via Lleida (Roca dels Arcs, Vilanova de Meià)

Una via que sempre em mirava al llibre i pensava "s'hi ha d'anar". Doncs el 6 de Març 2010 vam dirigir-nos cap a aquest sector. Segona via oberta a la paret després de la Tàrrega. Això significa un traçat lògic, dificultats moderades... i roca polida. Un de les vies més maques que he fet. En Pep Coll i jo vam acabar molt contents i assedegats (ens vam confiar i només dúiem mitja cantimplora pels dos i una jaqueteta...). Però en definitiva: una via pre-cio-sa, bastant equipada i lògica. Un excel·lent.



L1.- 20m, IV+. Flanqueig en diagonal a la dreta per un diedre força polit. Trobem un parell de claus però els friends entren bé. Reunió còmoda.



L2.- 40m, V. Llarg una mica estrany, en diagonal a l'esquerra. Els claus no es veuen gaire i cal anar posant "cosetes" perquè algun bloc trencat et fa patir pels pènduls. Com a referència cal prendre uns blocs grans trencats: la reunió és a sobre. Tot i així, el llarg té la seva gràcia, i hi ha algun parabolt. Foto dreta: en Pep al segon llarg.





L3.- 35m, V+. Tirada vertical de placa molt bonica, on trobem un pas una mica desplomat només sortir de la reunió, ben assegurat amb claus. La resta es fa bé, potser posem algun tascó/alien. Reunió còmoda en una bona repisa. Foto esquerra: Pep arribant a la R3.





L4.- 40m, 6b+/Ae. Un llarg preciós. Sortim de la reunió a l'esquerra i ja podem pescar el primer parabolt, podem fer A0 o bé un estrep, depèn. L'artificial són 3 xapes, hi ha un canto rom força polit que deu ser la clau del pas en lliure. Un cop superada la 3a xapa, bon canto vilanoví fins una sabina i repisa.
Ens plantem davant un diedre d'uns 20m (IV+/V). Per mi aquí està la clau del llarg: guardar forces i "coco" perquè només hi ha un pitó a 10m d'alçada i un altre gairebé dalt de tot. Tascons i friends (fins el 2) per protegir-nos al gust, i paciència per les patinades de la fissura força polida. Quan arribem al segon pitó, el diedre es tanca i cal flanquejar a l'esquerra. Reunió de conte al costat d'un sabinot (R de parabolts).
Foto: El diedre vertical després de l'Ae, un llarg molt guapo.

L5.- 40m, IV. Pugem recte per una xemeneia, però aviat en sortim a l'esquerra per una vira. Flanquegem fins un arbre (possible R), i d'aquí (compte amb el terreny descompost!) diagonal a la dreta fins trobar una R de parabolts.

L6.- 60m, III+/II. Seguim amunt amb lleugera tendència a l'esquerra, esquivant blocs i cercant la "lògica oberturista". Compte amb la roca, en alguns llocs força trencada, i com és normal, ja no trobarem cap assegurança. Ens enlairem per un esperó fins que arribem a una canalota/feixa (compte amb les cordes i les pedres, que el company és a sota). Un cop a la feixa ja trobem un caminet fressat, busquem l'arbre o arbust que ens agradi més i muntem la reunió. Sortim caminant per la feixa cap a la dreta i quan puguem una petita grimpadeta per un ressalt d'uns 8/10m. En definitiva, un llarg d'intuïció i bona lletra.