Bikini (170m, 6b) Serrat de Monjos, Montserrat

Aprofitem aquest dia genial amb en Sergi per anar a la Bikini, una de les recomanades per la guia Montserrat Sud. És una línia ben trobada per l'Armand Ballart i en F. Parera, i la firma de la cordada es nota per l'elegància i l'exposició. Cal anar bé en 6a, ja que és obligat, i escalar entre assegurances escasses. On hi ha possibilitat d'autoprotegir-se no trobarem res, i les plaques de V/V+ són compromeses. La roca de les plaques i el diedre és molt bona, excepte algun tram herbós i roca a observar. Molt guapa i recomanable.


Dificultat: MD+ 6b (6a obligat) Llargada: 170m (4 llargs)
Exposició: mitjana-alta passos clau protegits
Compromís: mitjà-baix Orientació: Sud
Equipament: 24 espits i 1 clau
Material: 12/15 cintes, bagues, friends del C3 #00 al Camalot #3, tascons.
Data d'ascensió: 11-12-10

Accés: des de Collbató pugem a l'aparcament de les Coves del Salnitre. Seguim a peu i un cop a les coves seguim el camí que surt a la dreta, en lleuger descens i que segueix sense perdre alçada. Resseguim tot el serrat de Garrigoses, passem un torrent marcat i ja falten 5min per trobar el pany de paret de Serrat de Monjos. El passem gairebé del tot, i quan estem al peu de la via Picnic pugem en tendència a l'esquerra, 3 espits visibles. La via immediatament a l'esquerra és l'Alta Fidelitat. (20/30min).

Primer llarg.

L1. (6a+, 45m.) - Començem per una placa llisa i un mur vertical on anem a caçar els 3 primers espits de la via. Moviments tècnics i precisos, 6a+. Aprofitar bé els descansos de peus. Seguim en tendència a l'esquerra (pitó), ja més assequible però mantingut i poques assegurances.




L2. (6a, 40m) - Seguim la columna fàcil amunt (V-), sortim a la vira herbosa de la dreta, i aconseguim pujar a l'esquerra (spit) a la gran bola dominant amb passos verticals (6a obligat). Bona roca. Ens situem damunt la bola i pugem recte amunt (V+). Llarg molt bonic, amb passos estètics.

L3. (IV+/V, 45m.) - Tirada fàcil que esquiva dificultats i ens situa sota el marcat diedre que domina. Ens creuem amb la via Alta Fidelitat, que puja per un petit diedre (pitó) a la dreta. Cal parar atenció a la roca, i quan trobem un burí pujar a la dreta per una vira asecendent que ens mena a la reunió. Nosaltres ens vam equivocar i muntar reunió del burí, un friend #1, i una arbust, i també serveix.


L4. (6b, 40m) - El llarg més bonic i més dur. Se'l va currar en Sergi i va encadenar com un bou. Anem a caçar els 3 espits molt junts (perquè serà?) que hi ha sota el diedre. Aquests són els passos més finets de la via, molt concentrats i de moviments precisos (6b no obligat però quasi). Un cop sota el diedre, podem equipar al gust, ja que hi ha fissura i forats a les bandes. Trobem una sabina prou bona, un friend encastat, un espit i la reunió, en un tram vertical però amb més cantell del que sembla (6a, Vº). Sortim a la dreta i fem reunió en una repisa. Bona roca excepte primers i últims metres.

En Sergi al diedre (6a) del quart llarg.

Descens: Grimpem uns metres i baixem paral·lels a la paret, cercant la traça que ens fa baixar cap al torrent. Aviat ens desviem a la dreta fins trobar un passamà i el ràpel de 45m que ens deixa al camí per on hem vingut. (20/30min).

Trempat t'empaito (120m, 6b), la Palleta, Artiga Alta, Montserrat

L'últim dia del megapont anem amb en Pep Coll a la Palleta, influïts per bones crítiques. Escollim l'itinerari Trempat t'empaito, que recorre la magnífica placa d'aquesta paret. Equipada amb espits, amb dificultat obligada de 6a, ens farà apretar des de l'inici, sempre ben assegurats. El segon llarg és de somni, i la roca és immillorable. Un cop feta, entenem perquè aquest sector té tanta fama: impressionant.

Dificultat: 6b (6a obligat) Equipament: espits
Exposició: baixa Compromís: baix
Data d'ascensió: 8-12-2010
Després de pluges, hem trobat mullades la Pere Segura i la Tomàquets d'amagatotis.

El bonic Pollegó Est mentre pugem per l'Artiga Alta.

Accés: seguim la pista que marxa a la dreta de la Vinya Nova, i aviat trobem un camí que s'endinsa al Nord (just davant d'una porta vallada i un mur). Deixem el cotxe en algun racó, i seguim a peu. El camí es posa a la llera del torrent de l'Artiga, i el seguim amunt. Aviat trobem un cartell "via Ferrada" que és el de l'Artiga Baixa. Aquí seguirem el torrent de l'esquerra, remuntant ressalts. Hi ha alguna marca verda. Ens endinsem i s'engorja, i el camí va paral·lel, enganxat a l'esquerra, uns metres per damunt del torrent. Després d'un pas de cadena fixa, estem al peu de via (una mica penjat). La millor referència serà la placa de la via Pere Segura, a uns 3 metres del terra. (25/30min)

Vertical i mantingut primer llarg.

L1 (6b, 40m): En Pep es curra aquest llarg vertical i de presa menuda a l'inici. Les 3 primeres expansions concentren uns moviments tècnics, que en fred ens obliguen a reposar. Més amunt hi ha més presa, amb algun pas més complicat. Els braços s'inflen!

Segon llarg, vertical i bona presa.

L2 (6a, 40m): Llarg molt bonic, vertical però amb més presa que l'anterior. Té uns passos només sortir de la reunió, en un desplomet, i després puja recte per la placa. Abans de la reunió fa un gir a l'esquerra (via Grito Primal molt a prop, la seva reunió visible) i tornem a la dreta per fer la reunió en una repisa.

Tercer llarg assequible i molt bonic. Al darrere, l'aresta de la Terra de Nòmades.

L3 (V+, 40m): Tirada bonica que només té un parell de passos de V+, la resta és Vº per gaudir. Reunió abans d'un bony, però és possible empalmar fins a dalt (10m més). Si es vol fer algun altre itinerari, millor estalviar-se l'últim llarg i rapelar abans del bony. Llarg comú amb la via Pere Segura?

L4. (IV+ 10/15m): Llarg de tràmit per arribar al cim. Es pot empalmar amb l'anterior, però si es té la intenció de fer una altra via, millor evitar aquest llarg.

Descens: en ràpel per la via Pere Segura (una mica a la dreta, comparteixen les 2 últimes reunions). 1er ràpel de 50m, i el 2on de 60m. Compte a l'arribar a baix, ens va faltar 1 metre per arribar bé al terra.

Cosmos, Paret del Pessó, Collegats. (V+/Ae, 6b, 380m)

Una perla de Collegats, la primera via oberta a la paret del Pessó (10-1986). Reequipada de dalt a baix, oferint un traçat lògic i molt assegurat. Els dos primers llargs concentren les majors dificultats. L'últim llarg té un pas de V+ en diedre. La resta és un seguit de plaques fàcils i diedres fissurats, generalment de IV/IV+. Bona roca, dificultat assequible, bon traçat, relativament ràpida, motius pels quals és una de les més famoses i repetides de Collegats.

Via nº12, del llibre Collegats (Marc Ollé, Mariona Orfila i A. Ballart)

Dificultat: 6b (MD-) Dif. obligada: V+/Ae
Material: cintes, bagues i friends #0,75,1,2, tascons 4,5,6,7. Estrep opcional.
Equipament: parabolts i claus. Orientació: est
Exposició: baixa-mitjana (1er llarg: mitjana-alta)
Data d'ascensió: 26-10-10

Accés: el mateix que per la via Tànger. De Pobla de Segur cap a Sort, aparcarem entre els 2 túnels, sota la paret del Pessó. Seguim el caminet que puja a la paret, passem sota l'agulla del Gos en direcció S-SO, i veiem un gran sostre amb un bloc gegant al terra. La via comença just sobre el bloc, que grimparem pel seu llom S-SO (IIIº), i on trobarem 2 espits per fer la R0.

Flanqueig del primer llarg, IV+/V expo.

L1. (V, 30m) - Sortim del bloc on fem reunió cap a la dreta, (veiem un cordino blanc en un pont de roca i 3 parabolts). Aquest flanqueig és fàcil però la roca vermellosa i l'exposició exigeixen concentració. Es xapa el pont de roca (difícil de substituir el cordino de corda estàtica, però encara està en bon estat), i trobem una fissureta on el #0,75 ens treurà tensió. Aviat arribem a les xapes, i es puja cap al diedre de roca gris, amb claus i parabolts. Ens posem sobre la repisa, i al costat d'un sabinot fem reunió. Roca a observar en tot el llarg.

La Sílvia als últims metres del L2.

L2. (6b/A0 (V+), 45m) - Damunt la reunió pugem per la xemeneia-diedre (IV+), ens situa en una repisa on hi ha un niu de voltors. La seguim a l'esquerra (I-IIº), on xapem un parabolt i comença el mur vertical de 6b. Es pot fer en A0, però un estrep ajuda en el primer pas. Fem un tram molt dret (possible pas de tascó entre 2 còdols, en un petit "aleje"). 6a mantingut. Seguim en tendència a la dreta, on un pas de diedre ens mena a la reunió (Vº). Vigilar el fregament sobretot entre el diedre inicial i l'Ae.

Començant L3, els amics Sílvia Jordan i Marc Ramos!

L3. (IV, 30m) - Acaben les dificultats, ara toca gaudir. Sortim a l'esquerra per una vira bona, en un esperó fàcil anem a cercar la reunió a l'esquerra, per damunt uns herbots. Possible merlet a llaçar.

L4, L5. (Vº, IVº, IIIº, 70m) - Sortim a la dreta, a seguir les expansions. Tònica de diedres assequibles, sortim per esperó a la dreta en els últims metres... No empalmar els llargs, i menys cordada de 3!

L6. (Ae, V, 30m) - Pugem a la dreta, a cercar una fissura vertical amb claus, que podem passar en Ae (en lliure també surt, ¿6a+/b?), aviat escalem en V fins la reunió. Llarg força mantingut.

L7, L8. (IV/IV+, 70m) - Segueix la tònica de diedres fàcils i esperons amb cantell. Força ràpid i bonic. Fem reunió sota un diedre taronjós ben marcat.

La Sílvia acabant l'últim llarg, diedre vertical amb pas de V+.

L9. (V+, 45m) - Llarg que recorre un diedre fissurat vertical, mantingut en Vº i amb un pas de V+ més impressionant que difícil, ja que té els cantells amagats... Ens situem a l'esquerra del diedre, damunt una repisa que en uns metres fàcils ens mena al cim, al costat d'una alzina vistosa. Potser la tirada més bonica. Sortida en grimpada evident.

Corona de rei a l'últim llarg. Diàmetre de 25cm!

En Marc a l'últim llarg, abans del pas de V+.

Descens: seguim caminant fins al cim (direcció Oest) i molt aviat trobem el camí que seguim a l'esquerra. Trobem una gran fita i les cadenes que ens ajudaran a baixar assegurats per la canal equipada. Des d'aquí baixem fins la torre d'alta tensió, i baixem a buscar el camí d'ascens, molt evident. 20/30min. (Mirar descripció via Tànger per més detalls)

Tànger, Paret del Pessó, Collegats (400m, V+/Ae (6b))

Aquesta és una de les vies més repetides de Collegats, per l'equipament generós (parabolts i claus), pel traçat bonic, roca molt bona, la lògica, la llargada, per l'emplaçament... en fi, una via molt maca que està entre les millors de la zona. Dificultat de V/A0, amb alguns passos aïllats apurats fins a 6b. Tot i el jardí a mitja paret, l'encant és indiscutible i permet gaudir de 400 metres del conglomerat gros i vertical que caracteritza Collegats.

Material: cintes, alguna baga i friends opcionals. Estreps innecessaris.
Orientació: Est. Evitar els dies ventosos/freds.
Equipament: totalment reequipada amb parabolts i claus. Rapelable.
Data d'ascensió: octubre 2010

Accés: Entre la Pobla de Segur i pujant cap a Sort, just passat el primer túnel, deixem el cotxe en un petit pàrquing per 3/4 cotxes. Complicat d'entrar i de sortir, per la immediatesa de la carretera. Algun cop els Mossos han multat per aparcar aquí: si voleu estalviar-vos el patiment caldrà deixar el vehicle a la Font de la Figuereta, vorejar el túnel per la carretera vella i accedir al pàrquing abans esmentat (afegir 15min).
Des del pàrquing surt un sender direcció Sud-Oest que aviat enfila cap a la paret, on destaca l'Agulla del Gos, adosada. La Tànger comença just a la dreta d'aquesta mole, per una placa on es distingeixen les assegurances (començament ombrívol a causa de l'agulla). 5min des del pàrquing.

Descripció:
La via es pot dividir en 3 parts: 4 llargs de placa, 3 fins al bosc, i 3 de diedres fins dalt.

Àlvaro Rey, L4 (Vº). Placa genial.

L1/L4 (V): Magnífica placa vertical i abundant d'assegurances, amb tirades curtes (25/30m). Domina el IV+/V, amb algun pas de V+. Bonics 120m disfrutons i impecables.

L'Àlvaro al cinquè llarg (6b/A0). Diedres fins dalt .

L5/L6/L7 (V, pas de 6b): Comencen ara els diedres fissurats de dificultat assequible, on podem autoprotegir-nos (si gaudim posant ferros), encara que és totalment innecessari. Al 5è llarg hi ha un pas de 6a+/6b, no obligat; la resta sobre el IV+/V. Especialment bonics els L5 i L6. El setè llarg surt a la dreta a buscar una fissureta, i aviat es posa a l'esperó fins grimpar.

Desfent el cinquè llarg.

Estem davant el bosc penjat, cal pujar amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un senderó que ens condueix al peu d'un evident diedre que ratlla la paret del damunt. Evident i lògic. Compte amb les pedres soltes, millor seguir encordats.

Vuitè llarg, IV+. Els darrers 3 llargs són molt bonics.

L8/L9/L10 (IV+/V, pas de 6b): Ens situem sota el diedre fissurat, on es veu un clau. Bonica tirada de IV+, que ens mena al novè llarg, el més difícil. Aquest té passos de Vº i un pas de 6b de bloc, ben assegurat i no obligat. Consisteix en un cop de gas per un muret damunt d'una repisa, amb cantell escadusser però evident. El darrer llarg és un bonic IV que ens duu al cim. Aquests 3 llargs recorren un diedre-fissura que permet autoprotegir-nos, si volem. Es recomana no empalmar aquests llargs.

Últims metres de la via (IV).
Al fons, la Roca del Diable i a la seva dreta el barranc de l'Infern.

Descens: un cop dalt, pugem una mica fins trobar un senderó que seguim a mà esquerra (sud). Anem vorejant l'abisme fins trobar una gran fita i unes cadenes que ens ajudaran a baixar. La referència és la torre d'alta tensió i el barranc de l'Infern, just a l'altra banda del congost. Ens podem assegurar amb una baga, tipus ferrada. Desgrimpada i canal, tot equipat. Un cop baix, arribem a la torre d'alta tensió situada al coll i tirem a l'esquerra (Nord) fins passar sota la paret, l'Agulla del Gos i fins al pàrquing.

Val a dir que fins fa poc la instal·lació era vella, inadequada i penosa, per prendre mal; a finals d'octubre de 2010 en Marc Ollé va reequipar la baixada, rentant-li la cara i deixant-hi cadenes i parabolts. Noble i meritòria tasca, ja que feia temps que calia canviar aquell equipament envellit i angoixant.

Multiplà, Barranc de sant Pere, Collegats (90m, V+/Ae)

Aquesta via és la més estrambòtica d'aquest petit sector de Collegats. Dos llargs que són força diferents, el primer on predomina l'artificial, i el segon, d'escalada lliure i bona roca. La part inferior té trams amb sorreta, que ens faran netejar alguna presa, i alguna pedra que es fa mirar. En canvi, el llarg de dalt és bo i divertit. Oberta per Remi Brescó. Via recomanable més aviat per a clàssics, cal anar bé de coco, té trams exposats; tot i així, és xula.

Material: alien groc i friends 0.75, 1 i 2, tascons opcionals, cordinos, bagues llargues i estrep.

Accés: aparquem a la Font de la Figuereta, entre la Pobla de Segur i Sort. Prenem a peu la carretera cap al túnel, sense entrar-hi. La via es troba uns 70m a l'esquerra de la boca sud del túnel, a la mateixa paret. Caldrà travessar la carretera, pujar per un talús que ens mena a peu de paret, i flanquegem per una vira. Veiem 3 spits en un desplomet. Aprofitar la balmeta per refugiar-se l'assegurador.

ressenya: la via Multiplà és la 5, el túnel és a la dreta.

L1. 45m. (A1, V+).- El primer llarg comença amb passos durs sobre roca amb sorreta, però es poden fer en artificial. Després d'uns quants passos, es torna fàcil (IV-IV+) i no hi ha seguros, caldrà anar a mà dreta pel millor terreny fins un desplomet amb spits, on hi ha l'A1. Algun pas llarg, intercalant-se amb passos en lliure (V+), on caldrà vigilar amb les pedres soltes.

En Marc Vila als primers metres.

L2. 45m (V+).- Sortim de la reunió amb passos molt finets en roca polsosa, sota un sostret. El pas clau del llarg es troba aquí, ja que està molt polit per l'aigua i és un pas estrany. Un cop superat, ens situem sota un diedre-xemeneia vertical i de roca suprema (IV+), on hi cap el Camalot#2, i llacem una sabina. Sortim a un replà, anem a la dreta cercant la millor roca, en uns ressalts fàcils però exposats (III-IV). En una repisa amb vegetació, anem a buscar un mur vertical i atractiu. Xapem l'espit amb baga molt llarga pel fregament, i amb passos explosius (V+) superem una panxa de còdols grans i de magnífica adherència, posant un pont de roca i un alien groc. Es pot llaçar algun merlet.

Passat el diedre-xemeneia del segon llarg. Roca de primera.

Descens: es pot rapelar, però les pedres soltes i la vegetació ho fan desaconsellable. El millor és pujar uns metres fins trobar un corriol amb fites, seguir-lo a mà dreta, direcció Est, fins trobar el petit pas equipat del "tap de xampany" roca característica amb aquesta forma. Fites i cadenes per assegurar-se, i uns metres més de sender fins arribar a la carretera. 20/25min.