alta)
Data d'ascensió: 26-10-10

Accés: el mateix que per la via Tànger. De Pobla de Segur cap a Sort, aparcarem entre els 2 túnels, sota la paret del Pessó. Seguim el caminet que puja a la paret, passem sota l'agulla del Gos en direcció S-SO, i veiem un gran sostre amb un bloc gegant al terra. La via comença just sobre el bloc, que grimparem pel seu llom S-SO (IIIº), i on trobarem 2 espits per fer la R0.

Flanqueig del primer llarg, IV+/V expo.

L1. (V, 30m) - Sortim del bloc on fem reunió cap a la dreta, (veiem un cordino blanc en un pont de roca i 3 parabolts). Aquest flanqueig és fàcil però la roca vermellosa i l'exposició exigeixen concentració. Es xapa el pont de roca (difícil de substituir el cordino de corda estàtica, però encara està en bon estat), i trobem una fissureta on el #0,75 ens treurà tensió. Aviat arribem a les xapes, i es puja cap al diedre de roca gris, amb claus i parabolts. Ens posem sobre la repisa, i al costat d'un sabinot fem reunió. Roca a observar en tot el llarg.

La Sílvia als últims metres del L2.

L2. (6b/A0 (V+), 45m) - Damunt la reunió pugem per la xemeneia-diedre (IV+), ens situa en una repisa on hi ha un niu de voltors. La seguim a l'esquerra (I-IIº), on xapem un parabolt i comença el mur vertical de 6b. Es pot fer en A0, però un estrep ajuda en el primer pas. Fem un tram molt dret (possible pas de tascó entre 2 còdols, en un petit "aleje"). 6a mantingut. Seguim en tendència a la dreta, on un pas de diedre ens mena a la reunió (Vº). Vigilar el fregament sobretot entre el diedre inicial i l'Ae.

Començant L3, els amics Sílvia Jordan i Marc Ramos!

L3. (IV, 30m) - Acaben les dificultats, ara toca gaudir. Sortim a l'esquerra per una vira bona, en un esperó fàcil anem a cercar la reunió a l'esquerra, per damunt uns herbots. Possible merlet a llaçar.

L4, L5. (Vº, IVº, IIIº, 70m) - Sortim a la dreta, a seguir les expansions. Tònica de diedres assequibles, sortim per esperó a la dreta en els últims metres... No empalmar els llargs, i menys cordada de 3!

L6. (Ae, V, 30m) - Pugem a la dreta, a cercar una fissura vertical amb claus, que podem passar en Ae (en lliure també surt, ¿6a+/b?), aviat escalem en V fins la reunió. Llarg força mantingut.

L7, L8. (IV/IV+, 70m) - Segueix la tònica de diedres fàcils i esperons amb cantell. Força ràpid i bonic. Fem reunió sota un diedre taronjós ben marcat.

La Sílvia acabant l'últim llarg, diedre vertical amb pas de V+.

L9. (V+, 45m) - Llarg que recorre un diedre fissurat vertical, mantingut en Vº i amb un pas de V+ més impressionant que difícil, ja que té els cantells amagats... Ens situem a l'esquerra del diedre, damunt una repisa que en uns metres fàcils ens mena al cim, al costat d'una alzina vistosa. Potser la tirada més bonica. Sortida en grimpada evident.

Corona de rei a l'últim llarg. Diàmetre de 25cm!

En Marc a l'últim llarg, abans del pas de V+.

Descens: seguim caminant fins al cim (direcció Oest) i molt aviat trobem el camí que seguim a l'esquerra. Trobem una gran fita i les cadenes que ens ajudaran a baixar assegurats per la canal equipada. Des d'aquí baixem fins la torre d'alta tensió, i baixem a buscar el camí d'ascens, molt evident. 20/30min. (Mirar descripció via Tànger per més detalls)

Tànger, Paret del Pessó, Collegats (400m, V+/Ae (6b))

Aquesta és una de les vies més repetides de Collegats, per l'equipament generós (parabolts i claus), pel traçat bonic, roca molt bona, la lògica, la llargada, per l'emplaçament... en fi, una via molt maca que està entre les millors de la zona. Dificultat de V/A0, amb alguns passos aïllats apurats fins a 6b. Tot i el jardí a mitja paret, l'encant és indiscutible i permet gaudir de 400 metres del conglomerat gros i vertical que caracteritza Collegats.

Material: cintes, alguna baga i friends opcionals. Estreps innecessaris.
Orientació: Est. Evitar els dies ventosos/freds.
Equipament: totalment reequipada amb parabolts i claus. Rapelable.
Data d'ascensió: octubre 2010

Accés: Entre la Pobla de Segur i pujant cap a Sort, just passat el primer túnel, deixem el cotxe en un petit pàrquing per 3/4 cotxes. Complicat d'entrar i de sortir, per la immediatesa de la carretera. Algun cop els Mossos han multat per aparcar aquí: si voleu estalviar-vos el patiment caldrà deixar el vehicle a la Font de la Figuereta, vorejar el túnel per la carretera vella i accedir al pàrquing abans esmentat (afegir 15min).
Des del pàrquing surt un sender direcció Sud-Oest que aviat enfila cap a la paret, on destaca l'Agulla del Gos, adosada. La Tànger comença just a la dreta d'aquesta mole, per una placa on es distingeixen les assegurances (començament ombrívol a causa de l'agulla). 5min des del pàrquing.

Descripció:
La via es pot dividir en 3 parts: 4 llargs de placa, 3 fins al bosc, i 3 de diedres fins dalt.

Àlvaro Rey, L4 (Vº). Placa genial.

L1/L4 (V): Magnífica placa vertical i abundant d'assegurances, amb tirades curtes (25/30m). Domina el IV+/V, amb algun pas de V+. Bonics 120m disfrutons i impecables.

L'Àlvaro al cinquè llarg (6b/A0). Diedres fins dalt .

L5/L6/L7 (V, pas de 6b): Comencen ara els diedres fissurats de dificultat assequible, on podem autoprotegir-nos (si gaudim posant ferros), encara que és totalment innecessari. Al 5è llarg hi ha un pas de 6a+/6b, no obligat; la resta sobre el IV+/V. Especialment bonics els L5 i L6. El setè llarg surt a la dreta a buscar una fissureta, i aviat es posa a l'esperó fins grimpar.

Desfent el cinquè llarg.

Estem davant el bosc penjat, cal pujar amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un senderó que ens condueix al peu d'un evident diedre que ratlla la paret del damunt. Evident i lògic. Compte amb les pedres soltes, millor seguir encordats.

Vuitè llarg, IV+. Els darrers 3 llargs són molt bonics.

L8/L9/L10 (IV+/V, pas de 6b): Ens situem sota el diedre fissurat, on es veu un clau. Bonica tirada de IV+, que ens mena al novè llarg, el més difícil. Aquest té passos de Vº i un pas de 6b de bloc, ben assegurat i no obligat. Consisteix en un cop de gas per un muret damunt d'una repisa, amb cantell escadusser però evident. El darrer llarg és un bonic IV que ens duu al cim. Aquests 3 llargs recorren un diedre-fissura que permet autoprotegir-nos, si volem. Es recomana no empalmar aquests llargs.

Últims metres de la via (IV).
Al fons, la Roca del Diable i a la seva dreta el barranc de l'Infern.

Descens: un cop dalt, pugem una mica fins trobar un senderó que seguim a mà esquerra (sud). Anem vorejant l'abisme fins trobar una gran fita i unes cadenes que ens ajudaran a baixar. La referència és la torre d'alta tensió i el barranc de l'Infern, just a l'altra banda del congost. Ens podem assegurar amb una baga, tipus ferrada. Desgrimpada i canal, tot equipat. Un cop baix, arribem a la torre d'alta tensió situada al coll i tirem a l'esquerra (Nord) fins passar sota la paret, l'Agulla del Gos i fins al pàrquing.

Val a dir que fins fa poc la instal·lació era vella, inadequada i penosa, per prendre mal; a finals d'octubre de 2010 en Marc Ollé va reequipar la baixada, rentant-li la cara i deixant-hi cadenes i parabolts. Noble i meritòria tasca, ja que feia temps que calia canviar aquell equipament envellit i angoixant.

Multiplà, Barranc de sant Pere, Collegats (90m, V+/Ae)

Aquesta via és la més estrambòtica d'aquest petit sector de Collegats. Dos llargs que són força diferents, el primer on predomina l'artificial, i el segon, d'escalada lliure i bona roca. La part inferior té trams amb sorreta, que ens faran netejar alguna presa, i alguna pedra que es fa mirar. En canvi, el llarg de dalt és bo i divertit. Oberta per Remi Brescó. Via recomanable més aviat per a clàssics, cal anar bé de coco, té trams exposats; tot i així, és xula.

Material: alien groc i friends 0.75, 1 i 2, tascons opcionals, cordinos, bagues llargues i estrep.

Accés: aparquem a la Font de la Figuereta, entre la Pobla de Segur i Sort. Prenem a peu la carretera cap al túnel, sense entrar-hi. La via es troba uns 70m a l'esquerra de la boca sud del túnel, a la mateixa paret. Caldrà travessar la carretera, pujar per un talús que ens mena a peu de paret, i flanquegem per una vira. Veiem 3 spits en un desplomet. Aprofitar la balmeta per refugiar-se l'assegurador.

ressenya: la via Multiplà és la 5, el túnel és a la dreta.

L1. 45m. (A1, V+).- El primer llarg comença amb passos durs sobre roca amb sorreta, però es poden fer en artificial. Després d'uns quants passos, es torna fàcil (IV-IV+) i no hi ha seguros, caldrà anar a mà dreta pel millor terreny fins un desplomet amb spits, on hi ha l'A1. Algun pas llarg, intercalant-se amb passos en lliure (V+), on caldrà vigilar amb les pedres soltes.

En Marc Vila als primers metres.

L2. 45m (V+).- Sortim de la reunió amb passos molt finets en roca polsosa, sota un sostret. El pas clau del llarg es troba aquí, ja que està molt polit per l'aigua i és un pas estrany. Un cop superat, ens situem sota un diedre-xemeneia vertical i de roca suprema (IV+), on hi cap el Camalot#2, i llacem una sabina. Sortim a un replà, anem a la dreta cercant la millor roca, en uns ressalts fàcils però exposats (III-IV). En una repisa amb vegetació, anem a buscar un mur vertical i atractiu. Xapem l'espit amb baga molt llarga pel fregament, i amb passos explosius (V+) superem una panxa de còdols grans i de magnífica adherència, posant un pont de roca i un alien groc. Es pot llaçar algun merlet.

Passat el diedre-xemeneia del segon llarg. Roca de primera.

Descens: es pot rapelar, però les pedres soltes i la vegetació ho fan desaconsellable. El millor és pujar uns metres fins trobar un corriol amb fites, seguir-lo a mà dreta, direcció Est, fins trobar el petit pas equipat del "tap de xampany" roca característica amb aquesta forma. Fites i cadenes per assegurar-se, i uns metres més de sender fins arribar a la carretera. 20/25min.

via dels Rodríguez, la Peluda, Agulles (Montserrat)

La via dels Rodríguez és una via força ràpida donada la seva aproximació curta (similar a la Ven-Suri-Ven però més a la dreta, 20 min), el bon equipament (parabolts i spits) i la poca llargada (quatre llargs, uns 100m). Ens permet gaudir d'un dels pocs traçats hiper-equipats a la cara Oest d'Agulles, bonic racó que ens guarda bones vistes i ambient.

Per tant, és una via ideal per principiants, per practicar amb estreps, molt segura i sense compromís, que es pot fer en mitja jornada i ens permet apurar en lliure tot el que vulguem.

ressenya de l'escalatroncs: http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/07/lapeluda.jpg

Material: 15 cintes (20 si es xapen totes al L2, però innecessàries) i estrep opcional.

L1.- 6a+/Ae 25m

Comencem a caçar un spit a 5m de terra, a la placa de la dreta d'una canal-xemeneia. Aviat ens posem a la canal, amb oposició, seguint la línia de xapes. Travessem a la paret pròpiament dita, i aconseguim una fissura marcada que és vertical i amb alguna pedra a observar. Les xapes estan juntetes i es pot passar quasi tota en A0, encara que en lliure surt força bé (bavaresa) i un "saque" no fa patir. La roca ha millorat amb les ascensions, però cal anar amb compte amb alguna crosta. Algun buril en bon estat entre parabolts.

L'Aleix al primer llarg: fissura vertical i assegurada.

L2.- Ae/V, 25m

Tirada molt vertical, presa minúscula i roca amb crosteta... Està tant equipada per fer amb estreps, que amb A0 es passa bé i estalviarem temps. En lliure deu rondar el 6c/7a amb algun pas més difícil i un flanqueig de 6a/6b. Ens condueix a una reunió prou còmode, després d'algun pas en lliure. Parabolts a dojo, fins i tot sap greu la cosida.

L3.- V+, 20m

Una panxeta ens mena a un diedre tombat a l'esquerra, on cal parar atenció a la roca. Quan tenim la possibilitat, ens posem damunt l'esperó de la dreta, aprofitant una vira. Un sol pas equipat per A0, en lliure 6a/6a+, cop de decisió i equilibri.

L4.- III, 30m

Bonica tirada d'aresta que ens duu al cim de la Peluda, sense massa complicació ni assegurances. Compte amb les pedres soltes al cim.

La posta de sol al cim de la Peluda ens desperta l'enginy...

Descens: Es baixa en un ràpel de 20m a l'est, que ens deixa a una canal que baixem, i trobem les marques vermelles del bonic camí d'Agulles.


Opinió: via ben trobada, amb un primer llarg de bavaresa ben equipada difícil de trobar a Montserrat. El tercer llarg també és prou bonic, i l'últim és un regal de l'escalada montserratina... El segon llarg és exageradament fàcil, híper-trepanat i poc elaborat, però té el seu ambient. Roca escamosa però prou bona en general.

via Lapònia a la Portella Gran, Agulles, Montserrat (V+/Ae, 150m)

Amb aquesta calor cal cercar llocs ombrívols i airejats (o anar a la cara nord) per poder escalar a Montserrat. Buscant ressenyes, vaig trobar aquesta via a la web d'escalatroncs, on la recomanava pels dies calorosos...: CERT. Via prou ben trobada, en un entorn tranquil, amb un primer llarg especialment divertit. Equipament esportiu, en tindrem prou amb 15 cintes i un estrep (opcional), però si volem podrem col·locar friends (0.4 - 0.75) i alguna baga savinera pel quart llarg.


Aproximació: pel camí d'Agulles, 100m abans d'arribar al coll de les Portelles, ens desviem per un senderó que baixa en diagonal cap a la falda de la Portella Gran. Podem agafar de referència el sostre de la berruga característica. Un cop sota el sostre, arran de paret anem a la dreta fins topar amb el profund avenc/cova/xemeneia.

Primer llarg, sortint de l'avenc després del ramonage.

L1.(V+/Ae, 35m.) - Ens endinsem uns metres a l'avenc, i a la paret de l'esquerra ja trobem les primeres assegurances. Ens enfilem alternant ramonage fàcil i placa polsosa, cap a l'esquerra. Trobem un pas obligat en una petita canaleta taronja, i la sortida per l'esperó gris es pot fer en A0, encara que surt sobre 6a+. L'estrep no és imprescindible, les xapes estan juntes. Sortim de l'avenc/xemeneia en lliure sobre roca franca, en un diedre de IV+/V. Reunió a la dreta, compte amb el fregament. Un llarg especial, el que li dóna caràcter a la via.


L2. (V, 45m.) - Sortim per la dreta de la reunió, cercant la millor roca i seguint les xapes. Un passet en una panxeta (V+) que es pot esquivar pel diedre de la dreta. Aviat s'ajeu, i grimpem fàcilment fins la reunió en una còmoda repisa (pedruscam sòlt!). Llarg sobre-equipat..


L3. (V+/Ae (6a+), 30m.) - Bonic i sostingut llarg, sortim a la dreta per la canal (possible escapatòria). Ens enfilem per la placa (IV+) molt equipada (hi entra algun friend, més suquillo). Uns metres més amunt es redreça, trobant un pas de bloc (6a?) en una petita balma, fins pescar una presa blanca molt bona. Pugem ambós peus a la presa, i per placa molt fina pugem a mà dreta, on hi ha la reunió. Tot aquest llarg sense A0 surt sobre 6a+/6b. L'equipament permet provar-ho.

En Pep començant el bonic L3.

L4. (IV, 30m.) + L5. (IV+, 20m.) - Sortim per la dreta, cercant les assegurances, aviat es torna una rampa (compte amb la roca, millor per l'esquerra, a buscar l'aresta). Ens situem a la repisa sota l'últim ressalt, que és vertical però amb un canto que espanta (IV/IV+). Recomanable empalmar aquestes dues tirades, així surt un llarg més maco. Friend 0.4 o tascó mitjà-petit opcional pel diedre del tram final. Reunió al cim.

Aquest espectacle de menhirs erectes com un caprici diví és un gaudi per tothom, sigui el primer cop que el veus o no...

Les vistes són precioses sobre la regió d'Agulles, un bonic mirador per prendre-s'ho amb calma. Un ràpel de 50m pel Nord-est ens deixa al coll de les Portelles. Un sol punt de ràpel reenviat a un savinot. Possible reunió intermitja per fer 2 ràpels de 20 i 30m.


En resum, via ben trobada, amb un primer llarg sorprenent i fresc, tercer llarg molt guapo, i últim ressalt amb una roca immillorable. L2 i L4 de tràmit. Pedres sòltes a R2!

Pic Veteranos i Gemelos, Massís de Posets, Pirineus

La vall de la Cinqueta d'Añescruces és un bonic racó per perdre's. I si l'excusa és ascendir al coll de Chistau, remuntar les faldes del senyor Posets pel seu vessant Nord-oest i grimpar per l'aresta dels cims Veteranos i Gemelos, tot plegat forma una combinació perfecta. Si el dia hagués estat bo, encara millor. Però potser també gràcies a les boires i el vent la jornada va tenir un regust més bo, la cresta va tenir més "ambientillu" i l'esforç va merèixer una millor recompensa.
Tota una colla de veterans es dirigeix a la vall de Biadós el 16 de Juliol 2010, per fer el pic Veteranos. Un grup de 5 llorencencs, uns altres 4 de Reus, un de la Costa Brava i un tinerfeny. Déu n'hi dó!

El vessant Oest del massís de Posets-Llardana-Espades a primera hora.

L'excursió és molt maca, i el terreny força agraït. Sortim per la pista del refugi de Biadós (1700m), remuntant la Cinqueta d'Añescruces pel GR-11. Farem uns 5 km guanyant 300m de desnivell, suaument. Les vistes són precioses ja des de baix: veiem el vessant oest de les Espades, el pic de Posets (3369m) i més al Sud, els Eristes.

Arribats a la Pleta d'Añescruces (2000m), travessem el riu i comencem la forta pujada cap al coll de Chistau (o Gistaín). Després d'uns 600m de desnivell, arribem al coll, a 2650m aprox. Fem un descans i comencem a remuntar cap al Sud/Sud-oest seguint algunes fites.

Pujant cap al Veteranos, amb la vall d'Estós al fons. Darrere els núvols hi ha el Gourgs Blancs, els Portillons d'Ôo, Seil dera Baquo, Perdiguero, etc.

La pendent es redreça, i anem a cercar un collet ondulat (2900m). A partir d'aquí l'aresta ja es fa més clara, i la caminada esdevé grimpadeta fàcil. Guanyem alçada i el vent és més fort, però els passos són prou francs i amples (com a molt, IIº).

L'Àngels i en Vicenç gaudint del dia.

Ascendint la cresta del Veteranos. Al fons, massís de Bachimala.

Fem un parell de ressalts que semblen el cim, per arribar finalment al pic de Veteranos (3124m).

Muns pares al cim de Veteranos. Darrere, el Gemelos i el Posets.

Si continuem per la cresta cap al Sud-oest, arribem fàcilment al pic Gemelos, una mica més elevat. Tan sols trobarem un parell de passos de II+: el primer per salvar una petiteta bretxa (nosaltres vam trobar-hi neu) i uns blocs fàcils tot seguit. Hi ha un cert pati, però la roca és prou bona i l'aresta prou ampla com per no patir.


Pels més valents: si volem arribar al Posets, haurem de baixar la profunda bretxa Carrive, delicada desgrimpada de III+ per terreny descompost pel vesant Oest. Hem vist alguna baga de ràpel. La remuntada cap al Posets Nord també es fa pel vessant Oest en un terreny poc agradable de blocs petits i tartera (III+ descompost i exposat).


La baixada la fem pel mateix itinerari, gaudint d'allò més de la bonica vall d'Añescruces.

Punsola-Reniu al Cavall Bernat, Montserrat

Dia 11 Juliol 2010, amb en Pep Coll nem a la famosa Punsola al Cavall Bernat. Feia bon dia, hem enganxat bon sol però tampoc massa calor. La via és una meravella, i amb l'equipament que hi ha tan sols pots fer que gaudir d'una aresta que es redreça amb una roca molt bona.

Hem grimpat el primer llarg, ens hem encordat i hem empalmat els llargs 2 i 3 (IVº/IV+, 50m) i els llargs 4 i 5 (IV+/Vº, 65m!!) situant-nos sobre la llastra característica.

A partir d'aquí la roca és estupenda excepte la sortida del 6è llarg (V+/Ae, 20m). L'aresta es redreça i ofereix preses disperses, però es pot anar fent bé gràcies a la confiança de les assegurances a mode d'esportiva.. (Llargs 7, 8 i 9: 6b, 6b+, 6a+). En A0 es passa gairebé només en Vº.

L'últim llarg és preciós, flanqueig a mà dreta i sortida a una placa immaculada de IVº. El paisatge, l'ambient, la roca, tot acaba convergent en un plaer indescriptible. Una via preciosa.

Via Tope Clàssic, Puntals d'Àger, Montsec.

Ens dirigim a aquesta zona que encara no coneixem amb en Pep Coll, el dia 23/5/10. La intenció és fer la via Redrum -potser la més assequible/famosa- però ens trobem tres cordades al davant, que tot just comencen... Un d'ells ens passa la ressenya de la via Tope Clàssic, uns metres més a la dreta, i que també era una de les que ens havíem mirat; ens hi posem ben decidits, ja que es veu maca i força equipada. Al final del dia els agraïm de veres la recomanció, ja que la via és molt guapa, i a més vam poder acabar abans que plogués (segurament, fent cua a la Redrum, haguéssim "pillat"!).

Aquest cop no hi ha fotografies... però faré la piada igualment per si a algú li serveix. Ressenya de la web de l'escalatroncs.


1er llarg: IV, 40m. És un llarg que es pot esquivar per una vira de l'esquerra (algun pas de grimpada). És el que vam fer, ja que des de la via Redrum la repisa és còmoda (uns 25/30m a la dreta).

2on llarg: 6a, 35m. Bonica tirada de placa molt ben assegurada, amb algun pas, però tampoc gaire exigent. Un llarg força dret, tipus Vilanova de Meià.

3er llarg: V+, 35m. Sortim de la reunió amunt a cercar una petita fissura i després flanquejar a la dreta (pitó a mig aire, amagadot), per terreny "rampa" però poc canto, força finet. Diagonal a la dreta, buscant els pitons i un diedre amb roca força bona. Una mica exposat.

4rt llarg: V+, 45m. Sortim de la reunió amunt amb tendència a l'esquerra, per terreny fàcil però descompost (savina, camalot nº2, pont de roca...) fins que la roca millora, es torna una placa molt maca on trobem un pas de llastra seguit d'una sortideta de decisió. Aquest pas està molt ben assegurat, i potser és més difícil aquest que el 6a del segon llarg. Ens saltem una reunió (buril+espit) i seguim a l'esquerra per terreny descompost (repisa amb pedra sòlta, ull!).

5è llarg: III, 25m. Llarg de tràmit per un ressalt fàcil fins una altra repisa, cerquem a mà dreta la reunió. Compte amb la roca acumulada a les repises, les cordades de sota ho agrairan...

6è llarg: 6b+/Ae, 35m. Un llarg preciós, una placa "Vilanovina" per treure's el barret. Comencem a mà dreta per unes llastres compactes que ens faran fer passos atlètics fins un repòs, on caldrà seguir amunt amb decisió. Abans d'arribar a l'Ae hi ha algun pas que em va semblar 6a, però està molt ben assegurat. El tram de 6b+ consta d'un petit diedre amb roca dolenta amb una placa de poca presa a la dreta. La qualitat de la roca del diedre et fa passar les ganes de provar-ho. Passat els 4 o 5 passos d'A0 arribem a una bona repisa/balma on fem reunió.

7è llarg (+8è): A1/V, 35m. Sortim a l'esquerra de la reunió i trobem la xapa per fer l'A0. L'artificial està equipat, de fet no vaig necessitar l'estrep.. Una altra xapa, un clau, i posem un tasconet més amunt, ja pescarem la següent xapa, i ja està. Seguim per un diedre fàcil però dret, i arribem a una reunió en una repisa. Recomano fer-la aquí, ja que ens la vam saltar i després el fregament i el vent ens van molestar una mica.
Sortim de la reunió per una sabinota que pugem, arribem a una gran repisa on, caminant, tirem a mà dreta fins trobar una placa assegurada. Fem reunió al parabolt arran de terra. Es pot reforçar molt bé a la fissura de l'esquerra: un àlien vermell i el camalot nº2 invertit van quedar de conya.

9è llarg: V+, 25m. Bonic llarg de placa per rematar la jornada. Sortida un pèl estranya de la reunió, però amb truquillo (fissura-canaleta) fins trobar el primer seguro. A partir d'aquí Vè fins dalt, amb roca una mica descomposta.

Baixada per la dreta, uns 10min arran de paret fins trobar una fita gran que ens baixa per feixes inclinades fins una canal-tartera que ens duu a la pista on tenim al cotxe.


El que més m'ha agradat:
· Llargs 2, 4, 6 i 9 per unes plaques molt bones, passos macos sobre bona roca i molt ben assegurats. Per disfrutar del V/V+.
· Lògica de la via. La segona part (llargs 6,7,8,9) és la que val més la pena.
· Ben assegurada, potser massa i tot. De fet no cal dur ni estrep si portem friends i tascons.

El que no m'ha agradat:
· Llarg 3 un pèl descompost i exposat en comparació amb la resta.
· Repises amb molta roca sòlta, s'ha de vigilar constantment les cordes per no apedregar el company o cordades que vagin per sota. Si hi ha algú davant nostre, plantejar-se canviar de via.

La Maladeta (3306m), Pirineus Centrals

L'Aleix, en Pep i jo anem a Benás (14 de Juny'08) i prenem la pista fins la Besurta. Ens equipem, encara és fosc, comencem a pujar cap al refugi de la Renclusa. Aquí ja ens posem els grampons, perquè hi ha moltíssima neu.


La progressió és ràpida perquè les condicions són boníssimes, i amb tres hores som al peu de la rimaia (tapada per la neu).

Pujant la canal del Coll de la Rimaia.

Deixem les motxilles a baix i ens encarem a la canal nevada, uns metres de carena i ja som al cim! Vistes impressionants, sobretot al·lucinem amb la muralla de 400m del pic Maldito...

L'Aleix i en Pep al cim. Aneto al fons esquerra i Maldito a la dreta.

Clarabides i Pic de Gías, Pirineus Centrals

En Pep Coll i jo ens dirigim a la Val d'Estós el dia 22 de Juliol de 2008.
Bonica excursió que separada en 2 jornades és molt plàcida, apta per famílies -comptant una grimpada al Pic de Gías-. Vistes a 360º molt boniques, espectacle geològic als Cims de Clarabides, llacs d'aigües transparents... què més podria dir? Animeu-vos a visitar aquest racó de cims amigables!


Arribem al refugi d'Estós (1800m), i fem un tranquil bivac més amunt. Al matí, la visió cap al Sud és un espectacle damunt les arestes dels contraforts del Posets:



Pugem al Nord per anar als Ibons de Gías (2400 i 2500m aprox), remuntem a l'esquerra dels Gorgs Blancs i arribem al coll de Clarabide (2900m). Grimpem fàcilment a l'Oest fins el Cim Oriental de Clarabide, de tonalitats marronoses. Baixem uns metres a l'Oest i pugem al cim central de Clarabide (3028m), de tonalitats vermelloses.

Pic de Gías des del Clarabide central. Al fons, les Maladetes.

El Pic de Gías (3011m) se'ns mostra al Sud, desplaçat per un llom pedregós. Deixem les motxilles al peu de la congesta de neu i grimpem (II/III) uns 20/25m fins al cim, una mica escarpat. La vista és molt bona al conjunt Gorgs Blancs-Perdiguero, Maladetes-Aneto, Ballibierna, el massís de Posets, Bachimala...

Cara Nord del massís de Posets, des del Pic de Gías.

Baixem pel dret a ull per la congesta de neu, i aviat som als Ibones de Gías. Tornem cap al refugi d'Estós, i desfem la llarga vall fins al cotxe. Fins la següent!

Cresta de Cregüenya - Pic Maldito (3355m) Pirineus Centrals

Estiu de 2009, l'Aleix, en Pep, en David, en Jordi i jo anem cap a Benás carregats com a beneits. Intenció de fer la cresta de Cregüenya, però ja veurem el què. Només d'acampar 2 nits aquí dalt ja sóc feliç.


1er dia.- Agafem les motxilles, cordes i tendes, pugem a l'autocar que ens porta a la Val de Vallibierna. Des del refugi pugem en unes 2 hores als llacs de Coronas. Muntem les tendes i l'Aleix, en Pep i jo anem a pujar l'Aragüells (3033m), descarregats i motivats. Contemplem la cresta del Maldito, i baixem al "camp base" per sopar.
Foto: Cim d'Aragüells, amb la cresta de Cregüeña i el Maldito a l'esquerra, i l'Aneto a la dreta.



2on dia.- Amunt a primera hora! Prenem ferros i cordes, menjar, roba... Ens dirigim al coll d'Aragüells, pugem grimpant l'Agulla Juncadella (3028m), la baixem en un ràpel de 25m. Esmorzem, mirem el rellotge i concloem que no ho podrem fer tot... Ens saltem les dues agulles del mig i ens dirigim a la "ruta normal" del Pico Maldito. Pedregam immens, tartera de blocs.

Ruta Normal al Maldito: Ens acostem a la canal descomposta, la remuntem fins dalt, ja som a la cresta. Ens encordem, passos aeris, de II/III. Un petit mur de 10m fissurat de III+, i el pas clau de la cresta: una desgrimpada de III grau. Treiem el cap, només l'Aleix s'ho veu clar: tira ell davant, diu que hi ha una repisa més avall... Collons!! Collons amb el pas! Les vistes a banda i banda impressionen. La repisa hi és, però molt avall. Et poses d'esquena, t'arries suaument, quedes penjat de braços, i encara et falten 2 pams. Et deixes caure a plom, confiant que hi ha una repisa de 40cm. Uf!! Acollonant.

Foto: en Jordi és l'últim a fer el pas. Llac de Cregüeña al fons.

Passat aquest tram, grimpada fàcil fins al cim. Ens donem manya perquè està molt ennuvolat damunt l'Aneto... Travessem cap a la Punta Astorg (3355m) i fem un ràpel de 60m i un altre de 30m, ja som fora de la cresta-muralla, ens arrecerem tots 5 en una balconada. La tempesta no vol començar, i baixem xino-xano cap als llacs de Coronas. Arribant a les tendes, calamarsada fulminant, tempesta de llamps i trons que s'allarga 2 hores i mitja... Xops com ànecs, aguantem dins, quan s'acaba sortim i ho estenem tot. Sopar i bona nit.


3er dia.- En David, Jordi, Aleix i Pep van a la cresta de Llosás, jo els acompanyo fins el coll intermig i torno a les tendes perquè estic cansat i tot està estès per allà fora com un mercadillo. Els companys fan la Punta Argarot, rapelen però davant la muralla de la Tchihatcheff prefereixen deixar-ho estar per la següent. Ens reunim, mengem, desmuntem camp base i cap avall, que el bus marxa a les 6!! Fins la següent, estimats Pirineus...

Cerdà-Riera a la Bandereta (Agulles, Montserrat)

En Miquel Alegre em duu a "una de les vies més maques d'Agulles i fins i tot de Montserrat". Quatre llargs que ens duran a la glòria, a l'èxtasi, a l'orgasme. Recomanable 100%. Clàssica, lògica, una línia clarivident. Portar friends, tascons, plaquetes recuperables, bagues llargues per arbres i algún cordino. Setembre 2009.

L1.- IV, 25m. Desequipada. Curta grimpada per un diedre de 10m, després prenem la canal en diagonal esquerra fins els arbres més grans, on muntem reunió.


L2.- V, 35m. Prenem el diedre que ratlla la paret en forma de S. Només començar trobem un spit que balla, i tot seguit ja trobem pitons fins la reunió. Una tirada molt bonica, un pèl polida però ben assegurada amb claus. Reunió de parabolts damunt un bloc-repisa. Foto: segon llarg de la Cerdà-Riera.

L3.- V+, 30m. Sortim de la reunió cap a l'esquerra, reprenent el diedre, que ara es redreça força. Passos alternats de V i A0, ajudant-nos dels claus. Algun pas en lliure de V+, potser tota la tirada en lliure és 6a. En tot cas, és un llarg que posa les piles i és molt bonic, amb unes vistes precioses. Reunió en una repisa.

L4.- IV, 40m. Bonic llarg on ens endinsem literalment a la xemeneia arbrada que domina. Trobem un cap de burí a pocs metres de la R, i aviat ja podem llaçar savines i arbres gegants. És un llarg selvàtic, progresses per oposició entre parets i arbres, et poses d'empeus en un i ja pesques l'altre. Quan s'acaben els arbres, només manca seguir xemeneia amunt (III) amb tendència a la dreta, on trobem uns caps de burí. La reunió es pot fer en una sabina gairebé al cim.

Descens per darrere, anant a cercar la canal-xemeneia (possibilitat de muntar ràpels) en tendència a la dreta (SE). Aviat arribem al camí d'Agulles.

Orgullo Mapuche (Serrat d'en Muntaner, Clot de la Mònica, Montserrat Sud)

Diumenge 2 de maig de 2010 el Vicenç Mestre em duu a aquest racó perquè el dia està ennuvolat i aquí les vies són curtetes i rapelables. Anem amb la intenció de fer la "Petit Guifré", però ja hi ha una cordada. Així que ens decantem per la Orgullo Mapuche, saltant-nos el primer llarg (IV+/V descompost), rapelem i en fem una del costat esquerre (Ceba Traïdora, 25m 6a/6a+), després anem a la dreta i a les plaques ajagudes fem la "Alberto González", 80m, IV+.


Orgullo Mapuche: via equipada i rapelable.

L1.- IV+/V descompost i poc agradable, es pot evitar per una vira/feixa per la dreta.

L2.- 6b/Ae (V) 35m. Inici en un diedre vertical i amb poca presa, caldrà col·locar-nos bé i cercar bons peus. Es pot fer en A0. Passat aquest tram, el diedre es torna més franc (V+), i després aprofitem una vira a la dreta. D'empeus a la vira, petites preses (6a) ens menen a la R.

L3.- 6a, 20m. Sortim de la reunió i un petit desplom amb bona presa i ben equipat concentra la dificultat del llarg. Un cop superat, assequible fins la R.

Estrets d'Arnes: Setmana santa 2010

Aconsegueixo festa per tota la Setmana Santa i truco als companys: què tal passar-la sencera als Ports de Beseit, amb camp base a Horta de Sant Joan i nucli d'escalades als Estrets d'Arnes? Tothom s'ho trampeja com pot, i anem trobant-nos.
En total, passo 5 dies per les terres del Sud: silenci, roca, aigua i zona feréstega.
L'equipament dels Estrets és molt bo (exceptuant alguna via concreta - Skorpios, Sam Belluga, Perill d'extinció...), comparat amb la resta dels Ports (Roques d'en Benet, Masmut, etc.). Per tant, com a primer contacte amb el massís, penso que és millor començar als Estrets que a altres zones.
Crònica-resum de l'activitat. Fotos dels companys.


Dia 0: arribo sol a Horta, em dirigeixo al convent de Santa Bàrbara i faig una excursió circular amb unes vistes molt maques sobre els Ports, especialment les Roques d'en Benet. La zona cremada també es veu perfectament i convida a la reflexió... A la nit arriben la Txell i el Jordi al bar Grau d'Horta. Ja hi som! Birretes, ressenyes i gresca.


1er dia: La Txell Petit, en Jordi Bages i jo anem a la famosa "Pasión por la birra", una via molt xula mantinguda en el V/V+. Cintes exprés i R. Algun friend mitjà opcional per L3 i cordino per L4.
Primer llarg de V, amb un pas en un sostret més impressionant que difícil. Segon i tercer llargs de V+ de placa, amb passos finets. Arribant a R3 hi ha un pas de balma/panxeta una mica estrany. Últim llarg de tràmit (III). Jordi, Txell, després de fer la Pasión por la Birra.


2on dia: Molt de vent, ens decidim per l'arxiconeguda "Tintín a les Moles del Don", així la Txell podrà anar de primera i barallar-se amb el vent. Via molt equipada, cintes exprés i bagues.
Primer llarg de III+ pel costat esquerre d'una llastra. Podem posar algun friend/tascó. Reunió original en una sabina. Segon i tercer llargs empalmables, de IV molt bonic. Últim llarg d'intuïció per la dreta de la Berruga.

El Jordi i la Txell marxen, i arriben el Pep Coll, l'Aleix Borrell (del Penedès) i en Pol Macià i en Marc Ramos (del Montseny). Birres, gresca, ressenyes.



3er dia: En Pep i l'Aleix fan la Tintín, baixen i fan la bonica via Itaca (IV+).
En Pol, en Marc i jo anem a la Betelgueuse, paral·lela a la Tintín, amb xapes blanques. Primer llarg de IV+, segon de V- amb algun "aleje" guapo (cordino per pont de roca i tascó petit). Tercer llarg de tràmit per l'esquerra de la Berruga.
Sortint de R1 a la Betelgueuse.




4rt dia: L'Aleix, en Pep i jo ens dirigim a la Gronsa Sud a fer la via "Salshishes Tibetanes", ressenyada al Vèrtex. Una via de 300m que no passa de IV+? I equipada? Doncs sí. Només cal dur cintes exprés i bagues. Nosaltres vam passejar els friends i tascons tota la via...

Aproximació: Per trobar el peu de via: des del camí dels Estrets ens desviarem "a ull" cap a la dreta, cercant una gran i ampla rampa que s'adreça. La via va per aquí. Ens situem a baix de tot de la rampa de pedra i grimpem metres amunt amb tendència a l'esquerra fins trobar la R0, parabolts lluents, i ja veurem els seguros cada 5-8m.

Els 4 primers llargs (III/III+ de placa) es poden empalmar en 2. A partir d'aquí IV de placa, reunió en una repisa amb un arbre. Les vistes són precioses: el riu a baix, les Moles del Don a l'altra banda, la paret de la Gronsa Sud al nostre costat...
El llarg següent (IV+) és un diedre/xemeneia molt i molt i molt maco (foto), que per si sol val la pena tota la via. Un altre llarg (IV+/V-) i encara un últim ressalt (compte amb la roca de dalt de tot) fins a l'aresta.

El descens es fa resseguint l'aresta direcció N, fins al cim de la Gronsa Sud. D'aquí una petita desgrimpada ens duu a una sabina amb bagues d'on fem un ràpel de 35m cap al N, fins un coll. D'aquí baixem una canalota montserratina -alguna corda fixa- que ens mena altre cop al riu dels Estrets. Sortim molt a prop del sector d'esportiva "estrets del Sol".


5è dia: ens despertem i el dia és rúfol. Estem molt enteranyinats per la gresca d'anit, i decidim acabar de fumar i beure el que ens queda, menjar amb tranquilitat i tornar cap a casa amb moltes ganes de fotre'ns la mona de Pasqua. Salut i motivació per tots!!