Cresta de Cregüenya - Pic Maldito (3355m) Pirineus Centrals

Estiu de 2009, l'Aleix, en Pep, en David, en Jordi i jo anem cap a Benás carregats com a beneits. Intenció de fer la cresta de Cregüenya, però ja veurem el què. Només d'acampar 2 nits aquí dalt ja sóc feliç.


1er dia.- Agafem les motxilles, cordes i tendes, pugem a l'autocar que ens porta a la Val de Vallibierna. Des del refugi pugem en unes 2 hores als llacs de Coronas. Muntem les tendes i l'Aleix, en Pep i jo anem a pujar l'Aragüells (3033m), descarregats i motivats. Contemplem la cresta del Maldito, i baixem al "camp base" per sopar.
Foto: Cim d'Aragüells, amb la cresta de Cregüeña i el Maldito a l'esquerra, i l'Aneto a la dreta.



2on dia.- Amunt a primera hora! Prenem ferros i cordes, menjar, roba... Ens dirigim al coll d'Aragüells, pugem grimpant l'Agulla Juncadella (3028m), la baixem en un ràpel de 25m. Esmorzem, mirem el rellotge i concloem que no ho podrem fer tot... Ens saltem les dues agulles del mig i ens dirigim a la "ruta normal" del Pico Maldito. Pedregam immens, tartera de blocs.

Ruta Normal al Maldito: Ens acostem a la canal descomposta, la remuntem fins dalt, ja som a la cresta. Ens encordem, passos aeris, de II/III. Un petit mur de 10m fissurat de III+, i el pas clau de la cresta: una desgrimpada de III grau. Treiem el cap, només l'Aleix s'ho veu clar: tira ell davant, diu que hi ha una repisa més avall... Collons!! Collons amb el pas! Les vistes a banda i banda impressionen. La repisa hi és, però molt avall. Et poses d'esquena, t'arries suaument, quedes penjat de braços, i encara et falten 2 pams. Et deixes caure a plom, confiant que hi ha una repisa de 40cm. Uf!! Acollonant.

Foto: en Jordi és l'últim a fer el pas. Llac de Cregüeña al fons.

Passat aquest tram, grimpada fàcil fins al cim. Ens donem manya perquè està molt ennuvolat damunt l'Aneto... Travessem cap a la Punta Astorg (3355m) i fem un ràpel de 60m i un altre de 30m, ja som fora de la cresta-muralla, ens arrecerem tots 5 en una balconada. La tempesta no vol començar, i baixem xino-xano cap als llacs de Coronas. Arribant a les tendes, calamarsada fulminant, tempesta de llamps i trons que s'allarga 2 hores i mitja... Xops com ànecs, aguantem dins, quan s'acaba sortim i ho estenem tot. Sopar i bona nit.


3er dia.- En David, Jordi, Aleix i Pep van a la cresta de Llosás, jo els acompanyo fins el coll intermig i torno a les tendes perquè estic cansat i tot està estès per allà fora com un mercadillo. Els companys fan la Punta Argarot, rapelen però davant la muralla de la Tchihatcheff prefereixen deixar-ho estar per la següent. Ens reunim, mengem, desmuntem camp base i cap avall, que el bus marxa a les 6!! Fins la següent, estimats Pirineus...