Tànger, Paret del Pessó, Collegats (400m, V+/Ae (6b))

Aquesta és una de les vies més repetides de Collegats, per l'equipament generós (parabolts i claus), pel traçat bonic, roca molt bona, la lògica, la llargada, per l'emplaçament... en fi, una via molt maca que està entre les millors de la zona. Dificultat de V/A0, amb alguns passos aïllats apurats fins a 6b. Tot i el jardí a mitja paret, l'encant és indiscutible i permet gaudir de 400 metres del conglomerat gros i vertical que caracteritza Collegats.

Material: cintes, alguna baga i friends opcionals. Estreps innecessaris.
Orientació: Est. Evitar els dies ventosos/freds.
Equipament: totalment reequipada amb parabolts i claus. Rapelable.
Data d'ascensió: octubre 2010

Accés: Entre la Pobla de Segur i pujant cap a Sort, just passat el primer túnel, deixem el cotxe en un petit pàrquing per 3/4 cotxes. Complicat d'entrar i de sortir, per la immediatesa de la carretera. Algun cop els Mossos han multat per aparcar aquí: si voleu estalviar-vos el patiment caldrà deixar el vehicle a la Font de la Figuereta, vorejar el túnel per la carretera vella i accedir al pàrquing abans esmentat (afegir 15min).
Des del pàrquing surt un sender direcció Sud-Oest que aviat enfila cap a la paret, on destaca l'Agulla del Gos, adosada. La Tànger comença just a la dreta d'aquesta mole, per una placa on es distingeixen les assegurances (començament ombrívol a causa de l'agulla). 5min des del pàrquing.

Descripció:
La via es pot dividir en 3 parts: 4 llargs de placa, 3 fins al bosc, i 3 de diedres fins dalt.

Àlvaro Rey, L4 (Vº). Placa genial.

L1/L4 (V): Magnífica placa vertical i abundant d'assegurances, amb tirades curtes (25/30m). Domina el IV+/V, amb algun pas de V+. Bonics 120m disfrutons i impecables.

L'Àlvaro al cinquè llarg (6b/A0). Diedres fins dalt .

L5/L6/L7 (V, pas de 6b): Comencen ara els diedres fissurats de dificultat assequible, on podem autoprotegir-nos (si gaudim posant ferros), encara que és totalment innecessari. Al 5è llarg hi ha un pas de 6a+/6b, no obligat; la resta sobre el IV+/V. Especialment bonics els L5 i L6. El setè llarg surt a la dreta a buscar una fissureta, i aviat es posa a l'esperó fins grimpar.

Desfent el cinquè llarg.

Estem davant el bosc penjat, cal pujar amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un senderó que ens condueix al peu d'un evident diedre que ratlla la paret del damunt. Evident i lògic. Compte amb les pedres soltes, millor seguir encordats.

Vuitè llarg, IV+. Els darrers 3 llargs són molt bonics.

L8/L9/L10 (IV+/V, pas de 6b): Ens situem sota el diedre fissurat, on es veu un clau. Bonica tirada de IV+, que ens mena al novè llarg, el més difícil. Aquest té passos de Vº i un pas de 6b de bloc, ben assegurat i no obligat. Consisteix en un cop de gas per un muret damunt d'una repisa, amb cantell escadusser però evident. El darrer llarg és un bonic IV que ens duu al cim. Aquests 3 llargs recorren un diedre-fissura que permet autoprotegir-nos, si volem. Es recomana no empalmar aquests llargs.

Últims metres de la via (IV).
Al fons, la Roca del Diable i a la seva dreta el barranc de l'Infern.

Descens: un cop dalt, pugem una mica fins trobar un senderó que seguim a mà esquerra (sud). Anem vorejant l'abisme fins trobar una gran fita i unes cadenes que ens ajudaran a baixar. La referència és la torre d'alta tensió i el barranc de l'Infern, just a l'altra banda del congost. Ens podem assegurar amb una baga, tipus ferrada. Desgrimpada i canal, tot equipat. Un cop baix, arribem a la torre d'alta tensió situada al coll i tirem a l'esquerra (Nord) fins passar sota la paret, l'Agulla del Gos i fins al pàrquing.

Val a dir que fins fa poc la instal·lació era vella, inadequada i penosa, per prendre mal; a finals d'octubre de 2010 en Marc Ollé va reequipar la baixada, rentant-li la cara i deixant-hi cadenes i parabolts. Noble i meritòria tasca, ja que feia temps que calia canviar aquell equipament envellit i angoixant.