Pic Veteranos i Gemelos, Massís de Posets, Pirineus

La vall de la Cinqueta d'Añescruces és un bonic racó per perdre's. I si l'excusa és ascendir al coll de Chistau, remuntar les faldes del senyor Posets pel seu vessant Nord-oest i grimpar per l'aresta dels cims Veteranos i Gemelos, tot plegat forma una combinació perfecta. Si el dia hagués estat bo, encara millor. Però potser també gràcies a les boires i el vent la jornada va tenir un regust més bo, la cresta va tenir més "ambientillu" i l'esforç va merèixer una millor recompensa.
Tota una colla de veterans es dirigeix a la vall de Biadós el 16 de Juliol 2010, per fer el pic Veteranos. Un grup de 5 llorencencs, uns altres 4 de Reus, un de la Costa Brava i un tinerfeny. Déu n'hi dó!

El vessant Oest del massís de Posets-Llardana-Espades a primera hora.

L'excursió és molt maca, i el terreny força agraït. Sortim per la pista del refugi de Biadós (1700m), remuntant la Cinqueta d'Añescruces pel GR-11. Farem uns 5 km guanyant 300m de desnivell, suaument. Les vistes són precioses ja des de baix: veiem el vessant oest de les Espades, el pic de Posets (3369m) i més al Sud, els Eristes.

Arribats a la Pleta d'Añescruces (2000m), travessem el riu i comencem la forta pujada cap al coll de Chistau (o Gistaín). Després d'uns 600m de desnivell, arribem al coll, a 2650m aprox. Fem un descans i comencem a remuntar cap al Sud/Sud-oest seguint algunes fites.

Pujant cap al Veteranos, amb la vall d'Estós al fons. Darrere els núvols hi ha el Gourgs Blancs, els Portillons d'Ôo, Seil dera Baquo, Perdiguero, etc.

La pendent es redreça, i anem a cercar un collet ondulat (2900m). A partir d'aquí l'aresta ja es fa més clara, i la caminada esdevé grimpadeta fàcil. Guanyem alçada i el vent és més fort, però els passos són prou francs i amples (com a molt, IIº).

L'Àngels i en Vicenç gaudint del dia.

Ascendint la cresta del Veteranos. Al fons, massís de Bachimala.

Fem un parell de ressalts que semblen el cim, per arribar finalment al pic de Veteranos (3124m).

Muns pares al cim de Veteranos. Darrere, el Gemelos i el Posets.

Si continuem per la cresta cap al Sud-oest, arribem fàcilment al pic Gemelos, una mica més elevat. Tan sols trobarem un parell de passos de II+: el primer per salvar una petiteta bretxa (nosaltres vam trobar-hi neu) i uns blocs fàcils tot seguit. Hi ha un cert pati, però la roca és prou bona i l'aresta prou ampla com per no patir.


Pels més valents: si volem arribar al Posets, haurem de baixar la profunda bretxa Carrive, delicada desgrimpada de III+ per terreny descompost pel vesant Oest. Hem vist alguna baga de ràpel. La remuntada cap al Posets Nord també es fa pel vessant Oest en un terreny poc agradable de blocs petits i tartera (III+ descompost i exposat).


La baixada la fem pel mateix itinerari, gaudint d'allò més de la bonica vall d'Añescruces.