3 de maig del 2010

Via Boy-Roca a l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)

Feia dies que volia anar a aquesta via i per fi amb en Pep vam encaminar-nos-hi (24-4-2010). Via moooolt guapa. Ara entenc el renom que té, és una via preciosa.
Tipus aresta brucs però mirant a l'Est, amb la Mòmia vigilant-nos durant tota l'ascensió... Roca molt bona de baix fins dalt. Assegurances allà on toca, reequipament ben fet. Potser al tram d'Ae no calia un parabolt cada metre, però la FEEC diu "canviar expansió vella per expansió nova", i així ho han fet.
En fi, deixarem les discussions als entesos...

Ressenya extreta de
http://1.bp.blogspot.com/_VEUwkwqniew/SHR7VKzCu_I/AAAAAAAAH8I/V6N6a7flAec/s1600-h/Ressenya+bona+Masso.jpg





L1.- 55m, III/III+. Llarg assequible per a situar-nos a l'aresta. Trobarem un parell de caps de buril a uns 10m de terra, i un parabolt poc abans d'arribar a la reunió.





L2.- 25m. IV/IV+. Bonic llarg de bona presa i ben assegurat. Trobem dues xapes i reunió en una repiseta.



L3.- 30m. V/Ae (6a d'època). El famós tram d'artificial de la Boy-Roca és un mur vertical amb bona presa on els seguros estan molt junts. Es pot forçar perquè ara l'equipament és molt nou i a prova de bombes, però suposo que abans no convidava a fer cap "saque". Vas veient algun buril vell i realment fa iuiu. La R3 conserva també l'equipament antic, val la pena fer-li una ullada!
Val a dir que el reequipament li ha canviat la cara, no vaig tenir ocasió de fer-la quan estava "intacta" però la majoria d'escaladors coincidien dient-me que la ferralla que hi havia feia una mica de por. No ho sabré mai, perquè he nascut massa tard...

L4.- 30m. IV. Bonic llarg on la dificultat disminueix i trobarem 3 xapes, bons merlets i foradets al gust. És un tirada típica d'intuïció montserratina que ens menarà a una còmoda reunió. Podem saltar-nos-la i anar a la següent, que es troba uns 15m més amunt (III+):

L5.- 15m. III+. Petit ressalt de bona presa i arribem al cim. Podem empalmar les dues últimes tirades en una.

En Pep arribant a l'última reunió, amb la Mòmia sempre vigilant-nos...

Un cop dalt, el dia és força rúfol, així que no ens encantem gaire i baixem per la petita canal tot desgrimpant. Una bona jornada, és una via que et deixa un bon regust de boca. Fins la següent!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada